Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII)

||^67r Die martis Xª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁸⁵ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar, comparech en Gabriel Navarro, perayre, ciutadà de la dita ciutat axí com a curador dels fills e hereus d’en Johan Oliva, quondam corredor de coll, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Gabriel Navarro en lo dit nom, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Martí, en lo carrer appellat de la Vedella, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch e ort d’en Pere Gençano, olim specier, e d’altra part ab alberch d’en Johan Pardo, lo Roig, converç. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes en lo dit nom, cascun any migerament en dues eguals pagues, ço és, a Sent Johan de juny e a Nadal nou sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… VIIIIº sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Elies, perayre, e en Gil Garcés, texidor de llana, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

Huy la posex en Mateu Feràndiç, texidor de lenç.

A XXXI de gener any M D VI lo magnífich en Francesch Granullés, fermà en la venda del dit alberch venut per la Cort Civil per preu de LXXX liures, ha comprat na Elionor Pelegrí.

Poseex en Luís Garcia, mercader, receptor de la Batlia General, està en lo carrer de Calatrava.

A XIIII de dehembre M D LXI rebé mossén Tagell XIII liures, VI sous per lo loÿsme de una partició feta per Luís Guillem, canonge, […] y fon fet e […]rebuda per Loís Vasiero, notari, a XI de maig M D LXII.

Ab acte rebut per Luís Vaziero, notari, a XXI de setembre M DC XXIII mossén Joan Baptista Jover, fill de Hieroni Jover, obrer de vila, vené dita casa a Vicent Linyan, notari real, per preu de do-centes noranta liures, y loà dita venda Miquel Hieroni Pavesi, majordom, ab acte rebut per dit notari a II de nohembre dit any y rebé per lo luïsme vint-y-una liura y quinze sous. Al sobredit Hieroni Jover pertanygué dita casa ab venda feta per Cristòfol Pérez de Almaçán y Dorotea Garcia, cònjuges, rebuda per Gaspar Rótulo, notari, a XVIIII de gener M DC LXIIII, lloada y aprovada per lo majordom, ab acte rebut per Luís Nicolau Vaziero a XVII de mars M D LXXVIIII.

||^68r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la dona na Francescha, muller de n’Aparici Vilar, quondam perayre de la dita ciutat, e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Francescha Vilar, té e posseheix en la orta de València, en lo terme de Algiroç dos caffiçades de terra campa, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, les quals dos caffiçades de terra campa afronten de una part ab terra campa d’en Johan Lorenç, olim specier, e d’altra part ab terra campa d’en Miquel Gil, recuer. E que per les dites dos caffiçades de terra campa és tenguda paguar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Sent Johan de juny set sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… VII sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Boix, studiant en arts, e en Berthomeu Eximeno, mercader, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

Mostràs que ab carta rehebuda per en Pau Metaller, notari, a VIII de joliol del any M D VII en Johan Merles, qui posehia la dita terra, vené aquella a·n March Robí, alias Soriano, per preu de XIII lliures.

En aprés ab carta rehebuda per en Carles Català, notari, a X de nohembre del any M D VIII en March Robí, hereu d’en Jacme Soriano e na Johana Soriana, veneren la dita terra a·n Johan Arrufat, çucrer, per preu de XIIII lliures. E ab carta rehebuda per Bernat Dasió, notari, a VII de dehembre del dit any en Jacme Bou loà e fermà en la dita venda e rehebé XXVIII sous de loÿsme.

A XII de agost D XXXI lo magnífich en Pere Benet Çaposa fermà en la dita venda feta per na Catherina Major y de Rufart feta a·n Lorens Fayos per preu de XI liures, X sous.

Huy posehex³⁸⁶ <Lorens> Fayos, laurador, està en Benetúcer.³⁸⁷

||^69r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁸⁸ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo honorable en Nicolau Dezllor, ciutadà, habitador de la dita ciutat e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Nicolau Dezllor, té e posseheix un troç de vinya que són quatre fanecades poch més o menys en l’orta de Benitúcer, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, les quals quatre fanecades de vinya afronten de una part ab vinya d’en Pere Fayes, laurador, e d’altra part ab terra campa d’en Bernat Christòfol, laurador, cenda en mig. E que per les dites quatre fanecades de vinya és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de sent Johan de juny quatre sous huyt diners. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó de les dites quatre fanecades de vinya a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… IIII sous, VIII diners.

Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Çabater e en Loís de Còrdova, carders, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

Huy posex mossén Berenguer Deslor que va com a quapelà.

Huy poseex Francí Tagell, ciutadà.

||^70r Die mercurii XIª iulii anno iamdicto Mº CCCCº LXXº

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁸⁹ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit mestre Alfonso d’Aranda, sastre, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit dit mestre Alfonço d’Aranda, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sancta Caterina, en lo carrer appellat dels Mayans, en lo qual de present ell té bèsties per a loguer, e stà al costat de les cases en les quals de present ell stà e habita, e d’altra part afronta ab alberch de na Castellona, la Viuda, sots directa senyoria de les dites Òrfenes. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any migerament en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal dihuyt sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XVIII sous.

Presents testimonis foren a les dites coses lo discret mossén Ramon Lòpiç, prevere, e n’Estheve Garcia, sartre, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

A XXI de maig any M CCCC LXXXI lo magnífich en Johan Gòmis loà la venda feta a·n Johan Aragonés, spaser, per preu de V lliures ab cert recés, ab acte rebut per en Bertran Bayona.

Ab carta rebuda per Bertran Bayona a XXVII de octubre any Mⁱ CCCC LXXXV lo dit alberch fonch venut a·n Johan de Sent Jaume, sastre, als Manyas, posex-la sa muller.

En Pere Quolado, en nom de curador dels fils de mestre Johan de Sent Jacme, sastre, ven lo dit alberch a mestre Leonard Balester per preu de XXXX liures. El magnífich en Nofre Çaera fermà en la venda ab carta per en Johan Periles, síndich a XXXI de giner any Mⁱ D e dos.

Huy poseex Pere Bonet, mestre de balances, és fogit per lo crim de la Germania, e poseex la muller de mestre Agostí, lo Çeller.

A VIIIIº de mars D XXXVII ab acte rebut per en Johan Riudaura, notari, síndich, lo magnífich Miquel Hieroni Garcia, majordom, lloà la venda feta per Antoni Ruys, subdelegat del tresorer, a·n mestre Agostí Pelegrí, celler, per preu de LXXV lliures ab càrrech de C lliures.

A XIIII de juny 1564 ab acte rebut per Joan de Verra, notari, lo magnífich Miquel Hieroni Garcia lloà la venda feta per Miquel Àngel Tarragó a Miquel Falcó per preu de 230 lliures. La lloació rebuda per Luýs Joan Vaziero, notari.

Ab acte rebut per Lluís Nicolau Vaziero, notari, a 26 de mars 1597 <llohà la venda de dita casa feta per> Joseph Bernat Martí³⁹⁰ a Vicent Martí, manyà, per preu de C XXXX lliures.

Ab acte rebut per Lluís Vaziero, notari, a 12 de juny 1624 Joan Pallarés, majordom, lloà hun carregament de censal et sobre dita casa de propietat de tre-centes lliures, rebé per lo lluïsme quinze lliures.

||^70v Ab acte rebut per Juan Batiste Gavaldà en 29 de dehembre 1641 Berthomeu Falcó, ciutadà, vené la contra escrita casa a Luýs Estellés, escopeter, y en 4 de abril Vicent Sanz Cotanda, majordom, loà dita venda ab acte [rebut] per Luýs Vaziero y rebé per lo luÿsme trenta-una liura y guit sous.

||^71r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁹¹ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Pere Girbés, aluder, ciutadà de la dita ciutat, axí com a curador d’en Pere Girbés, laurador, fill d’en Pere Girbés, quondam laurador, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Pere Girbés, aluder, en lo dit nom té e posseheix huyt fanecades de terra campa en l’orta de València, darrere Sent Gerònim, prop Sent Vicent de la Roqueta, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, les quals huyt fanecades de terra afronten de una part ab terra campa e moreral d’en Nadal Colomer, laurador, e d’altra part ab terra campa d’en Vicent Pla, laurador, e ab cenda vehinal. E que per les dites huyt fanecades de terra és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Sent Johan de juny cinquanta-quatre sous, quatre diners. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… LIIII sous, IIII.

Presents testimonis foren a les dites coses en Guillem Tarraça, çabater, e n’Anthoni Çavall, fuster, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

Aquesta terra és stada venuda per la Cort dels administradors a XIII de nohembre any Mⁱ CCCC LXXXVII, la qual comprà en Pere Çabater, aluder, e pagà·s de lloÿsme per la dita venda L sous, los quals rebè lo magnífich en Francí Granullés, majordom en lo dit any, dels quals ha donat compte als diputats.

Posex-la huy en Berthomeu Çabater, notari, que està a les spatles de micer Rosell.

A I de març D XVIII lo magnífich en Nicolau Benet del Pont, majordom, loà la venda de dita terra <a micer Vilanova, alias Ursillo, que havia comprat> dels hereus del dit en Berthomeu Çabater, notari quondam, feren a Honorat Vidal, <diputat>, ab acte rebut per lo discret en Vicent Ambròs Artés, notari, rebé la ferma lo discret en Carles Català, notari, síndich.

Ab acte rebut per Simó Gorris, notari, en 16 de ganer 1646 rebé Melchor Malonda, majordom, de Constantin Carretio, trenta lliures per lo loïsme de una venda de les sobredites terres.

||^72r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁹² ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit los discret en Aduart Carbonell, notari, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit n’Aduart Carbonell, té e posseheix hun ort en la perròquia de Sent Salvador de la dita ciutat, en hun carrer prop del camí appellat de Morvedre, la una part del qual ort és tenguda sots directa senyoria de les dites Òrfenes, com lo dit qui és huy ort fossen tres orts, la qual una part de ort afronta de una part ab altre ort d’ell mateix e d’altra part ab alqueria de n’Andreu d’Anyó, laurador. E que per la dita part de ort és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any en dues eguals pagues migerament, ço és, a Sent Johan de juny e Nadal dotze sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XII sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Gabriel Torragroça e en Manuel Torragroça, cambiadors, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

El matex la posex, que està a la plaça de la Figuera en lo quarreró en les espatles d’en Draper, lo Quapuger.

Huy poseex na Esplandia Peres e aprés d’ella Johanna Philip, hereua de Johan Pérez, que tirava forment, està a Sent Salvador, en lo carrer que avalla al Temple.

A XXXI de joliol M D XXXXIIII ab acte rebut per en Pere Gaspar Martí, notari, mossén Gabriel Çaragoça, prevere, hereu de la dita na Johanna per Felip, vené dita casa e ort a Berthomeu Assensi, ciutadà, per preu de LXXXV lliures, rebé la ferma Loís Vassiero, síndich, a VIII de agost dit any.

Ab acte rebut per Joan Guardiola, notari, a 21 de octubre 1566 Ysabet Assensi vené a Pere Serra, notari, dita terra per preu de CCCC L lliures, fermà honorable Nicolau Figherola.

A 16 de octubre 1574 mossén Felip Penarroja lloà una venda de la dita casa y ort feta per Pere Serra a mossén Johan Ferrandis de Bello, prevere, rebuda per Juan Guardiola a 19 de abril 1574, rebé la lloazió mossén Lluís Nicolau Vasiedo en dit dia.

A 30 de agost 1610 rebé lo senyor majordom 41 liures, 5 sous per lo lluïsme de huna venda feta per mossén Joan Ferràndiz de Bello, prevere, a Jusep Ferrer de la sobredita casa y hort rebuda per Pau Vaziero, notari, a 30 de nohembre 1609, rebé la lloació dit Vasiero a 30 de agost 1610.

Ab acte rebut per Luís Vasiedo, notari, a 30 de dehembre 1638 contant a Nativitate Joseph Ferrer, Agustina Ferrer y de Sorís y Fulgencia Ferrer y de Peixquera veneren la sobredita casa y ort a Miquel Andrés, llaurador, per preu de huit-centes cinquanta-cinch lliures y per lo lluïsme de la dita venda rebé Melchior Malonda, majordom, sexanta-quatre liures, dos sous y sis diners, y rebé lo mateix Vaciedo la lloasió lo dit dia de 30 de dehembre de 1638.

||^72v Ab acte de venda rebut per Simó Górriz a 19 de juliol 1643 Andreu Miquel vené a Juan Feriarte, carnizer, la dita casa y ort, loà Baltazar Giner, majordom, y cobrà per lo luÿsme quaranta-nou liures, cinch sous y sis diners.

||^73r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁹³ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo discret en Aduart Carbonell, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Aduart Carbonell, té e posseheix hun altre ort al costat del dessús dit ort d’ell mateix e d’altra part afronta ab la dita alqueria del dit n’Andreu d’Anyó e d’altra part ab casa e ort de la dona na Parda, sots directa senyoria de les dites Òrfenes. E que per lo dit ort és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Sent Johan de juny nou sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… VIIIIº sous.

Presents testimonis foren a les dites coses los dits en Gabriel Torragrossa e en Manuel Torragrossa, cambiadors, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

A (blanc) de (blanc) any Mⁱ CCCC L lo dit Aduart Carbonell, vené lo dit alberch.

A XXVII de march any M CCCC LXXXI lo magnífich en Johan Gomis lohà la venda feta a na Johana Gadea, muller d’en Martí Ferrer, ferrer, per preu de XV liures, ab acte rebut per en Bertran Bayona, notari, que (blanc).

A XV de juliol any M D II lo magnífich en Berenguer Martí, lohà la venda feta per lo reverent mossén Goçalvo Garcia, prevere, en nom de marmessor de na Johana Gadea, feta a na Yolant Lorenç, vídua, per preu de XVIII liures, ab acte rebut per en Johan Perilles, notari. Lo dia mateix donà licèntia de poder <quareguar> XX liures sobre dita e altre béns.

A XI de dehembre mil D IIII ab carta rebuda per en Johan Perilles, notari, vené lo dit alberch lo dit en Martí de Gerp en nom de h[er]eu de na Yolant Lorenç, viuda, a na Úsola Argilesa per preu de XX liures.

En aprés ab carta rehebuda per en Pau Metaller, notari, a XVIIIIº de joliol del any mil D VII la dita na Úrsola Argilesa ha venut la dita casa a·n Catherina, muller quondam d’en Domingo Algora, per preu de XVIII liures.

Poseex en Rodrigo de Lucerga, ciutadà.

Ab carta rebuda per Johan Vives, notari, menor de dies, a VIIII de dehembre M D LIII comprà dita casa Miquel Soler, ||^73v laurador del camí de Morvedre, ensemps ab altra casa que fiu a LXXXVII cartes, loà dita venda Nicholau Vernegal, notari, a XXVI de dehembre M D LIIII.

A XI de abril any M D LXI rebé Hieroni Tagell deu liures per un carregament de censal fet per Miquel Soler e Úrsola Linana, sa muller, y altres, rebut dit carregament C liures per Lloís Hieroni Climent, notari, a X de març any dit M D LXI, rebé dit loÿsme per avans de Joseph Sifre, sirurgià.