Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII)

||^74r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁹⁴ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Johan Palazí, parayre, ciutadà de València, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Johan Palazí, té e posseheix hun hostal appellat de La Bogia, en la present ciutat de València, en lo carrer appellat dels Texidors, en la perròquia de Senta Creu, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual dit hostal afronta de una part ab alberch de la muller d’en Johan Lòpiç, quondam pedrapiquer, e d’altra part ab alberch de n’Anthoni Morer, baxador, e ab dues carreres públiques, ço és, a la una part ab lo dit carrer dels Texidors e d’altra part ab lo carrer appellat de la Confraria dels Orbs. E que per lo dit hostal és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal vint-e-dos sous, sis diners. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit hostal a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any. A X de noembre any LXXIIII li fonch stablit per en Berenguer Martí ab acte rebut per en Bertran Bayona, notari… LXIII sous, VI diners.

Presents testimonis foren a les dites coses lo discret en Aduart Carbonell, notari, e en Francesch Pérez, cambiador, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

Huy lo posex en Pere de la Foç, perayre, al poseÿt per via de la muler, ab carta rebuda per n’Ambròs Artés, notari.

A I de agost any M CCCC LXXXX tres, li fon donada licència per Nofre Çaera de quarregar XX liures que ha de quitar dins quatre anys.

Que huy està en Líria.

A XXVIII de dehembre D XXX lo magnífich Honorat Benet Vidal, majordom, donà lixènçia a·n Pere de la Fos, posehidor de dit ostal, de carregar LXXXV liures, rebuda per en Johan Riudaura, notari, en lo libre a cartes II, e que ha de quitar dins quatre anys.

Huy poseex lo dit Pere de la Fos, hostaler, està en lo matex hostal.

Huy poseex Galcerà Vidal, perayre, ab acte rebut per en Johan Monrraval, notari, a 12 de jener 1572, a y lloasió y aprovasió per Lluís Nicholau Vasiedo a 7 de març 1572.

Lo dit Galcerà Vidal ab acte rebut per Juan Cabrerizo, notari, a 31 de març 1576, carregà sobre dit ostal cent liures, pagà per lo luïsme cinch liures, rebé la loació Luís Nicolau Vasiero dit dia.

A 5 de juliol de 1580 lo magnífich Bernat Luís Albert de Vidal lloà ab acte rebut per lo dit Vasiero un carregament de censal de cent liures proprietat, rebé per lloïsme V liures.

||^74v Está inmiscluido en la casa grande de don Lorenzo Escrivà y Martínez de la Raga al mesón llamado de La Bogia y éste reconoció y cabrevó ante Vicente Iváñez de Lara, notario, en 1793 siendo mayordomo don Antonio Llorens.

||^75r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁹⁵ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Martí Lòpiç, mercader, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Martí Lòpiç, té e posseheix una alqueria e ort en lo camí apellat de Quart, fora los murs de la present ciutat, que és de la perròquia de Sent Nicholau, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, la qual alqueria afronta de una part ab alqueria que solía ésser del honorable en Johan Valleriola, ciutadà quondam, la qual es huy del honorable en Berenguer de Monsoriu, e d’altra part ab alqueria de la muller de Chequar, moro quondam. E que per la dita alqueria e ort és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal sexanta-tres sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… LXIII sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Pasqual del Guarra e en Domingo Enino, lauradors de Marchalena.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

A XII de nohembre any LXXXII na Caterina Jofre, filla d’en Ferrando de Villena, vené a·n Berthomeu Johan Crespí la dita possesió per preu de tres milia sous.

Ítem, ab carta rebuda per lo dit Bertran Bayona, notari, a XXVIII de agost any LXXXIIII lo dit en Berthomeu Johan Crespí et sa muller veneren la dita possessió a·n Salvador Salvador, alias Johan Salvador, et a sa muller.

Ítem, ab altra carta rebuda per lo dit Bertran Bayona, notari, a V de març any LXXXV lo dit Salvador Salvador e sa muller veneren la dita possesió a micer Pere Miquel, doctor.

Huy la posex sa muler. Està en la matexa alqueria.

||^76r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁹⁶ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo discret en Narcís Vicent, notari, axí com a nom propi de aquell com encara com a curador dels fills e hereus del discret en Johan Vicent, notari quondam, germà seu, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Narcís Vicent en los dits noms, té e posseheix en la present ciutat de València, en la perròquia de Senta Creu, en lo carrer appellat de mosén Gracià de Monsoriu olim quondam, e huy d’en Sorell, qui va als Tints Majors, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, hun alberch que són tres portals, lo qual afronta de una part ab alberch de mestre Francí Roger, cirurgià, e d’altra part ab alberch del dit en Sorell. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any migerament en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal deu sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… X sous.

Presents testimonis foren a les dites coses lo discret en Bernat Berart, notari, e n’Andreu Argemir, studiant en arts, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

Huy la posex na Juana, muller del Quapuri, hostaler, que és hun celer en lo quarrer de mossén Sorell.

De aquests tres portals que són dins casses ne fonch venut ab carta rebuda per en Joan de Bas, notari, a XI de noembre del any M CCCC LXXX per na Ysabel Vicent, muller y hereua del discret en Arcís Vicent, notari quondam, a·n Guillem Mateu, obrer <de vila>, marit de la dita na Capurria, la huna casa i o portal ab cens de V sous pagadors en dits terminis.

En aprés ab acte rebut per los scrivans de la Cort Civil a (blanc) de (blanc) del any M CCCC L (blanc) lo magnífich noble don Luís Joffre, crehedor de la eretat del dit Arcís Vicent, comprà una casa i o los altres dos portals ab càrrech de altres cinch sous de cens ab fadiga e loïsme, que es carregat aquests cens al dit Luís Joffre a cartes C LXVIIII.

Los sobredits X sous són partits, que los V sous que fa mossén Baltasar Sorell e los altres V sous fa Pere Montalbà, droger, està en la Sparteria com se mostra en lo present libre a cartes C LXVIIIIº.

A XXXI de agost M D XXXXVIII mossén Baltasar Miquel, curador del fill y hereu de Joana Alvira Montalbà de Anolesha, muller de Miquel Hieroni Anolesha, quondam cavaller, vené la casa de Montalbà a Ysabet Johan Anolesha, filla dels dits ||^76v cònjuges, ab acte rebut per Miquel Johan Rodrigues, notari, dit dia.

Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a X de juliol any 1531 Anthoni Roig vené a Joan Batiste Servera, apothecari, lo corral que resta lo cens de V sous per preu de mil reals castellans y rebé Anthoni Matheu per lo loïsme 7 liures, 2 sous e rebé la loació lo dit Vaziero.³⁹⁷

||^77r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁹⁸ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la dona na Caterina, muller d’en Francesch Oriet, quondam corder, ciutadà de la dita ciutat, e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Caterina, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Berthomeu, en lo carrer appellat dels Serrans al[ia]s Corders, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch del discret en Loís Mathoses, notari, e d’altra part ab alberch qui solía ésser de n’Anthoni Polvo, quondam corder. E que per lo dit alberch és tenguda paguar a les dites Òrfenes cascun any en dues eguals pagues migerament, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal vint-e-set sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XXVII sous.

Presents testimonis foren a les dites coses los honorables en Francí Amalrich e en Perot Monserrat, clergue, habitadors de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

A XXX de octubre any Mⁱ CCCC LXXVII lo magnífich en Johan Alegre loà la venda feta a·n Pere Gironella, mercader, per preu de XXXVII liures, X sous, ab acte rebut per en Bertran Bayona, notari.

A XXI de gener any Mⁱ CCCCº LXXXXº quatre lo magnífich en Nofre Çaera loà la venda de la dita quasa que feu en Pere Gironella a na Leunor Tamar, donzella, per preu de XXXXII liures, X sous, ab carta rebuda per en Gordi del Royo, notari.

A XIII de març any Mⁱ D en Jacme de Fachs donà la fadiga a mestre Loýs Àlvareç, barber, per preu de LXX liures, ab carta rebuda per en Johan Perilles, notari.

Huy respon lo dit Loís Àlvares, barber, està en la matexa casa.

A V de març 1574 rebé Llorenz Ortiz, majordom, 50 liures per lo lloïsme de un carregament de censal de proprietat de 50 liures carregat sobre dita casa per Geroni Sanç e sa muller, habitadors de dita casa, rebé la lloació Luís Nicolau Vasiero, notari, síndich de dita confraria, dit dia.

A XXVI de maig 1583 mossén Cristòfol Pérez, majordom, loà hun carregament fet per Hierònima Miró sobre dita casa de propietat de cent liures, rebé per lo loïsme cinch liures, rebé la loació Loís Nicolau Vasiero, notari, dit dia.

En aprés la dita casa fou venuda per la Cort Civil com a béns de la dita Hierònyma Miró y de Sans ||^77v a Vicent Sánchiz, notari, per preu de cent vint-iquatre lliures, tretze sous y quatre diners, ab acte rebut per lo scribà de la dita Cort a (blanc) de (blanc) (blanc) M D noranta, loà la dita venda Jaume Beltran, majordom de dita confraria, ab acte rebut per lo scribà de dita Cort a X de nohembre dit any M D LXXXX.

||^78r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo discret en Guillem Thovià, notari, ciutadà de la dita ciutat e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Guillem Thovià, té e posseheix una casa e ort en la perròquia de Sent Salvador, en lo camí appellat de Morvedre, fora los murs de la present ciutat, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, los quals casa e ort afronten de una part ab alberch de n’Albert Frexa, laurador, e d’altra part ab ort del honorable en Bernat Thovià, apothecari, e ab dos carreres públiques. E que per los dits casa e ort és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any migerament en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e Nadal vint-e-hun sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XXI sous.

Presents testimonis foren a les dites coses los honorables en Francí Malrich e en Perot Monserrat, clergue, habitadors de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

Ab carta rebuda per lo discret en (blanc) aquest ort fon venut a don Baltasar Çenteles, el lo vené a mossén Francesch Sarçolla, en aprés no pagant los preus en quomís l’almoyna e l’establim a mossén Miquel Çetina, de Almenara, a XXII de març any Mⁱ CCCCº LXXXXº II, ab carta rebuda per en Bernat Dasió, notari, a VIIIIº de abrill any dit de 1492 e donà per entrada huyt lliures.

A VIII de agost any Mⁱ CCCCº LXXXXº V en Johan Alegre loà la venda feta a dona Yolant Çenteles, fila de Senlir, que era monga de la Çaydia, per preu de LXXXXº V lliures, ab acte rebut per en Jordi del Royo, notari.

En Nofre Çaera, comministrant per endesposició d’en Ramon Berenguer, donà la fadiga a l’infant Anrich de un ort e quases que dona Yolant Senlir Çenteles poseïa al quamí de Morvedre que vené per C L lliures, ab carta rebuda per en Johan Periles, síndich de la Almoyna.

Mude aquesta partida a compte del infant don Anrich en C LXX cartes.

||^79r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁹⁹ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Pere Bertran, mariner, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Pere Bertran, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Senta Creu, en lo carrer dels Tints Majors, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab lo hostal appellat de la Cadena, qui huy és d’en Johan Garcia, e d’altra part ab hostal appellat lo hostal d’en Ravanera e ab séquia dels Tints, carreres e moreres en mig, lo qual alberch que ell, dit en Pere Bertran, té e posseheix és huy hostal appellat lo hostal d’en Pere Bertran. E que per lo dit alberch o hostal és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any migerament en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal vint sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch o hostal a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XX sous.

A XXVI de febrer any LXXVIII lo magnífich en Johan Alegre donà licència de carregar XX lliures, ab acte rebut per en Bertran Bayona, notari.⁴⁰⁰

Presents testimonis foren a les dites coses en Pedro Gualla, perayre, e en Felip Colomer, perayre, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

Ab venda feta en la Cort Civil de la present ciutat de València a tres de febrer any M CCCC LXXXV lo dit alberch fonch venut a·n Pere Cardona, fuster, hach so ferma del senyor directe en poder de Bertran Bayona, notari, a XXII de febrer dit any LXXXV. El matex hi està.

En aprés lo magnífich⁴⁰¹ Luýs Amalrich, magordom, fermà en la venda feta per Johan Cardona, pintor, a n’Anthoni Roys, fuster, ab acte rebut per Carles Català, notari, a XII de octubre any M D XV. Huy poseex los hereus del dit en Antoni Ferrer, estan.

A XXII de maig D XXXXIII lo magnífich mossén Vernegal fermà en la venda de dita casa feta per Pere Martí, notari, a IIII de giner XXXII, feta per Pere Andreu, aluder, y Anna Roig, muller de aquell, a·n Miquel Calvet, fuster, per L lliures.

Ab acte [rebut] per Simó Górriz en lo primer de octubre 1643 Juan Bautista donà e féu pagament a Vicenta Sastre, sa muller, de dita casa per preu de 350 lliures, cobrà Baltazar Giner per lo lluÿsme (blanc).

||^80r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,⁴⁰² ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Lope Donzell, ferrer, ciutadà de València, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Lope Donzell, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Senta Creu, en lo carrer appellat d’en Sirera, manyà, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch d’en Berenguer Linós, manyà, e d’altra part ab alberch de na Johana, la Hostalera, e ab dues carreres públiques. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any migerament en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal quatre sous cinch diners. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… IIII sous, V diners.

Presents testimonis foren a les dites coses Johan Spego, corredor d’orella, e en Pere Real, sucrer, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

A (blanc) de (blanc) any Mⁱ CCCC (blanc) lo dit Lope Donzell, manyà, vené lo dit alberch a·n Johan Gilem, espaser, ab carta rebuda per en Bertran Bayona, notari.

A XXI de setembre any Mⁱ CCCC LXXX lo magnífich en Johan Gòmis lohà la venda feta a·n Bernat Sahuç, manyà, per preu de XXIII lliures, ab acte rebut per Bertran Bayona, notari, tudriu, e posexen-ho sos fils.

A XXVIIII de ganer any Mⁱ CCCCº LXXXXº quat[re] ab carta rebuda per en Jordi del Royo en Nofre Çaera donà liçència de quarregar sobre la dita quasa XXXX lliures ab pacte de quitar dins quatre anys.

Ab carta rehebuda per Jerònim Matalí <a vint de maig any mil D XI> na Johana, muller del dit Luís Sanch com a tudriu del fill e hereu del dit Bernat Sanch vené lo dit alberch a·n Jacme Pérez, llaurador, ab càrrech dels cens e ab recens de X sous, per preu de LXXVIIIIº, rehebé la loació Bernat Dassió, notari, a V de setembre any mil D XI, rehebé lo magnífich en Gaspar Amat VIIIIº lliures, XVIII sous de loÿsme.⁴⁰³

Poseex na Vivona, viuda, muller que era de Johan Vivó, corredor de bèsties, està en un careró que munta del carer dels Texidors al Tints Magors.

A XX de juliol de D XXXVI lo magnífich Hierònim Garcia, majordom, loà la venda feta per Johan Vivó, corredor, a mestre Baltasar Steve, metge, per preu de XXXXV lliures, la fermà lo discret en Johan Riudaura, síndich.