Loe raamatut: «Florència Responsable»

Florència responsable

Disseny: Paloma Valverde

Cartografia: Gonzalo Pires, © Alhenamedia

Text: Jordi Bastart Cassé, Alhenamedia

© Fotografies: Jordi Bastart Cassé

Gurgen Bakhshetsyan-Shutterstock (12), Lorenzo Noccioli (30), Kraft Hotel (33), Hotel Brunelleschi Firenze (39), JK Place (41), Pisa Photography-Shutterstock (44), Guillaume Piolle (46), Sailko (8, 63, 83, 153), ENIT (63, 83, 153), Teatro della Pergola (117), Blanco Beach Bar (118), Ronnybass-Fotolia (124), Cyberuly (132), Detunedweirdo (151)

Primera edició: juny de 2015

ISBN: 978-84-16395-87-3

© Alhenamedia

C/ Rabassa, 54

08024 Barcelona

T. 934 518 437

alhenamedia@alhenamedia.info

www.alhenamedia.info

Cap contingut d’aquest llibre podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense l’autorització prèvia i per escrit de l’editor. Tots els drets reservats.

Segueix-nos a:

Facebook: http://www.facebook.com/alhenamediaresponsable

Twitter: http://www.twitter.com/ALHResponsable

L’autor

Jordi Bastart Cassé

Periodista i fotògraf especialitzat en articles i guies de viatge, porta més de vuitanta títols publicats, encara que va començar la seva carrera professional en una central elèctrica ja que la seva formació acadèmica és la d’enginyeria. Més tard va estudiar sociologia. En l’àmbit del periodisme es va iniciar com a fotògraf després de diversos viatges al Sàhara i, també, a partir de la seva vinculació amb temes mariners.

Va formar part del Grup 10x4, amb el qual va participar en diverses mostres col·lectives. Individualment, però, va dur a terme una vintena d’exposicions a tot el territori espanyol, amb el mar i el poble berber com a temes principals.

Fa vint anys que dirigeix l’empresa Turismo Verde, des de la qual col·labora amb diversos mitjans. Director de la revista Rutas off road i autor de diversos llibres per a Land Rover i Opel, es va especialitzar primer en rutes per a vehicles tot terreny; posteriorment, va afrontar temes de senderisme i espais naturals per a nens, així com rutes d’interès cultural, hotels amb encant i restaurants. Durant set anys va dirigir la col·lecció de guies QF? del diari La Vanguardia i les col·leccions de llibres Camino Verde i Sortides en Família. El 2001 va rebre el premi al millor llibre de promoció turística per part de la Generalitat de Catalunya i, l’any 2008, el premi Pica d’Estats pels seus treballs sobre les Terres de Lleida. Durant vint anys ha estat col·laborador del programa Gente Viajera d’Onda Cero.

Què trobaràs en aquesta guia

Alhenamedia Responsable no és una col·lecció més; és un concepte, una manera d’encarar el viatge que recorda els grans viatgers del segle XIX en la seva recerca de l’originalitat, de la diferència i, de vegades, de l’exotisme.

DESCOBREIX FLORÈNCIA

Descobreix Florència és un primer acostament a aquesta bella ciutat. Són petites pinzellades sobre la seva gent, la seva estructura, la seva història... per conèixer-la a través del que s’ha escrit o filmat i, també, per identificar el millor moment per visitar-la i com recórrer-la.

IMPRESCINDIBLES

Imprescindibles recull tots aquells aspectes de la ciutat que el viatger que hi arriba per primera vegada no hauria de perdre’s, els llocs pels quals et pregunten els amics a la tornada.

RECORRE FLORÈNCIA

Els monuments, museus i espais de la ciutat són el reflex més clar del que va ser i del que serà. A través dels seus edificis es manifesten les seves riqueses, gustos i modes. El respecte pel patrimoni és el primer acte responsable de tota destinació que desitja romandre en el record de qui la visita.

GAUDEIX FLORÈNCIA

La gastronomia, les botigues, els cafès de Florència... són alguns dels elements que fan única aquesta ciutat. Gaudir Florència és deixar-se portar i barrejar-se entre la gent; en resum, endur-se Florència en l’ànima.

VOLTANTS

Descobreix ciutats tan importants de la Toscana com Pisa, Siena, Lucca o San Gimignano.

INFO PRÀCTICA

Aspectes importants a tenir en compte abans i durant el viatge per treure-hi el major partit o evitar sobresalts: visites guiades, seguretat, oficines de turisme...

Mapa digital amb geolocalització

Alhenamedia Responsable t’ofereix la possibilitat de descarregar el mapa digital de Florència en el teu mòbil o tauleta, de manera que puguis realitzar el teu viatge sense por de perdre’t. Hauràs de baixar l’aplicació PDF Maps al teu dispositiu des de qualsevol d’aquestes dues adreces:

Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.Avenza

iOS: http://itunes.apple.com/ca/app/avenza-pdf-maps/id388424049?mt=8#

Un cop instal·lada PDF Maps, podràs carregar-hi el mapa de Florència dissenyat per Alhena des de l’adreça següent (el mateix mapa et servirà per a qualsevol sistema operatiu): http://www.alhenamedia.info/

Funcionalitats

• Geolocalització: podràs navegar per la ciutat sense perdre’t utilitzant el GPS del teu dispositiu i sense necessitat de connectar-te a Internet.

• Afegir informació al mapa i totes les imatges que desitgis, creant la teva pròpia guia de viatge.

• Calcular distàncies i compartir el teu mapa i el teu viatge amb els amics.

Si pots triar... tria responsable!

«Dóna-li a la terra la cura i respecte que es mereix; aprèn sobre el seu entorn i geografia; dedica temps a conèixer la seva gent i el seu art, la seva cultura, història i manera de viure. Mentre gaudeixes, coneixes i aprens en els teus viatges, recorda la importància de preservar aquests tresors per a aquells que puguin seguir els teus passos.»(Responsible Travel Handbook, 2006)

El turisme responsable agrupa diferents tipus de viatges amb un element comú: minimitzar els impactes negatius del turisme en l’entorn i maximitzar les seves contribucions positives a les comunitats locals. Viatjar responsablement no és sinònim de penúries, sacrificis, ecologisme o tercer món... El que es pretén és convertir cada viatge en alguna cosa única i autèntica alhora que es deixa una petjada positiva en la destinació.

Boboli ©Saiko.

Sota el paraigua de turisme responsable s’agrupen conceptes com turisme just, turisme sostenible, ecoturisme i turisme de sensacions.

El turisme responsable està orientat als viatgers que, a l’hora de triar, aposten pel que és autèntic i diferent, per enriquir-se i per la conservació del patrimoni cultural i natural.

El turisme responsable afecta tots els aspectes del viatge: cultura (gaudi del patrimoni cultural del lloc i dels seus costums i tradicions sense intentar influir-hi); espai i entorn (el pas del viatger ha d’afectar el mínim possible la naturalesa), i gent (detenir-se a comprendre les diferents maneres de viure d’una manera respectuosa).

El turisme responsable està relacionat amb la curiositat per descobrir i entendre el que és nou o diferent... i gaudir-ne.

Decàleg del viatger responsable

1. Obre la teva ment a noves cultures i tradicions i sigues tolerant davant la diversitat.

2. Respecta els drets humans; qualsevol forma d’explotació vulnera els objectius del viatge.

3. Ajuda a conservar l’entorn natural i procura no deixar una altra petjada que la de la teva sabata.

4. Respecta el patrimoni artístic, arqueològic i cultural de la destinació.

5. Si compres regals, procura que siguin expressió de la cultura local.

6. Quan planifiquis el teu viatge, tria aquells proveïdors que es preocupen pels drets humans i pel medi ambient.

7. Utilitza els recursos naturals amb moderació i procura minimitzar la generació de residus.

8. Gaudeix dels costums, gastronomia i tradicions de la cultura local.

9. Si visites espais sensibles, informa’t abans de com fer-ho.

10. Contribueix al desenvolupament d’un turisme responsable, just i sostenible.

Parella a la vora del riu Arno.

Florència responsable

La Toscana sobresurt per ser el bressol del Renaixement i pels seus bucòlics escenaris naturals esquitxats de vinyes i oliveres. Tal és la bellesa i singularitat d’aquestes terres que la UNESCO ha declarat Patrimoni de la Humanitat els centres històrics de Florència, San Gimignano, Siena, Pienza, la Piazza del Duomo a Pisa i la vall de l’Orcia.

Florència, la capital de la Toscana, és, sens dubte, la ciutat que més ha aportat a tota la història de l’art. Dominada per la colpidora cúpula de la basílica de Santa Maria del Fiore, obra de Brunelleschi, incorpora la Galleria degli Uffizi, el Palazzo Pitti o els jardins de Boboli.

Però tota aquesta bellesa natural i patrimonial fa que Florència aculli cada any prop de sis milions de turistes; això ha portat la ciutat i la regió a obrir-se cap a un turisme més sostenible i responsable amb accions com la construcció del tramvia per moure’s pel casc històric, que ha estat convertit en zona de vianats en la seva major part; la construcció de setanta quilòmetres de carril bici i l’engegada del servei Mille e una bici, que permet desplaçar-se per la ciutat amb bicicleta, agafant-la en un punt i deixant-la en un altre.

Les accions també intenten lluitar contra els residus amb iniciatives tan curioses com la recuperació de les fonts públiques amb aigua de qualitat per evitar l’ús dels envasos de plàstic, fins i tot en alguns restaurants. Podeu trobar aquestes fontanelli, per exemple, a la Piazza della Signoria o del Sodo o al Parco dell’Anconella.

Cada dia són més les botigues, els restaurants o allotjaments ecoamigables que aposten per l’ús de productes naturals i locals, així com per la millora del tractament de residus o estalvi energètic. Les etiquetes Ecolabel, EcoWorldHotel o Legambiente Turismo identifiquen, per exemple, els allotjaments que aposten per una gestió sostenible.

Com és Florència

Els seus habitants

Florència és una ciutat que viu per al turisme, amb una població que s’acosta a les 400.000 persones, encara que el municipi arriba gairebé al milió d’habitants.

El florentí és amable i extravertit i se sent orgullós del seu passat. Al llarg de la història, Florència va ser conquerida per francesos, espanyols i austríacs, encara que el gran ducat va dominar una extensa àrea de la Toscana i la ciutat va ser la primera capital de l’estat italià unificat. Aquestes i altres circumstàncies han influït en el caràcter altiu dels seus habitants. Encara circula la llegenda que un bon fiorentino menysprea els veïns de les urbs properes.

Al centre viuen pocs autòctons ja que la invasió de turistes els ha fet fugir a barris perifèrics com Sant’Ambrogio i Oltrarno, i encara a llocs més llunyans, fora del perímetre metropolità. Els lloguers s’han encarit molt i comprar-hi una casa només és a l’abast dels més rics.

Haureu d’apropar-vos als mercats per captar el veritable ambient de la ciutat; creuar l’Arno i voltar pel barri d’Oltrarno, molt més relaxat que el centre històric; pujar fins a San Miniato al Monte per percebre com és l’urbs, en extensió i patrimoni, i com és realment la seva gent.

Els barris

Més que per barris, Florència està dividida per zones al voltant del centre històric, on es concentren els monuments més representatius de la ciutat, com la catedral amb el seu Campanile, el Battisterio, la Piazza della Signoria amb el Palazzo Vecchio, seu de l’Ajuntament, la Loggia dei Lanzi, repleta d’estàtues rellevants, i la Galleria degli Uffizi, imprescindible per als amants de la pintura. El Ponte Vecchio sobre el riu Arno és una de les imatges més fotografiades de Florència. Durant la temporada alta es mou en aquesta zona un eixam de turistes, àvids per fotografiar-se davant els monuments més representatius i els palauets renaixentistes que van construir mercaders i banquers als segles XIV i XV.

Sant’Ambrogio és un barri natural que s’articula al voltant del seu propi mercat, on es respira el veritable ambient italià. Als carrers que envolten Sant’Ambrogio i Santa Croce hi ha nombroses trattorias de cuina tradicional i algun club de jazz que alegra la vida nocturna. El de Porta Rossa, a l’oest, entre Santa Maria Novella, Piazza della Repubblica i l’Arno, aglutina les botigues més luxoses a la prestigiosa Via de Tornabuoni, al costat de famosos antiquaris.

Pinotxo a la botiga de joguines de fusta Bartolucci.

A l’altre costat del riu, Oltrarno es presenta com un conjunt de barris d’allò més autèntic que existeix actualment a Florència. Els florentins s’hi han desplaçat cansats de veure el centre històric envaït diàriament pels turistes i pel preu que han assolit els lloguers. El Ponte Vecchio i els contigus ponts de Santa Trinita, Carraia i Ponte alle Grazie creuen l’Arno i comuniquen el centre històric amb aquesta zona, on s’han establert els artesans i les botigues d’antiguitats. Els ponts de Santa Trinita i Carraia porten al barri de Santo Spirito i pel Ponte alle Grazie s’arriba al popular i animat barri de San Niccolò, replet de trattorias i enoteques, fins a creuar l’antiga muralla per la porta de San Miniato. I després d’un agradable passeig no exempt d’esforç –tot és pujada–, es gaudeix de la millor vista de la ciutat, tant des del temple de San Miniato com des de la Piazza Michelangelo.

Els turistes ja han començat a arribar-hi atrets pel Palazzo Pitti, els restaurants dels voltants de la Piazza Santo Spirito i les vistes des de San Miniato al Monte. Precisament, per accedir-hi cal creuar el barri de San Niccolò, ple de bars, restaurants i botigues d’artesania.

Florència en la literatura

La riquesa i l’ambient que es respirava en aquesta ciutat entre els segles XIII i XVI van fer que sorgissin nombrosos escriptors, com Dant, Boccaccio o Maquiavel, que van interpretar a la perfecció els secrets de la seva època. Eren temps de creativitat però també convulsos, i alguns autors passaven de ser els preferits de l’oligarquia dominant a caure sobtadament en desgràcia. Això li va ocórrer a Dant, qui en apostar pels güelfs blancs enfront dels güelfs negres, que es van fer amb el poder, va haver d’exiliar-se a partir de 1302. Un any més tard començaria a escriure la Divina Comèdia, obra mestra de la literatura mundial. Dividida en tres parts (infern, purgatori i paradís), a cadascuna situa de forma al·legòrica els personatges de la seva època segons la seva particular visió. Si ho desitgeu, podeu visitar la ciutat seguint alguns dels llocs que Dant va fer famosos. Boccaccio, en canvi, posterior a Dant, va dedicar la major part del temps a escriure relats amorosos en els quals també descrivia la societat de la seva època.

A Maquiavel li va succeir alguna cosa semblat a Dant. En el seu cas, després de treballar per als Mèdici escrivint Històries florentines, s’hi va enfrontar publicant el 1513 El príncep i, en la mateixa època, els tres volums de Discursos sobre la primera dècada de Tit Livi, on defensa la república enfront de la monarquia com a forma de govern.

Les aventures de Pinotxo van sortir a la llum inicialment en la publicació local Giornale dei Bambini entre 1881 i 1883. El seu autor, Collodi (Carlo Lorenzini) va viure a la Via de’ Rondinelli, 7, i està enterrat al cementiri de San Miniato.

Actualment, els llibres de Lluís Racionero La Florencia de los Médicis (Planeta, 1990) i La muerte de Venus (Ediciones B, 2011) ajuden a entendre la societat d’aquella època, el segon de la mà del pintor Botticelli i del frare boig Savonarola. Altres obres basades en aquesta família de polítics, banquers i mecenes de l’art són Los Médicis, d’Alexandre Dumas (publicada el 1845 i reeditada per Navona el 2007), Sangre de abril: Florencia y la conspiración contra los Médicis, de Lauro Martines (Turner, 2004), i Las puertas del paraíso: el misterio de los crímenes de la catedral de Florencia, de Julio Murillo (Martínez Roca, 2006).

Amor y muerte en Florencia, de Sarah Dunant (Grijalbo, 2004), és una novel·la històrica que, inspirada en fets reals, descriu l’ambient religiós de la ciutat i episodis de passió, intriga i amors il·lícits al segle XV.

Font Vini Vanni, Lucca.

Florència en el cinema

Florència s’ha convertit en el marc ideal per a un bon nombre de pel·lícules. Algunes de les escenes de Té con Mussolini (1999), de Franco Zeffirelli, transcorren a la Piazza di Santo Spirito. Els jardins de Boboli i el Ponte Vecchio també van ser triats per Roberto Rossellini per al film Paisà (1946), que en sis episodis relata la Segona Guerra Mundial a Itàlia.

El Ponte Vecchio i el Palazzo della Signoria han estat protagonistes de la pel·lícula Così come sei (1978), d’Alberto Lattuada, amb Marcello Mastroianni i Nastassja Kinski, el mateix que Hannibal (2001), de Ridley Scott, amb Anthony Hopkins i Julianne Moore, el protagonista de la qual tenia la seva residència a la Piazza della SS Annunziata.

La Piazza del Duomo va servir d’escenari a Jane Campion perquè John Malkovich i Nicole Kidman passegessin en Retrat d’una dama (1996). Altres pel·lícules que han contribuït a potenciar la imatge de la ciutat són Un amor en Florencia, dirigida per James Ivory el 1986, i Una habitació amb vista, del mateix director, adaptada de la novel·la del mateix nom i rodada el 1985.

Però no sempre es tracta d’històries romàntiques: El monstruo de Florencia i El asesino está aún entre nosotros relaten la història d’un psicòpata que va cometre una sèrie d’assassinats a Florència entre 1968 i 1985.

Història

Florència té un dilatat passat. D’origen etrusc, també s’hi van establir els romans. Juli Cèsar va fundar Florentia el 59 aC com a lloc de retir per als legionaris. L’any 570 els llombards van conquerir el nord del que ara es coneix com Itàlia i la regió va prendre el nom de Tuscia, terme del qual podria derivar l’actual Toscana.

Amb la coronació de Carlemany a Roma el 25 de desembre de l’any 800, els territoris de la Llombardia esdevingueren comtats francs. Durant un llarg període de tres-cents anys, primer sota la influència del Sacre Imperi Romanogermànic i, més tard, amb el poder transferit als comuns autònoms (anomenats marcgraviats, estructures polítiques intermèdies entre l’imperi i la ciutat), la vida a Florència va transcórrer entre llargs períodes de prosperitat i uns altres de dures confrontacions entre els partidaris del poder papal i els que es rebel·laven contra el clergat corrupte. Va ser l’embrió del que més tard es convertiria en una lluita oberta entre güelfs, defensors del papa, i gibel·lins, que donaven suport a l’emperador germànic.

Estàtua de Ferran I a la Piazza della Santissima Annunziata.

A Itàlia en general i a la Toscana en particular, la pugna entre güelfs i gibel·lins es va convertir en un enfrontament de les famílies més influents pel control polític i, en el fons, en un forcejament per fer-se amb el control d’una economia a l’alça amb els mercats de la seda i la llana com a teló de fons (el florí de Florència va ser la primera moneda d’or de l’Europa occidental). En un primer moment, els güelfs es van fer amb el poder a Florència mentre els gibel·lins governaven Siena, Pisa i Lucca, entre altres ciutats toscanes. Les institucions es van democratitzar amb representants dels gremis i el 1255 es va construir el palau del poble, batejat després com Bargello, actualment seu d’un important museu d’escultura.

A partir del segle XII, encara en plena lluita entre güelfs i gibel·lins, Florència va expandir els seus dominis per territoris del voltant fins a convertir-se en una de les ciutats més riques i poderoses d’Europa. Després de la pesta negra que va assolar la regió el 1348, a la fi del segle XIV va sorgir el moviment artístic anomenat Renaixement. Era l’època en què els Mèdici, banquers del papa, arribaven al poder després d’una fèrria lluita amb la família Albizzi. Un corrent humanista, amb les figures destacades de Petrarca i Boccaccio, va impregnar la societat mentre el comerç generava molts ingressos i els diners fluïen arreu. Els Mèdici, a més de poderosos governants, es van convertir en mecenes de l’art en una ciutat on una quarta part de la població es dedicava a la indústria de la llana.

El 1494 el rei francès Carles VIII va conquerir Florència i va prendre el poder als Mèdici. La ciutat va passar a ser controlada pel dominicà Girolamo de Savonarola, un frare purità i dogmàtic que va organitzar cremes de llibres, obres d’art i suposats heretges a la Piazza Santa Croce. Aquesta repressió va durar quatre anys, fins que Florència es va convertir en república i el frare en qüestió va ser condemnat a morir a la foguera.

El 1512 un exèrcit integrat per tropes espanyoles i pontifícies va ocupar la ciutat i va retornar el poder als Mèdici. El 1569 Cosme I va fundar el gran ducat de Toscana, sempre sota tutela espanyola. Es va iniciar llavors una altra època d’esplendor econòmica i artística, de la qual es van beneficiar artistes com Miquel Àngel, Leonardo da Vinci i Botticelli, i de la qual donen testimoniatge les innombrables obres d’art que hi ha en museus i esglésies. El 1743, amb la mort de l’últim dels Mèdici, el territori va quedar sota influència d’Àustria fins que Napoleó va derrotar aquest país el 1799 i va coronar la seva germana Elisa com a reina d’Etrúria. Després del desastre napoleònic, una part de la Toscana va tornar a mans austríaques.

A partir de 1860, la unificació dels diferents territoris va permetre el naixement del regne d’Itàlia, amb Florència com a capital entre 1865 i 1871. Amb l’arribada del segle XX la ciutat va començar a ser descoberta pel turisme.

Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada pels alemanys entre 1943 i 1944, i va patir bombardejos de les tropes aliades i destruccions durant la retirada nazi. El 4 de novembre de 1966 els barris més propers a l’Arno es van inundar en desbordar-se el riu. Moltes obres d’art van sofrir desperfectes, entre les quals les del fons de la Biblioteca Nacional, situada prop de la ribera. Aquest fet, que va provocar una onada de solidaritat internacional per salvar-ne el patrimoni, va afavorir la utilització de tècniques noves en l’assecatge d’incunables. Encara és possible veure avui dia en determinats edificis la marca del nivell que van assolir les aigües, en algun cas de més de cinc metres d’altura. El 1982 el centre històric de la ciutat va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Parlament.

Personatges il·lustres

Dante Alighieri (1265-1321). Considerat un dels grans poetes de la pàtria italiana, va ser una de les víctimes més notables de les lluites entre güelfs i gibel·lins a causa de la seva participació política. Durant el seu exili, produït a partir de 1302, va escriure la Divina Comèdia, en la qual es venja ridiculitzant nombrosos personatges de l’època.

Giotto di Bondone (1267-1337). Nascut en un poble de la província de Florència, va ser un notable escriptor, escultor i arquitecte de l’anomenat primer Renaixement. Va dissenyar el campanile de la catedral florentina, que no va poder veure acabat.

Giovanni Boccaccio (1313-1375). No se sap amb certesa el seu lloc de naixement però va passar gran part de la seva vida a Florència, on va crear la major part de les seves obres. El 1348, quan la gran plaga de pesta negra va assotar la Toscana, es va retirar al camp per escriure el Decameró.

Filippo Brunelleschi (1377-1446). Es tracta del gran arquitecte de Florència. Seus són el disseny de la cúpula de la catedral, l’hospital dels Innocents a la Piazza della SS Annunziata i la basílica de San Lorenzo, amb la capella funerària dels Mèdici, en la qual van participar altres artistes.

Donatello (1386-1466). Escultor considerat un dels pares del Renaixement. Va treballar en la realització d’alguns grups escultòrics a Orsanmichele i també hi ha obra seva al museu de Bargello.

Sandro Botticelli (1445-1510). Va ser el gran pintor del Renaixement italià. Afavorit pels Mèdici, les seves obres més conegudes són El naixement de Venus i La primavera, ambdues a la Galleria degli Uffizi.

Amerigo Vespucci (1451-1512). Expert navegant que va treballar al servei de les corones de Portugal i Espanya.

Va encapçalar dues expedicions per a la corona espanyola i una per a la lusitana. El seu nom va servir per batejar el continent americà. Va ser l’administrador de l’agència bancària que els Mèdici tenien a Sevilla, ciutat on va morir.

Leonardo da Vinci (1452-1512). Va néixer a Vinci, població situada als afores de Florència, i va morir a Cloux (França). Va ser un avançat al seu temps amb tot tipus d’invents i projectes que no van veure la llum. Com a pintor, algunes de les seves obres més famoses són el Sant Sopar, que s’exposa a Milà, i La Gioconda, al Louvre de París.

Michelangelo Buonarroti (1475-1564). Encara que va néixer a Caprese i va morir a Roma, bona part de la seva trajectòria la va desenvolupar a Florència, on es pot visitar casa seva. Va brillar com a arquitecte, escultor i pintor, i va treballar sota l’empara dels Mèdici. A Florència hi ha nombroses creacions seves, entre les quals destaca el David.

Niccolò Machiavelli (1496-1527). Va ser una figura important del Renaixement italià. Polític, filòsof i escriptor, va caure en desgràcia amb el retorn al poder dels Mèdici el 1512. Un any després va publicar El príncep, tractat de doctrina política i sobre la naturalesa humana.

Giorgio Vasari (1511-1574). Encara que també va ser pintor i escriptor, la seva fama es deu més a l’arquitectura. Va néixer a Arezzo, però la major part de la seva obra la va desenvolupar a Florència, on va morir. Seus són la Galleria degli Uffizi i el Corredor vasarià, que uneix aquella amb el Ponte Vecchio, així com els frescos de la cúpula de la catedral.

Galileo Galilei (1564-1642). Va néixer a Pisa i va ser un gran astrònom, a més de físic i matemàtic. Va revolucionar el món científic amb les seves teories, fruit de les contínues observacions de l’Univers. Condemnat el 1633 pel Sant Ofici per la seva explicació del moviment de la Terra i els planetes, va romandre confinat en la seva residència de Florència durant cinc anys. La ciutat li ha dedicat un museu.

Galileo Galilei.

Carlo Lorenzini (1826-1890). Autor literari i periodista italià conegut pel pseudònim Collodi, nom del seu poble natal. Va ser el creador del personatge Pinotxo, les històries del qual va publicar regularment en Il Giornale dei Bambini. Va morir a Florència el 26 d’octubre de 1890.

Com moure’t per Florència

La disposició de l’entramat urbà de Florència, sobretot al centre històric, manté el traçat medieval. Llevat de les vies principals, els carrers són estrets i sinuosos, on orientar-se resulta fàcil, ja que sempre es té la perspectiva del riu Arno. La numeració de les cases i establiments presenta una novetat respecte a altres ciutats; es manté un curiós doble codi: les cases, amb els nombres en color negre, i els negocis, amb nombres vermells o seguits d’una R.

Florència és una ciutat ideada per recórrer-la a peu ja que la zona històrica es pot creuar fàcilment en no més de trenta minuts. A més, per a aquells als quals els agrada arribar amb cotxe a tot arreu, compte!, ja que el nucli històric està restringit al trànsit per als no residents. Per evitar multes, s’ha de comunicar l’arribada a l’hotel o a l’aparcament perquè n’informin a la policia.

Amb bici

Hi ha setanta quilòmetres de carril bici i el projecte Mille e una bici (www.bicifirenze.it), impulsat per la cooperativa Ulisses com a opció de mobilitat sostenible alternativa al cotxe, permet el lloguer i la tornada de bicicletes en punts diferents de la ciutat. Existeixen tres punts controlats per un operador i amb horaris entre les 8 i les 18 hores a l’estiu: Stazione di Santa Maria Novella, Piazza Santa Croce i Piazza Ghiberti; i altres tres punts lliures: Leopolda, Campo di Marte i Rifredi. Les bicicletes es poden llogar per 1, 5 hores o tot el dia (2, 5 i 10 euros respectivament). (Vegeu, per a més detall, “Florence City Bike Tours”).

Transport públic

Florència compta amb una bona xarxa de transport urbà (www.ataf.net), amb nombroses línies d’autobús –elèctrics els que circulen pel centre històric– i una línia de tramvia, la línia 1, que comunica el centre amb Scandici. La central d’autobusos està al costat de l’estació de tren Santa Maria Novella.

El bitllet senzill per a qualsevol d’aquests transports és d’1,20 euros (es pot adquirir a qualsevol quiosc o a l’autobús per 2 euros), i dóna dret a tots els enllaços durant els noranta minuts següents. Hi ha targetes per a 1, 3 o 7 dies (5, 12, 18 euros respectivament).

Bus City Tour1

Amb taxi

Són de color blanc i tenen parada als principals punts turístics. Ofereixen un bon servei a un preu marcat per l’Ajuntament, en el qual s’inclouen tarifes especials per a la dones que viatgen a la nit, joves que tornen a casa d’una festa o per a desplaçaments a hospitals en hora punta (Vegeu més informació a “Taxi”).

Amb tren

El tren és un bon mitjà de transport per desplaçar-se cap a Pisa, Lucca i Siena. Hi ha combois directes diverses vegades al dia amb trajectes que solen durar entre una o dues hores, segons el tipus de tren escollit.

Els bitllets es poden adquirir amb antelació al portal de Trenitalia (www.trenitalia.it) o a la mateixa estació. Cal validar-lo abans de pujar al tren, a les màquines situades a l’estació sota pena de multa (si s’ha adquirit per Internet, no cal).

Firenze Card

Facilita l’accés als principals museus, incloses activitats i exposicions temporals, i l’ús gratuït del transport públic. Els museus a Florència són cars i, si en els més importants no s’ha realitzat reserva, la prenotazione (per la qual també es paga), durant la temporada alta es corre el risc de no poder entrar-hi. Amb la Firenze Card s’eviten les cues. Té una validesa de tres dies i costa 72 euros (www.firenzecard.it).