Simone Weil: el silenci de Déu

Amb una trajectòria immersa en el context de la II Guerra Mundial, i a l'ombra d'Auschwitz i de la pregunta pel silenci de Déu, Simone Weil (1909-1943) ens ofereix un dels llegats filosòfics i espirituals més rellevants de la primera meitat del segle XX.

En aquest llibre, Josep Otón prossegueix el seu estudi de la interioritat de místics, artistes i pensadors centrant-se en l'anàlisi de l'experiència personal weiliana. Amb la convicció que no hi ha cap ruptura entre la Weil revolucionària i compromesa amb la lluita obrera, i la Weil dedicada a la recerca religiosa, Otón se centra en un text enigmàtic —l'anomenat «Prologue»—, l'anàlisi del qual li permet desvelar alguns trets fonamentals de la relació entre l'ésser humà i el Misteri. El «Prologue» reflecteix la contradicció que amara el recorregut vital de Weil perquè narra dues experiències contraposades: una trobada i una absència. L'escriptora hi descriu l'encontre amb un personatge desconegut i, després, com aquest misteriós visitant l'abandona. És una metàfora de la vida espiritual: Déu es revela i s'oculta, es manifesta i s'amaga.