Loe raamatut: «Estocolm responsable»
Estocolm responsable
Disseny: Paloma Valverde
Cartografia: Gonzalo Pires, © Alhenamedia
Text: Ramon Villeró, Alhenamedia
© Fotografies: Ramon Villeró
Borisb17-Fotolia (77), Conny Fridh (68, 139b), Esquilo-Scandic Malmen (47), Huxflux-Fotolia (71), I99pema-Creative Commons (137), Mapics-Fotolia (161), Och Himlen Därtill (109 ), Ola Ericson (13, 31, 33, 36), Prescott09-Fotolia (14), Pure Life Pictures-Fotolia (101), Stenfan Holm-Fotolia (82), Vichie81-Fotolia (72)
Fotografia de coberta: © SergiyN-Fotolia (Gamla Stan)
Primera edició: julio de 2015
ISBN: 978-84-16395-81-1
© Alhenamedia
C/ Rabassa, 54
08024 Barcelona
T. 934 518 437
Cap contingut d’aquest llibre podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense l’autorització prèvia i per escrit de l’editor. Tots els drets reservats.
Segueix-nos a:
Facebook: http://www.facebook.com/alhenamediaresponsable
Twitter: http://www.twitter.com/ALHResponsable
L’Autor
Ramon Villeró
Ramón Villeró (Andorra la Vella, 1955), escriptor i fotògraf, ha publicat reportatges en la majoria de les revistes de viatges espanyoles i dirigeix la revista digital viajesmagazine.com. És col·laborador del programa Gente Viajera d’Onda Cero, dirigit per Esther Eiros, i columnista del Diari d’Andorra.
Ha publicat la novel·la El nudo infinito (Edit. Vergara, març 2010) i, anteriorment, La sonrisa de la tierra (RBA, 2005) i Viaje al corazón del Mediterráneo (RBA, 2006). Com a autor de guies de viatges ha publicat els títols Berlín, Atenes i Roma, tots amb Alhena Media.
Què trobaràs en aquesta guia
Alhenamedia Responsable no és una col·lecció més; és un concepte, una manera d’encarar el viatge que recorda els grans viatgers del segle XIX en la seva recerca de l’originalitat, de la diferència i, de vegades, de l’exotisme.
DESCOBREIX ESTOCOLM
Descobreix Estocolm és un primer apropament a aquesta bella ciutat. Són petites pinzellades sobre la seva gent, la seva estructura, la seva història... per conèixer-la a través del que s’ha escrit o filmat i, també, per identificar el millor moment per visitar-la i com recórrer-la.
IMPRESCINDIBLES
Imprescindibles recull tots aquells aspectes de la ciutat que el viatger que hi arriba per primera vegada no hauria de perdre’s, els llocs pels quals et pregunten els amics a la tornada.
RECORRE ESTOCOLM
Els monuments, museus i espais de la ciutat són el reflex més clar del que va ser i del que serà. A través dels seus edificis es manifesten les seves riqueses, gustos i modes. El respecte pel patrimoni és el primer acte responsable de tota destinació que desitja romandre en el record de qui la visita.
GAUDEIX ESTOCOLM
La gastronomia, les botigues, els cafès d’Estocolm... són alguns dels elements que fan única aquesta ciutat. Gaudir Estocolm és deixar-se portar i barrejar-se entre la gent; en resum, endur-se Estocolm en l’ànima.
INFO PRÀCTICA
Aspectes importants a tenir en compte abans i durant el viatge per treure’n el major partit o evitar sobresalts: visites guiades, seguretat, oficines de turisme...
Mapa digital amb geolocalització
Alhenamedia Responsable t’ofereix la possibilitat de descarregar el mapa digital d’Estocolm en el teu mòbil o tauleta, de manera que puguis realitzar el teu viatge sense por de perdre’t. Hauràs de baixar l’aplicació PDF Maps al teu dispositiu des de qualsevol d’aquestes dues adreces:
Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.Avenza
iOS: http://itunes.apple.com/ca/app/avenza-pdf-maps/id388424049?mt=8#
Un cop instal·lada PDF Maps, podràs carregar-hi el mapa d’Estocolm dissenyat per Alhena des de l’adreça següent (el mateix mapa et servirà per a qualsevol sistema operatiu): http://www.alhenamedia.info/
Funcionalitats
• Geolocalització: podràs navegar per la ciutat sense perdre’t utilitzant el GPS del teu dispositiu i sense necessitat de connectar-te a Internet.
• Afegir informació al mapa i totes les imatges que desitgis, creant la teva pròpia guia de viatge.
• Calcular distàncies i compartir el teu mapa i el teu viatge amb els amics.
Si pots triar... tria responsable!
«Dóna-li a la terra la cura i respecte que es mereix; aprèn sobre el seu entorn i geografia; dedica temps a conèixer la seva gent i el seu art, la seva cultura, història i manera de viure. Mentre gaudeixes, coneixes i aprens en els teus viatges, recorda la importància de preservar aquests tresors per a aquells que puguin seguir els teus passos.» (Responsible Travel Handbook, 2006)
El turisme responsable agrupa diferents tipus de viatges amb un element comú: minimitzar els impactes negatius del turisme en l’entorn i maximitzar les seves contribucions positives a les comunitats locals. Viatjar responsablement no és sinònim de penúries, sacrificis, ecologisme o tercer món... El que es pretén és convertir cada viatge en alguna cosa única i autèntica alhora que es deixa una petjada positiva en la destinació.
Església Katarina.
Sota el paraigua de turisme responsable s’agrupen conceptes com turisme just, turisme sostenible, ecoturisme i turisme de sensacions.
El turisme responsable està orientat als viatgers que, a l’hora de triar, aposten pel que és autèntic i diferent, per enriquir-se i per la conservació del patrimoni cultural i natural.
El turisme responsable afecta tots els aspectes del viatge: cultura (gaudi del patrimoni cultural del lloc i dels seus costums i tradicions sense intentar influir-hi); espai i entorn (el pas del viatger ha d’afectar el mínim possible la naturalesa), i gent (aturar-se a comprendre les diferents maneres de viure d’una manera respectuosa).
El turisme responsable està relacionat amb la curiositat per descobrir i entendre el que és nou o diferent... i gaudir-ne.
Decàleg del viatger responsable
1. Obre la teva ment a noves cultures i tradicions i sigues tolerant davant la diversitat.
2. Respecta els drets humans; qualsevol forma d’explotació vulnera els objectius del viatge.
3. Ajuda a conservar l’entorn natural i procura no deixar una altra petjada que la de la teva sabata.
4. Respecta el patrimoni artístic, arqueològic i cultural de la destinació.
5. Si compres regals, procura que siguin expressió de la cultura local.
6. Quan planifiquis el teu viatge, tria aquells proveïdors que es preocupen pels drets humans i pel medi ambient.
7. Utilitza els recursos naturals amb moderació i procura minimitzar la generació de residus.
8. Gaudeix dels costums, gastronomia i tradicions de la cultura local.
9. Si visites espais sensibles, informa’t abans de com fer-ho.
10. Contribueix al desenvolupament d’un turisme responsable, just i sostenible.
Estocolm responsable
Estocolm, capital d’un país capdavanter en sostenibilitat i reciclatge i la primera ciutat a obtenir el premi de Capital Verda Europea (2010), és una ciutat oberta, cosmopolita i una de les més elegants del nord d’Europa. Fundada a mitjan segle XIII, s’assenta sobre catorze illes rocoses de l’extrem oriental del llac Mälaren.
Si hi ha res que la caracteritza, a més de la seva gestió mediambiental, és el seu perfil cultural, ja que compta amb més de vuitanta museus, entre els quals destaca el Museu Vasa i un vaixell rescatat del fons del port, de visita obligada per als que gaudeixen dels temes relacionats amb el mar.
Si fa bon temps, resulta molt agradable passejar per tota la zona marítima, recórrer els carrers i places de Gamla Stan, el seu casc antic, i delectar-se amb els majestuosos edificis dels seus barris cèntrics: Norrmalm, Kungsholmen, Östermalm i Södermalm, així com amb els escenaris naturals de Djugården i del preciós museu a l’aire lliure de Skansen.
La ciutat sembla surar entre els canals —Estocolm és coneguda com la Venècia del Nord— i el verd dels seus parcs i carrers arbrats, en un escenari en què el visitant es troba còmode i relaxat. No obstant això, no és fàcil de visitar; les distàncies, sense ser excessives, dificulten una mica l’elecció del recorregut adequat. Cal planificar correctament el dia i consultar bé els horaris. A mesura que s’aproxima l’hivern, moltes de les sortides amb vaixell cap al palau de Drottningholm i altres itineraris pateixen severes restriccions.
L’arxipèlag adjacent —Skärgarden— proporciona una excel·lent protecció contra el mar obert, encara que el vent del Bàltic rugeix amb força, sobretot a l’hivern. Però les més de 25.000 illes de l’arxipèlag són ideals per apropar-se a una manera de viure en què la natura és la gran protagonista.
Com és Estocolm
Els seus habitants
L’expressió «fer-se el suec» té la seva raó de ser. Els suecs, en general, i els habitants d’Estocolm, en particular, són poc amics de buscar problemes. En un país on els habitants paguen escrupolosament els seus elevats impostos i gaudeixen de l’estat del benestar, a la gent no li agrada complicar-se la vida. Els suecs tenen molt clar que, si un no vol, dos no discuteixen. I fan gala de molta diplomàcia.
Estocolm té poc atur i la sensació general és la de ser una ciutat molt segura. Només per posar un exemple: als barris residencials sorprèn veure en terrasses de planta baixa cadires de vímet, llums i tot tipus d’objectes a l’abast de la mà de qualsevol. El que en països llatins duraria menys d’un dia, a Suècia està a la vista de tothom i ofereix una clara mostra del respecte que senten per la propietat privada.
Tenen fama de poble seriós, però són amables, amb sentit de l’humor i bona educació.
Els seus barris
A Estocolm, sobretot si fa bon temps, convé passejar per tota la zona marítima i recórrer els carrers i places de Gamla Stan, el seu casc antic. Aquesta és la zona més turística però, també, una de les més boniques pel que fa a carrers i edificis.
Si, per contra, es tracta de gaudir de la natura i dels escenaris marins, hi ha molt on escollir, encara que el primer que cal fer és pujar a un vaixell, contemplar la vista d’Estocolm des del mar i acostar-se a l’illa de Djurgården.
Estocolm és, a més, una ciutat neta. En ple centre, prop del Palau Reial, és possible acostar-se al llac i intentar pescar. La imatge és certament curiosa i diu molt en favor d’Estocolm, una ciutat on es pot beure aigua de l’aixeta sense cap tipus de problema.
Gamla Stan
La part medieval de la ciutat, que s’assenta sobre tres illes (Riddarholmen, Helgeandsholmen i Stadsholmen), és el lloc on es va començar a escriure la història d’Estocolm.
Gamla Stan, amb els seus carrers empedrats, el palau reial, la plaça Stortorget i la catedral, és, sens dubte, el barri més turístic de la ciutat. En qualsevol cas és una delícia passejar pels seus carrers, menjar en qualsevol dels seus restaurants o, simplement, deixar passar-hi les hores. A més, a la plaça Stortorget, al Börshuset (edifici de la Borsa), trobem el Museu Nobel.
Gamla Stan.
Norrmalm, Kungsholmen i Vasastaden
El parc Kungsträdgården i l’avinguda Strömgatan per l’est i l’illa de Kungsholmen per l’oest emmarquen el centre de la ciutat, que s’endinsa cap al nord a través de la seva artèria comercial, el carrer Drottninggatan.
Norrmalm és el centre administratiu i comercial d’Estocolm. Segueix sent una zona amb certa vocació turística que desapareix a mesura que ens allunyem cap al nord. Els estocolmesos solen dir que com més al nord de la ciutat, més genuí i més autèntic. A Norrmalm, al costat del carrer Drottninggatan, es troba l’estació central i els principals centres comercials.
A Kungsholmen hi ha l’ajuntament, potser l’edifici més representatiu d’Estocolm. Més al nord, el barri de Vasastaden és una zona elegant l’activitat comercial i lúdica de la qual es desplega sobretot al voltant de la plaça Sankt Eriksplan.
Djurgården
La zona verda més àmplia i més propera a la ciutat la constitueix sens dubte l’illa de Djurgården, on es troben el Museu Vasa, el parc Skansen i altres atraccions per a nens. És el lloc apropiat per gaudir de la natura i passar un dia sencer.
A més, l’illa de Djurgården es troba, pràcticament en la seva totalitat, en el Parc Nacional d’Estocolm (Kungliga nationalstadsparken), que abasta bona part del territori oriental de la ciutat. És el parc urbà més gran d’Europa.
Djurgården.
Blasieholmen, Skeppsholmen i Kastellholmen
Com un apèndix de Norrmalm, molt a prop del parc Kungsträdgården, es troba el barri de Blasieholmen, que a través d’un pont condueix, en primer lloc, a Skeppsholmen, l’illa dels boscos, i, més endavant, a Kastellholmen. A Blasieholmen hi ha el Reial Teatre Dramàtic i, gairebé al costat, el Grand Hotel, tota una institució a Estocolm; una mica més endavant, s’arriba al Museu Nacional.
L’illa de Skeppsholmen alberga el Museu Modern i és, sobretot, un lloc idoni per passejar i apropar-se a la petita illa de Kastellholmen, connectada per un pont. Al port de Skeppsholmen, situat a l’est de l’illa, es poden contemplar antics vaixells de vapor degudament amarrats al moll. A l’altre costat de l’illa trobem el vaixell af Chapman, reconvertit en alberg juvenil, que roman amarrat al mateix lloc des de finals de 1949.
A l’extrem sud s’accedeix per un antic pont al castell de Kastellholmen, que domina les aigües del port d’Estocolm.
Östermalm
Des de Blasieholmen i cap a l’oest, s’arriba al distingit barri d’Östermalm. Tot el seu front marítim, vorejat pel carrer Strandvägen, està ocupat per luxoses mansions construïdes a principis del segle XX.
Östermalm és el barri més bonic i residencial d’Estocolm. En el límit amb Norrmalm hi ha el carrer Biblioteksgatan, amb diverses botigues de moda. L’activitat comercial s’estén fins a Östermalmstorg i Karlaplan, dos dels punts neuràlgics del barri.
A Östermalmstorg és convenient acostar-se a l’Östermalms saluhall, un mercat una mica turístic i peculiar però molt agradable a la vista i al paladar.
Södermalm
L’antic barri progre i una mica bohemi d’Estocolm és també un lloc molt agradable per visitar. A més, la trilogia Millenium de l’escriptor Stieg Larsson ha contribuït a convertir-lo en un barri encara més popular.
Södermalm.
Södermalm concentra bona part de l’oferta artística i cultural de la ciutat. Les galeries d’art del carrer Hornsgatan, el Södra Teatern, el barri de Mosebacke i un museu de fotografia inaugurat recentment mostren la part del barri que mira cap a Norrmalm.
Cap al sud, en direcció a Hammarby Sjöstad, els carrers de Söder, amb la zona del SoFo, són el lloc ideal per perdre’s, caminar i descobrir botigues o restaurants.
Hammarby Sjöstad
Poques guies esmenten aquest barri situat al sud de Söder, tot i que és innegable que mereix ni que sigui una visita ràpida. Es tracta d’una zona moderna, ecològica i amb una urbanització actual i atractiva. Està previst que quan el nou barri estigui absolutament acabat, constarà d’11.000 apartaments amb capacitat per a 25.000 habitants.
En qualsevol cas, el barri ja està en funcionament, és molt tranquil i les vistes al costat del canal són molt boniques. Si es tenen un parell d’hores, és molt aconsellable creuar amb un ferri des de Hammarby Sjöstad a Söder i baixar caminant fins a Slussen.
Estocolm en la literatura
Suècia sempre ha estat ben situada en el panorama literari. El país que atorga el premi Nobel de literatura compta amb dos autors propis premiats: Selma Lagerlöf (1909) i Pär Lagerkvist (1951), encara que, per al gran públic, és molt més coneguda Astrid Lindgren, l’autora de les aventures de Pipi Långstrump, personatge que fou portat a la petita pantalla.
En qualsevol cas, el veritable boom literari ha arribat a Estocolm, i Suècia en general, amb la novel·la negra. Primer van ser les novel·les policíaques de Henning Mankell, un dels mestres del gènere, i, posteriorment, la trilogia Millenium del malaguanyat periodista Stieg Larsson, que va morir sense haver conegut l’immens èxit que arribarien a assolir les seves novel·les.
El 2011, el premi Nobel de literatura va ser concedit al poeta suec Tomas Tranströmer, de qui es poden trobar alguns llibres traduïts a l’espanyol i un al català: La plaça salvatge, un llibre de poemes editat per Perifèric Edicions el 2007.
Estocolm en el cinema
Si parlem de cinema, a Suècia el cognom Bergman s’enduu la palma: Ingmar Bergman, el director, i Ingrid Bergman, l’actriu, encara que no tenen res a veure l’una amb l’altre. Al seu costat, Greta Garbo és una altra de les icones del cinema suec.
Ingmar Bergman (1918-2007), cineasta, dramaturg i escriptor, és sens dubte el director suec més famós. El seu cinema, una obra d’art, indaga en el sentit de la vida, la llibertat i el sofriment de l’ésser humà. Autor d’una àmplia filmografia, va obtenir l’Oscar en quatre ocasions, l’última a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1983 per Fanny i Alexander.
Ingrid Bergman (1915-1982) va aconseguir l’Oscar a la millor actriu en tres ocasions. Tot i ser contemporània d’Ingmar Bergman, va desenvolupar la seva carrera artística fora del país i mai va treballar amb el director suec. No obstant això, els seus inicis estan lligats a la Reial Escola d’Art Dramàtic d’Estocolm, on també va estudiar Greta Garbo.
Segurament la pel·lícula més popular d’Ingrid Bergman sigui Casablanca. Va treballar en tres pel·lícules dirigides per Alfred Hitchcock.
Greta Garbo (1905-1990) va néixer a Södermalm, aleshores un barri obrer, i va desenvolupar una rutilant carrera cinematogràfica interrompuda voluntàriament a l’edat de 36 anys. Va ser nominada diverses vegades a l’Oscar però mai va aconseguir-ne l’estatueta. Des de la seva retirada precoç fins a la seva mort va viure de manera discreta a Nova York. Les seves restes estan enterrades al cementiri de Skogskyrkog (vegeu “Skogskyrkogården”).
Una curiositat: l’American Film Institut situa les dues actrius sueques en el quart i cinquè lloc de les estrelles femenines, només per darrere de Katharine Hepburn, Bette Davis i Audrey Hepburn. Ingrid Bergman n’ocupa el quart lloc i Greta Garbo, el cinquè.
Darrerament, la trilogia Millenium de Stieg Larsson ha arribat al món del cinema. Tot i que l’autor no contemplava aquesta possibilitat, els seus hereus en van vendre els drets a una productora sueca.
Història
Suècia no té ciutats mil·lenàries per la simple raó que el seu territori va estar cobert pel gel de l’era glacial fins als inicis de l’era cristiana. Tot sembla indicar que les illes i canals sobre els quals s’assenta la ciutat ja eren lloc habitual de trànsit de mercaderies i que, cap a mitjan segle XIII, va començar a crear un nucli urbà al barri que avui coneixem com Gamla Stan, just on s’uneixen el llac Mälaren i el mar Bàltic. El primer document en què es té constància de la ciutat data de 1252, però la veritat és que en pocs anys Estocolm va passar a convertir-se en la principal ciutat de Suècia. La seva pertinença a la Lliga Hanseàtica li va permetre desenvolupar-se ràpidament.
La construcció de la ciutat s’inicia en una elevació del terreny en la part nord de l’illa on el comte Birger (suposat fundador) s’edifica una fortalesa residencial que acabarà sent el castell de les Tres Corones, que després de l’incendi de 1697 es transformaria en el palau actual. Al seu costat es va construir l’actual catedral d’Estocolm, la plaça de Mercat i els barris contigus.
El 1419 Estocolm és declarada la capital de Suècia i de mica en mica sorgeix un moviment d’independència suec que pretenia alliberar-se de l’anomenada Unió de Kalmar —que aglutinava sota el regnat de Margarida Valdemarsdotter les corones de Suècia, Noruega i Dinamarca—, i del domini sobre la ciutat de les forces lleials al rei Cristià II de Dinamarca.
El 1520, vuitanta nobles suecs van ser executats a la plaça Stortorget. Pocs anys després, un dels supervivents de la matança, Gustav Eriksson, va aconseguir expulsar els danesos de la ciutat i, el 1522, va ser coronat rei de Suècia amb el nom de Gustau Vasa I, iniciant una època pròspera per al país.
Palau Reial.
Dinastia Vasa i segle XVII
La dinastia Vasa va regnar a Suècia des de 1522 a 1654. Gustau I, Eric XIV, Joan III, Segimon I (que seria també rei de Polònia), Carles IX, Gustau II Adolf i, finalment, la seva filla Cristina. Sota el regnat dels primers es gesta la formació i transformació del país i és Gustau II Adolf qui aconsegueix convertir Suècia en una de les potències europees pel seu triomf en la guerra dels Trenta Anys. Ell va aconseguir, al costat dels luterans alemanys, recuperar part dels territoris ocupats pels catòlics. També va ser qui més va contribuir al desenvolupament del país amb les seves reformes administratives i econòmiques.
El 1632, Gustau II Adolf va perdre la vida a Lützen. Suècia s’havia convertit en la tercera potència europea, per darrere d’Espanya i Rússia. La seva filla Cristina va governar el país de 1633 a 1654, però finalment va abdicar a favor del seu cosí Carles X Gustau al convertir-se al catolicisme. Amb ella finalitza la dinastía Vasa. Durant diversos anys es va mantenir com una potència que començaria el seu declivi amb la batalla de Poltava, el 1709.
L’explosió d’Estocolm com a capital del país coincideix amb l’època de major expansió política i militar de Suècia. Estocolm passa de 9.000 habitants l’any 1600 a 60.000 en tan sols 85 anys. El creixement de població fa que es comencin a urbanitzar les dues grans zones al nord i al sud de l’illa, suburbium Boreale i el suburbium Australe. La pesta, que va assotar la ciutat dues vegades en tot just quinze anys a causa de la seva deplorable situació sanitària, va minvar la població gairebé a la meitat.
El 1716 el rei Carles XII va fracassar en el seu intent d’envair Noruega i, posteriorment, va optar per traspassar els poders de la monarquia al Parlament.
Segles XVIII i XIX
Perduda la seva hegemonia a Europa, Suècia va continuar, però, amb un paper preponderant en el camp de les arts i les ciències. El naturalista i científic Carl von Linné, a qui devem la classificació animal i vegetal en espècies diferents i determinades, és un clar exemple d’aquesta època, de la mateixa manera que Anders Celsius, a qui es deu l’escala de temperatures més utilitzada actualment.
En política es va reinstaurar la monarquia absoluta, però Gustau IV va perdre a principis del segle XIX una guerra contra Rússia, motiu pel qual va abdicar i va escapar del país.
A partir d’aleshores, es van abolir la majoria dels privilegis de la monarquia i el Parlament va optar anys més tard, el 5 de novembre de 1810, per posar en el tron Jean Baptiste de Bernadotte, un oficial de Napoleó que seria coronat rei amb el nom de Carles XIV, de qui descendeixen els actuals reis de Suècia.
L’inici de l’era industrial a mitjan segle XIX suposa l’emigració massiva del camp a la ciutat. Per això la població d’Estocolm passarà en tan sols cinquanta anys de 93.000 a 300.000 habitants, que s’estableixen en els suburbis, denominats Eixample Nord, on s’instal·la la burgesia, i Eixample Sud, la zona treballadora.
Segle XX
A la fi del segle XIX i principis del XX, la població sueca es va multiplicar però, donades les condicions de penúria econòmica que travessava el país, milers de suecs i estocolmesos van emigrar als Estats Units.
A Suècia es va començar a desenvolupar un sistema democràtic que anys més tard desembocaria en l’estat del benestar, un model de país i de monarquia parlamentària democràtica que després seria presa com a exemple per altres països en fase de desenvolupament.
Durant les dues guerres mundials, Suècia va romandre neutral, encara que els països aliats van imposar-hi el bloqueig comercial a causa de certes simpaties amb Alemanya. No va intervenir en la guerra, però el bloqueig va provocar fam i moltíssimes dificultats a la població.
Un cop conclosa la Segona Guerra Mundial, Suècia va seguir desenvolupant el seu model de monarquia parlamentària i va consolidar l’estat del benestar.
En aquest temps, la ciutat ha vist com el seu centre neuràlgic es desplaçava des de la Ciutat Vella cap a l’Eixample Nord, on s’establia el centre comercial i administratiu. La construcció del nou ajuntament a aquest costat de la ciutat així ho corrobora.
Va entrar a formar part de la Unió Europea l’1 de gener de 1995, encara que manté la moneda pròpia, la corona sueca.
Personatges il·lustres
Els orígens de Suècia es remunten a l’època en què els víkings dominaven aquesta part del món i realitzaven les seves incursions cap al sud. Estocolm, com a lloc habitat, no va començar a desenvolupar-se fins al segle XI.
A Birger Jarl se’l considera el fundador de la ciutat allà per l’any 1252, quan va fer construir el palau de Tre Kronor (en el lloc on avui es troba el Palau Reial). La pertinença d’Estocolm a la Lliga Hanseàtica va permetre que la ciutat progressés ràpidament.
Gustav Eriksson Vasa va ser el primer rei suec, coronat el 6 de juny de 1523. Ell i els seus fills i successors van contribuir al desenvolupament d’un país que en pocs anys va aconseguir convertir-se en la tercera potència europea.
Posteriorment, van destacar homes com Carl von Linné (1707-1778), científic i naturalista a qui es pot considerar el pare de la taxonomia, una manera d’ordenar el món que segueix vigent en els nostres dies i ha resultat crucial per al desenvolupament de la ciència i la biologia, sobretot pel que fa a la classificació de les espècies animals i vegetals.
Altres personatges il·lustres són l’escriptora de llibres infantils Astrid Lindgren (1907-2002), coneguda per ser la creadora del personatge Pippi Långstrump; el poeta Carl Michael Bellman (1740-1795) o el novel·lista Vilhelm Moberg (1898-1973), dels quals és molt difícil aconseguir algun text traduït al català.
Alfred Nobel (1833-1896). És conegut principalment pels premis que porten el seu nom, encara que deu la seva fortuna a la invenció de la dinamita. Fill d’una família d’enginyers, va treballar amb el seu pare en una fàbrica d’armament i es va dedicar amb totes les seves forces a investigar els explosius, especialment la nitroglicerina, molt inestable, perillosa i insegura. Els seus experiments van portar a idear un detonador i, posteriorment, la dinamita, un explosiu plàstic, resultat de la barreja de la nitroglicerina i diòxid de silici.
Alfred Nobel.
Gràcies a la dinamita va acumular una enorme fortuna que, a més, va augmentar gràcies a inversions en camps petrolífers. L’ús bèl·lic dels seus invents va propiciar que, a l’hora de la seva mort, llegués la major part dels seus béns a la Fundació Nobel, amb el propòsit de premiar persones de diversos camps del coneixement que més s’haguessin esforçat a contribuir al desenvolupament humà.
Olof Palme (1927-1986). Un dels principals líders de la socialdemocràcia europea. Va ocupar el càrrec de primer ministre de Suècia entre 1969 i 1976, i des de 1982 fins a 1986, any en què va ser assassinat al carrer quan sortia del cinema. Olof Palme va ser dels primers líders europeus a qüestionar l’intervencionisme dels Estats Units i la carrera nuclear. Fins a la data no s’ha pogut aclarir l’autoria del crim, si bé l’esposa d’Olof, Lisbet, va reconèixer un delinqüent comú, posteriorment absolt per falta de proves concloents.
Com moure’t per Estocolm
Recórrer Estocolm a peu és, sens dubte, una de les millors opcions per desplaçar-s’hi i la més econòmica, sobretot per traslladar-se d’una barri a un altre. Però anar d’un extrem a un altre de la ciutat és una altra història, ja que aquesta distància requereix l’ús del transport públic.
Amb bici
És aconsellable recorre Estocolm amb bicicleta, ja que la ciutat disposa de nombrosos carrils bicis que ho faciliten. A més, es pot adquirir una targeta de tres dies a l’Stockholm Visitor Center que permet agafar una bicicleta de qualsevol dels setanta punts disponibles a la ciutat durant la primavera i l’estiu.
Transport públic
T. +46 (08) 600 10 00
Preu. 115 kr (24 hores)
Statens Lokaltraffic és l’empresa que gestiona tots els transports públics de la ciutat: metro, autobús, tramvia, trens lleugers i alguns ferris. El bitllet per a tots és vàlid durant un període determinat de temps i s’adquireix a les estacions, quioscos o, fins i tot, per SMS. No es pot pagar amb monedes als autobusos; cal utilitzar les màquines. A més, el transport públic està adaptat per a persones amb problemes de mobilitat.
De tots ells, el metro (Tunnelbana), indicat sempre per una T, és la millor opció.
En una ciutat preocupada pel medi ambient com Estocolm, no és d’estranyar que els autobusos utilitzin combustibles ecològics en els seus desplaçaments.
Encara que poden comprar-se trajectes senzills, per desplaçar-se per la ciutat resulta imprescindible fer-se amb targetes de viatge per a 24 (115 kr) o 72 hores (230 kr); també hi ha targetes per a 7 dies (300 kr). Les targetes són vàlides des de les 0 hores del primer dia fins a les 4.30 h de la data límit. Si només s’ha d’utilitzar el transport públic de manera esporàdica, es pot adquirir un bitllet per zones (36-72 kr).
Per recórrer els llocs més importants de la ciutat es pot pujar a l’autobús 69 o al tramvia 7. I per poder-la observar des d’una altra perspectiva, es pot agafar algun dels ferris que parteixen des Nybroviken i Slussen fins a Djurgården.
Amb taxi
Els taxis sempre són un recurs per desplaçar-se en distàncies curtes. Es pot acudir a qualsevol de les parades, sobretot les que hi ha prop de les terminals i monuments més importants, o trucar per telèfon. No hi ha un preu fix; cada companyia posa les seves pròpies tarifes, que solen anunciar al vidre posterior dels seus vehicles. La tarifa anunciada sol referir-se a un viatge d’uns 10 km. Les principals empreses són:
Tasuta katkend on lõppenud.
