Loe raamatut: «Biografies mèdiques, sanitat municipal, educació sanitària i epidèmies en la Ribera del Xúquer durant el segle XX»

INTRODUCCIÓ: ELS ESTUDIS HISTÒRICS SOBRE LA MEDICINA A LA RIBERA DEL XÚQUER

Carmel Ferragud

Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència «López Piñero»

El municipi d’Albalat de la Ribera va acollir els dies 24, 25 i 26 d’octubre del 2014 la XVI Assemblea d’Història de la Ribera, miraculosa i admirable cita acadèmica que bianualment, amb major o menor regularitat, es va celebrant des de fa més de vint-i-cinc anys en algun dels municipis que configuren la comarca del Xúquer. Les temàtiques que centren la part monogràfica de l’Assemblea es van succeint, amb èxit remarcable d’estudiosos i de públic en cada convocatòria. En aquella ocasió, la temàtica escollida va ser «La sanitat a la Ribera». Per als qui ens dediquem a l’estudi de la història de la medicina l’esperó va ser important, i el que subscriu aquestes línies amb Josep Lluís Barona acceptàrem el repte i iniciàrem la coordinació acadèmica, en col·laboració amb els membres de la comissió que havia creat l’Ajuntament d’Albalat a l’efecte de dur endavant els detalls logístics i administratius que comporta l’organització d’una trobada d’aquestes característiques.

Certament, els estudis sobre la salut i la malaltia, els practicants de la medicina, la salut pública, les institucions que han vetlat per atendre els malalts, etc., tot al llarg de la història, des dels temps medievals fins al segle XX en terres riberenques, es caracteritzen per la seua escassetat i disgregació. Els temps medievals i moderns, l’Antic Règim, a penes hi han estat explorats. Mitja dotzena d’articles ‒alguns publicats amb motiu d’anteriors assemblees‒ són la magra collita per a una comarca, paradoxalment, rica en arxius amb documentació adequada per a estudiar aquestes temàtiques.¹ Algunes històries locals també han introduït algun apartat dedicat als practicants de la medicina contractats pels municipis, les epidèmies i alguna qüestió de salubritat, però amb poca consistència i profunditat, malgrat alguna excepció.² La magna obra sobre la història de l’Antic Règim a la Ribera de Tomàs Peris Albentosa, ha oferit una síntesi d’alguns dels aspectes relacionats amb la salut-malaltia i l’assistència a partir d’aquestes històries locals. Amb tot, no deixa de sobtar que el tema s’haja inclòs dins el volum dedicat a la cultura popular.³ Tampoc les revistes d’àmbit local i comarcal que s’han publicat, i encara es publiquen a la Ribera, no han tret a penes cap article sobre el tema, i menys encara per a cronologies no contemporànies. Aquest és el cas de Suylana o Aljannat, publicades a Sollana i Alginet, respectivament.⁴ Igualment, una lloable i malaguanyada iniciativa com va ser la revista d’estudis històrics Al-Gezira, de la capital de la comarca, només va donar a la llum dos estudis relacionats amb la temàtica que ens ocupa entre els 143 articles publicats en els seus deu primers números.

Recentment, el que subscriu aquestes línies ha començat a portar a congressos i fòrums internacionals el producte de la recerca feta per als temps medievals i moderns.⁵ La qualitat i la riquesa de les fonts, particularment les de l’Arxiu Municipal d’Alzira, han permès començar a albirar un prometedor camí per a la investigació en temes mèdics. Practicants de la medicina ‒humana i animal‒, epidèmies, hospitals, entre altres temes estan sent explorats i donaran segurament grates sorpreses en el futur. Potser així comencen a animar-se els joves investigadors a posar la seua mirada sobre temes de tanta rellevància.

Tampoc els segles XIX i XX han estat estudiats intensivament per a terres valencianes.⁶ Les distintes assemblees d’Història de la Ribera no han donat a penes treballs en la seua part miscel·lània dedicats a la sanitat, en cap de les seues vessants.⁷ De fet, els estudis sobre la medicina i la sanitat municipal en el segle XX han estat abordats en el cas del País Valencià, com per a qualsevol altra època de la història, generalment per a la capital. L’abundància de tesis doctorals i monografies és ja notable, i no ens detindrem ací a valorar-la. Els municipis menors, per contra, hi han rebut molta menor atenció. Ara bé, cal salvar una notable iniciativa que es desenvolupà durant la darrera dècada del segle passat i la primera del present: el Seminari d’Estudis sobre la Ciència.

El 1994 va nàixer el Seminari d’Estudis sobre la Ciència, per iniciativa dels dos grups d’historiadors de la medicina de les universitats de València i Alacant, encapçalats per Josep L. Barona i Josep Bernabeu. Entre altres iniciatives, el Seminari va posar en marxa un seguit de simposis sobre «Salut i Malaltia en els Municipis Valencians», amb la intenció de promoure la col·laboració d’arxivers, historiadors locals i historiadors de la salut i la medicina. La idea nuclear era donar a conèixer els documents d’arxiu que testimonien les condicions de salut, les malalties i les polítiques sanitàries municipals a l’àmbit rural valencià. Organitzades des de 1995, les reunions culminaren el 2003 i 2004 amb els Anglo-Spanish Colloquia on Rural Health, organitzats per les universitats d’East Anglia i València, a les quals posteriorment es va afegir la Universitat de Bergen (Noruega). Els simposis donaren lloc a la publicació de les Trobades (del Seminari d’Estudis sobre la Ciència). Concretament, es tracta de set volums apareguts entre 1996 i 2012, que recullen desenes de treballs. I, amb tot, els estudis que toquen l’escenari històric del Xúquer són, una vegada més, ben escassos.⁸

La història més completa fins ara sobre la medicina en el món contemporani, i particularment per al segle XX a la Ribera (Alta), ha estat el volum que el 1995 va coordinar José Luis Fresquet Febrer.⁹ En cinc capítols, signats per acreditats historiadors de la medicina, es desgranaven els recursos i la situació sanitària ‒ mortalitat, morbiditat, estat de salut, etc.‒ de la comarca a l’inici de la dècada dels noranta, però també les malalties que l’havien afectat en major mesura en els segles XVIII i XIX ‒la darrera pesta, les febres tercianes, el còlera, la pigota i la tuberculosi‒, i completaven l’obra dos interessants capítols sobre l’ús popular de les plantes medicinals i les pràctiques màgiques i religioses i els curanderos en la medicina popular.

La presència de monografies i tesis doctorals ambientades en la comarca que s’han escrit sobre la sanitat són residuals. Podem destacar la tesi doctoral de Ciprià Teodoro, que es va publicar per l’Ajuntament d’Algemesí el 2007 amb el títol Viure, emmalaltir i morir en l’Algemesí contemporani, 1838-1936. Un llibre del qual, entre altres coses, cal subratllar la presència d’un volum notable de fotografies de gran interès. I també la tesi d’Alicia Peris León, La epidemia de cólera de 1890 en Valencia (Universitat de València, 2003), on es poden trobar algunes pàgines sobre el desenvolupament de l’epidèmia a Alzira.

Una qüestió essencial per poder desenvolupar una tasca de recerca històrica és l’accés a les fonts. Hem comentat abans que les Trobades als municipis valencians pretenien, entre altres coses, aquest acostament. Amb tot, convindria que aquests fons digitalitzats es posaren a l’abast dels investigadors en plataformes en xarxa. Ara bé, pel que fa a l’edició de fonts susceptibles de ser utilitzades per a estudis sobre la sanitat, a la comarca de la Ribera cal subratllar per damunt de qualsevol altra les topografies mèdiques. És aquest un gènere típic del segle XIX i els inicis del XX, que va fer fortuna entre algun metge de la comarca, que en varen manufacturar i que posteriorment han estat estudiades.¹⁰ Recentment, i tal com es va donar compte en la sessió de cloenda de l’assemblea d’Albalat, s’ha posat en marxa el procés d’estudi i edició de la topografia mèdica d’Alzira de 1917, obra de l’alzireny Enric Badenes i Gallach, fins ara inèdita, i que es troba en procés de publicació en l’editorial Alfons el Magnànim.¹¹

El repàs que hem fet fins ací ens fa veure que el camí per recórrer encara és llarg. Per emplenar només un petit buit oferim ací un recull d’alguns dels treballs que van ser presentats a l’Assemblea d’Albalat de la Ribera. Els quatre primers treballs són aproximacions biogràfiques a metges que treballaren en la comarca. Els darrers anys les biografies de científics i metges han tornat a experimentar una revifalla,¹² després que haja passat pel segle XX sovint amb més pena que glòria, quan no fins i tot considerat com un gènere poc útil i odiat, no apte per als professionals dedicats a la història de la ciència, sinó més aviat per a relats literaris, una mera curiositat.¹³ El debat sobre la funció de les biografies bé de lluny. Potser el moment de major consideració haja estat el romanticisme decimonònic, donat a captar la imatge del científic i el metge com un geni i un heroi, cercant les virtuts morals del subjecte. La biografia es consolidava així com una arma per a legitimar un tipus de personatge. Certament, quan s’escriu una biografia d’aquestes característiques es poden pretendre moltes coses. El primer que ve al cap és l’homenatge i el reconeixement, per l’impacte deixat en la memòria col·lectiva, per la implicació social del personatge, més enllà fins i tot de la seua professió. Els metges que ací presentem, excepte algun cas, no tingueren un impacte internacional, no conformen la nòmina dels «grans» personatges per tots coneguts. Tanmateix, sí que ens vénen a dir que en un nivell més pròxim, local, comarcal o dins d’un Estat, hi ha individus que exerceixen una gran influència, que deixen una empremta forta per raons diverses.¹⁴ Individus que poden servir de model a generacions futures que es preparen per a l’exercici de la medicina, com pretenia Ramón y Cajal, o per a estendre l’evangeli del progrés científic, això sí, silenciant aquells aspectes més problemàtics. També que els seus interessos anaven molt més enllà de la pràctica d’una professió: la política, la cultura, l’art, la música… eren objectes de la seua passió.

Treballs com els ací presentats contribueixen a rescatar personatges poc coneguts però que tingueren una important influència en l’entorn més immediat; ens hi podrem sentir atrets o no, però ens mouen a la reflexió sobre el paper del metge en la societat. Tenint en compte que es fa difícil destriar la seua tasca de la seua particular forma d’entendre i viure la vida. No són aquestes biografies les que volen construir un relat «hagiogràfic», com el que va fer l’Instituto Médico Valenciano durant molts anys en el seu «Recuerdo Apologético».¹⁵ En aquest esdeveniment anual, es feia un discurs de lloança sobre un metge valencià de la història considerat digne d’exaltació, i posteriorment es publicava el text llegit, acompanyat de fonts d’arxiu. La compilació era fortament erudita, carregada de documentació, com corresponia als temps del positivisme, però tenia una finalitat patriòtica i laudatòria que omplia de dalt a baix el discurs. Els estudis publicats en el present volum s’aproximen a la humanitat del personatge i són crítics; situen als practicants de la medicina en el seu temps i espai. Hereus d’una llarga tradició historiogràfica, doncs, però enfocada des dels pressupòsits més actuals.

Ara bé, tots els biografiats són homes. Efectivament, el biaix de gènere sempre estarà present, però s’ha d’entendre dins una època en què l’accés de les dones als estudis de medicina era ben escàs. Estudiar el paper de la dona en el món mèdic exigeix una mirada més atenta a les fonts, i no centrar-se només en la part de la medicina més sonada, la dels metges i cirurgians. No obstant, al llibre es fa present el paper de la dona a través de l’estudi dedicat a les divulgadores rurals de la Secció Femenina a la Ribera.

Un estudi sobre les condicions higièniques de dos municipis, Alginet i Cullera, aporten informació sobre l’entorn en el qual actuaren els professionals de la sanitat d’aquella època. En temps en què les teories ambientalistes de l’higienisme neohipocràtic tingueren un pes molt considerable això va tenir un reflex clar en les polítiques municipals adreçades a millorar la salut de la població.

El món de les epidèmies constitueix un element d’estudi ben particular dins la història de la medicina per l’impacte enorme que han tingut al llarg de la història, com a factor desestabilitzador de l’economia i la política, i la sagnia en forma de mortalitat catastròfica, i que encara ens continuen assetjant ‒recordeu sinó les recents alarmes generades per la grip o el virus de l’Ebola.¹⁶ Al nostre dossier hem inclòs dos exemples: el cas de la grip estudiada per a la ciutat d’Alzira, i el còlera a Alginet. Hi hem inclòs també un estudi que, tot i que no s’emmarca en la comarca de la Ribera, si que cau de ple en la cronologia que ens ocupa. Es tracta del sanatori de Fontilles. La lepra va ser una malaltia que en èpoques pretèrites va assolir les seues més altes cotes de prevalença i va suposar un fort estigma social i que va experimentar una forta expansió en el món mediterrani i particularment en algunes comarques del País Valencià. Les autoritats hi van haver de buscar solució.

Tanquem el llibre amb un article sobre el paper que pot tenir la fotografia com a font d’estudi dels temes relacionats amb la sanitat. En el marc de l’assemblea celebrada a Albalat, es va realitzar una exposició a partir del magnífic fons fotogràfic de Cipriano Teodoro Almiñana (1920-2002). En aquest article, un dels seus fills, historiador de la medicina ja esmentat, i una de les seues nétes, fan una aproximació a aquest fons, i ens ofereixen una selecció de fotografies sobre la temàtica que ens ocupa.

L’estudi de la salut i la malaltia, i de tots els recursos posats per a la seua atenció, ens fa reflexionar sobre on estem i el que tenim. Valorar i ponderar els aconseguiments i els fracassos, i buscar les solucions millors per a un futur, ple d’incerteses i de reptes. La cloenda de la XVI Assemblea de la Ribera va ser un magnífic exemple de com passat, present i futur es podien ajuntar en una taula rodona. En aquesta, coordinada per Eduard Roig, es feia present així que la història té molt a dir a qui s’ocupa avui en dia de la nostra salut i tenen responsabilitat en la salut pública. Això en una comarca on el debat entorn de l’atenció mèdica pública o privada, l’envelliment de la població i les seues conseqüències, els mals hàbits alimentaris, els abusos de l’alcohol, o l’educació dels infants i joves, són reptes per a la reflexió interdisciplinària.

Vull agrair a l’Ajuntament d’Albalat de la Ribera l’haver volgut contribuir amb l’edició d’aquest llibre, i al Servei de Publicacions de la Universitat de València l’acceptació de la proposta i la tasca realitzada.

¹ A tall d’exemple vegeu, Mercedes Gallent Marco: «Profesionalización y control del personal médico en el siglo XV: la licencia para ejercer del cirujano Johan Pasqual de Algemesí», Saitabi, 33 (1983), pp. 97-104. Carmel Ferragud: «Medicina i societat a Alzira durant la baixa Edat Mitjana», dins X Assemblea d’Història de la Ribera. Antella, 5, 6 i 7 de novembre de 2004, Ajuntament d’Antella, 2006, pp. 89-102; Carmel Ferragud i María Luz López Terrada: «La intervenció dels experts en medicina en els tribunals de justícia moderns. Els casos d’Alzira i Albalat en els segles XVI i XVII», en Salvador Vercher (ed.): Actes de l’ Assemblea d’Història de la Ribera (Corbera, 10, 11 i 12 de novembre de 2006): volum miscel·lani, 2008, pp. 241-254; Carmel Ferragud: «Els practicants de la medicina a Alzira durant la baixa Edat Mitjana (1355-1465): activitat econòmica, política i social», en Salvador Comes i Hernández i Raül Añó i Bressó (eds.): De la paraula a la sociabilitat: Associacionisme obrer a la Ribera del Xúquer Alginet, Ajuntament d’Alginet, 2016, pp. 45-60.

² José Martí Soro, Història de Villanueva de Castellón, València, Ajuntament de Villanueva de Castellón, 1987, pp. 172-180. Manuel Ardit: Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII XVIII XI i, Catarroja/Barcelona, Afers, 2004, pp. 268-275.

³ Tomàs Peris Albentosa: Història de la Ribera. De vespres de les Germanies fins a la crisi de l’Antic Règim [segles XVI XIX - ], 6 vols., tom 4, La cultura popular, Alzira, Bromera, 2005, pp. 145-172.

⁴ Una excepció seria Salvador Comes Hernández: «La epidemia del cólera de 1885 en la Ribera Baixa: el caso de Sollana», Suylana, 2 (1999), pp. 45-90.

⁵ Carmel Ferragud: «Getting Medical Practitioners during the Law Middle Ages and Early Modern in Algemesí (Kingdom of Valencia, Crown of Aragon)», Colloque Médecine et Santé dans les Campagnes. Époques Moderne et Contemporaine (Clermont-Ferrand 14-16 d’octubre de 2015), en curs de publicació en Médecine et santé dans les campagnes du e siècle à nos jours. Approches historiques et enjeux contemporains, Peter Lang; Carmel Ferragud i Frederic Aparisi: «Hospitals rurals a la València baixmedieval: el cas de l’hospital de Santa Llúcia d’Alzira, Simposi Internacional «Història i Etnografia Hospitalàries» en el marc dels v Abrils de l’Hospital (Tarragona 19 i 20 d’abril de 2016), en curs de publicació en Publicacions de la Universitat Rovira Virgili. Carmel Ferragud: «Contracts for the cure of animals in the Kingdom of Valencia in the 15th century: the case of Alzira», en Leeds International Medieval Congress (4-7 de juliol de 2016).

⁶ Un resum de la historiografia valenciana en temps forals en Carmel Ferragud i Marialuz López Terrada: «La història de la ciència i de la medicina valencianes», Catarroja, Afers, 82 (2015), pp. 395-408. S’hi pot comprovar que el treball fet ha estat notable, per bé que la ciutat de València és, amb diferència, l’àmbit més estudiat, per raons òbvies.

⁷ Alguna excepció en pot ser el treball d’Àlvar Sentandreu Bo: «L’hospital de carabiners a Villanueva de Castellón», en Salvador Vercher Lletí (ed.): Actes de l’ XI Assemblea d’Història de la Ribera. Corbera, 10, 11 i 12 de novembre de 2006, volum miscel·lani, Corbera, Ajuntament de Corbera, 2008, pp. 345-361. Val a dir que no totes les assemblees, setze se n’han celebrat fins aquest moment (quan escric aquestes línies s’ha convocat ja dissetena a la Pobla Llarga, per als dies 18, 19 i 20 de novembre de 2016) han vist publicades les seues actes, ni en la part monogràfica ni en la miscel·lània. Un resum analític de les deu primeres assemblees i la producció científica que han donat, en Enric Ramiro: «Les Assemblees d’Història de la Ribera: un èxit i un repte (1980-2006)», en Salvador Vercher Lletí (ed.): Actes de l’ XI Assemblea…, pp. 465-479.

⁸ Excepcionalment apareixen els següents treballs d’àmbit riberenc: Vicent Terol Grau i María Asunción Ferrater Cubells: «Malalties i població al País Valencià: la Ribera del Xúquer, 1819-1910», dins Josep L. Barona i Joan Micó (eds): Salut i malaltia en els municipis valencians, València, puv, 1996, pp. 263-276; Joan Francesc Pi i Aparici: «Els recursos sanitaris humans de Sueca en la primera meitat del segle XIX», en Josep Bernabeu, Josep X. Esplugues i Elena Robles (eds.): Higiene i salubritat en els municipis valencians, València, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, 1997, pp. 81-92; Joan Lloret Pastor: «Aspectes benèfico-assistencials en una població de la Ribera Baixa: Cullera durant la segona meitat del segle XI», en Àngel Beneito, Francesc X. Blay i Joan Lloret (eds.): Beneficència i sanitat en els municipis valencians, València, Seminari d’Estudis sobre la Ciència / Associació Cultural Alcoià-Comtat / Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics, 1999, pp. 141-152; Ciprià Teodoro i Calatayud: «Els professionals de la salut i les actes de la Junta Municipal de Sanitat: Benet Ballester i el cas d’Algemesí. Els butlletins d’informació municipal. BIM-BERCA», en Josep Bernabeu, Josep Xavier Esplugues, Mercedes Pascual i Vicent Terol (eds): Salut i societat als municipis valencians: una perspectiva històrica, Paiporta, Denes, 2008, pp. 277-296.

⁹ José Luis Fresquet Febrer (ed): Salud, enfermedad y terapéutica popular en la Ribera Alta [Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia, XLVII], Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia, Universitat de València / CSIC, València, 1995.

¹⁰ Francisco Llansol: Topografía médica de Alzira y de la Ribera, en Juan Riera i Juan Granda Juesas: Epidemias y paludismo en la Ribera del Júcar. Una topografía médica del siglo XVIII, Valladolid, Universidad de Valladolid, 1988. Francisco Vera Verdú: Topografia mèdica de Sollana, facsímil de l’edició de 1926, Sueca, Ajuntament de Sueca, 1991. Vegeu al respecte en aquest volum Joan Ferrús Vanaclocha: «El doctor Francesc Vera Verdú: un metge exemplar, un home de cultura». Una altra topografia valenciana a tenir en compte és la de José Izquierdo Sánchez: Topografía médica de Rótova y pueblos anejos a su distrito. Alfahuir, Almiserat, Castellonet de la Conquista y Lugar Nuevo de San Jerónimo, Simat de la Valldigna, la Xara, 2000.

¹¹ Enrique Badenes Gallach: La topografia mèdica d’Alzira de 1917, introducció d’Aureliano J. Lairón Pla, Josep Bernabeu Mestre, Ciprià X. Teodoro i Carmel Ferragud; edició a càrrec d’Aureliano J. Lairón Pla i Carmel Ferragud, València, Alfons el Magnànim, en premsa.

¹² Algunes reflexions sobre el tema es poden trobar al dossier «Biografías médicas, una reflexión historiográfica», en el volum dirigit per Rosa Ballester i Consuelo Miqueo en Asclepio, 57/1 (2005).

¹³ Thomas Söderqvist: «“No Genre of History Fell Under More Odium than that of Biography”: The Delicate Relations between Scientific Biography and the Historiography of Science», en Thomas Söderqvist (ed.): The history and Poetics of Scientific Biography, Aldershot, Ashgate, 2007, pp. 241-262 i pp. 252-256.

¹⁴ Des de 1993, la Royal Society of Medicine londinenca publica un conjunt de biografies de metges, i precisament no sempre coneguts. També hi ha diverses iniciatives de biografies col·lectives comentades en Àlvar Martínez Vidal i Josep Pardo Tomàs: «Les biografies mèdiques: entre l’hagiografia i la història», Gimbernat, 42 (2004), pp. 49-54. Aquests autors alerten sobre els perills del gènere, i que la pràctica de la medicina ha de ser estudiada des de la confluència de diversos actors socials que interactuen amb el rerefons de la malaltia.

¹⁵ José L. Fresquet Febrer: «El Instituto Médico Valenciano y su boletín (1841-1896)». En: <http://hicido.uv.es/IMV/IMV/instituto.html> (consulta: 6 de juny de 2016).

¹⁶ Tant el món de l’higienisme com el de les epidèmies han estat els més abordats, amb diferència, en els estudis sobre la Ribera, com ja s’ha comentat. No inclourem ací referències bibliogràfiques que es poden trobar en els treballs citats anteriorment.