Gossos dempeus

Si et comença a picar entre els dits, sisplau, no t'espantis. Els personatges de la novel·la que tens a les mans són la sarna del lloc que habiten: ocupen les extremitats del seu cos a través dels túnels del metro. Caminen per carrerons estrets, on les escletxes de cel són esgarrinxades. Però no deixis de gratar-te, lector, semblant meu. I sigues benvingut a Sarnalona.

Arribes en el moment just: l'Altort ha tornat a la ciutat. Tots el busquem. El Cèsar, que desperta de la seva letargia de dramaturg amb ínfules i s'aventura als ravals. Tres matrioixques russes, la Maixa, l'Olga i la Irene, gargotejant versos a les parets dels bars de mala mort, en places antigues rebentades de guiris. I una taxidermista que investiga la mort truculenta de la seva germana. ¿Arribaràs fins al final d'aquesta recerca visceral al fons de la nit? ¿Aguantaràs que aquesta obra de teatre gore es torni real?

La picor, que et fa sang i tot de tan que et rasques, te la provoca algú que no es queixa per ser la primera generació que viu pitjor que la dels seus pares. Aquí no hi ha nostàlgia del paradís olímpic, sinó el lladruc dels fills bords de la ciutat global. No n'esperen res i per això somien que la cremen, sarnosos de ràbia, gossos dempeus —igual que tu.