Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII)

Tekst
Autor:
Loe katkendit
Märgi loetuks
Kuidas lugeda raamatut pärast ostmist
Šrift:Väiksem АаSuurem Aa

||30v A tres de setenbre

[19] Ab carta rebuda per Jaume Eximeno, notari e scrivà de la Sala, ha dos de març any Mi sinch-cents e dos se mostrà com lo síndich de la ciutat de València vené e originalment carregà al magnífich en Nofre Çaera, ciutadà, axí com a majordom de la loable Almoyna de les Òrfenes, cent trenta-tres sous y quatre diners censals pagadors cascun any a tres de setenbre com fossen carregats a mig any franch de pensió332… C XXXIII sous, IIII diners.

[20] Ab carta rebuda per lo discret en Jaume Eximeno, notari, scrivà de la Sala, a deset de setembre any M quatre-cents noranta-tres apar com lo magnífich síndich de la ciutat de València vené e originalment carregà al magnífich en Berenguer Martí de Torres, ciutadà, com a majordom de la loable Almoyna de les Òrffenes, cent trenta-tres sous quatre diners pagadors a XVII de setembre per preu de dos milia sous333… C XXXIII sous, IIII diners.

[21] Ab carta rebuda per lo discret en Jacme Eximeno, notari, scrivà de la Sala, a vint de dehembre any M cinch-cents set apar com lo magnífich síndich de la ciutat de València vené e caregà al magnífich en Bernat Català, ciutadà, com a majordom de la loable Almoyna de les Òrffenes, sexanta-sis sous huy[t] diners censals pagadors a XVI de nohembre per preu de mil sous334… LXVI sous, VIII diners.

És quitat lo present sensal vuy que contam XXI de giner any Mi D XI, he fermat àpoqua de la sort principal LXXII sous de porata yo Gaspar Amat, majordom en lo present any, he cobrada la carta francha a sis mesos, cor[r]e la pensió a VI de agost del any MiD XIII.335

[22] Ab carta rebuda per lo discret en Jaume Eximeno, notari, scrivà de la Sala, a dotze de dehembre any M cinch-cents huyt apar com lo magnífich síndich de la ciutat de València vené e originalment caregà al magnífich en Jaume Bou, ciutadà, com a majordom de la loable Almoyna de les Òrfenes huyt-cents nou sous deu diners sensals pagadors a X de maig e nohembre per preu de dotze milia cent quaranta-huyt sous, deu dine[r]s336… DCCC VIIII s. X diners.

||31r [23] Ab carta rebuda per lo discret en Jaume Eximeno, notari, scrivà de la Sala, a dihuyt de setembre any M cinch-cents nou apar com lo magnífich síndich de la ciutat de València vené e originalment caregà al magnífich en Vicent Çaera, ciutadà, com a majordom de la loable Almoyna de les Òrffenes, tres-cents sexanta-cinch sous, nou diners dos terços per preu de cinch milia quatre-cents noranta-dos sous, dos diners pagadors a XIIII de setembre337… CCC LXV sous, VIIII diners.

[24] Lo magnífich en Gaspar Amat, ciutadà e majordom de la loable Confraria de les Òrfenes, mostrà una carta en pública forma rehebuda per lo honorable en Jacme Eximeno, notari, scrivà de la Sala, a XXII del mes de octubre del any mil D XI, ab la qual lo síndich de la ciutat de València que era en Bernat Dassió ha venut e originalment carregat al magnífich en Gaspar Amat, en lo dit nom de majordom, sexanta-sis sous, VIII diners censals pagadors a XVII de octubre per preu de CCC L sous, ab carta de gràcia i mig any franch de pensió338… LXVI sous, VIII diners.

[25] Lo dit magnífich en Gaspar Amat, ciutadà e majordom de les dites Òrfenes, mostrà una carta pública rehebuda per lo discret en Jacme Eximeno, notari, scrivà de la Sala, ab la qual lo discret Bernat Dassió, síndich de València, ha venut e originalment carregat al dit magnífich en Gaspar Amat, en lo dit nom de majordom, cent sous sensals pagadors a XVIII de maig en una paga per preu de Mi D sous, ab carta de gràcia e corre de continu la pensió339… C sous.

[26] Lo dit magnífich en Gaspar Amat, ciutadà e majordom de la dita loable Confraria de les Òrfenes, mostrà una carta en sa pública forma rehebuda per lo honorable en Jacme Eximeno, notari, scrivà de la Sala, a XXVIII de febrer del any M D XII, ab la qual lo dit Bernat Dassió, síndich de València, ha venut e originalment carregat al dit magnífich en Gaspar Amat, en lo dit nom de majordom, sexanta-sinc sous, VIII diners censals pagadors a VI de agost en una paga per preu de mil sous ab carta de gràcia i mig any franch340… LXVI sous, VIIII diners.

||36r [27] A dotze de maig del any Mi CCCC quatre los diputats de Regne de València veneren quatre-cents sous censals pagadors tots anys en semblant dia a l’honorable en Ferrando Garcia, mercader, per preu de cinch milia sis-cents sous. Lo qual dit en Ferrando Garcia en aprés ha feta regonexença del dit censal a la Almoyna de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat. En aprés ab carta pública reebuda per lo discret en Francesch Scolà, notari, scrivà de la Diputació del dit General, lo primer dia de dehembre any Mi CCCC XVIII appar com lo dit censal és stat reduhit a rahó de quatorze milia sous per miller. En axí que los dits quatre-cents sous censals romanen huy en annual penció de tres-cents setanta-tres sous, quatre diners341… CCC LXXIII sous, III diners.

[28] La Almoyna de les Òrfenes Maridadores mostrà una carta pública reebuda per lo discret en Francesch Scolà, notari, a XXVIIIIº de maig del any Mi CCCC XXVII, per la qual appar que los diputats del General li veneren e carregaren sobre los béns del dit General cinch-cents sous censals pagadors cascun any a XXVIIIIº de maig per preu de set milia sinch-cents sous342… D sous.

Aquest dos censals e continuats en lo present libre atràs en cartes XXX perquè fosen tots a hun tinent los de quarta de gràcia e no s’oblidasen per temps perquè alí són los altres e per ço és quançelat ací.343

Iesus

||36v A IIII de denbre any Mi CCCCº LXXXXº II regint lo ofici de magordom lo magnífich en Berenguer Martí de Torres retí comte yo Bernat Penaroja, que en l’any pasat avia administrat lo dit ofici de magordom, e per a la dita jornada agi regonegut lo present libre fent memòria dels que·l dia de huy posehexen les proprietats axí de alberchs com de terres perquè fan sensos, loÿsmes e fadiges a la present Almoyna per aver-ne memòria en esdevenidor.

||39r PASCHA DE RESURRECCIÓ
Die lune VIIIIª iulii anno a Nativitate Domini Mº CCCCº LXXº

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,344 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Diego de Lesques, sastre, ciutadà de la dita ciutat, e interrogat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Diego de Lesques, té e posseheix hun alberch en un carrer adzucach prop de la Coltelleria, appellat d’en Sentalines, alias d’en Martí Coll, en la perròquia de Sent Martí de la present ciutat, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual dit alberch afronta de una part ab alberch d’en Gaspar Vives, ciutadà, e d’altra part ab alberch del honorable n’Anthoni Gallent, mercader, e ab carrera pública. E que per lo dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any en una paga, ço és, en la festa de Pasqua de Resurrecció, dihuyt sous. E més és tengut a les dites Òrfenes, per rahó de la dita casa, a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich, segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. E açò fon fet en València, los dessús dits dia e any… XVIII sous.

Presentes testimonis foren a les dites coses en Berenguer Siscar, argenter, e en Jachme d’Osona, laurador, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

En Diego de Lesques, mort, e posex-la sa muler, que està en la quasa, que a nom na Bernadina.

Poseix Pere Vidal, que estava a la sisa del vy.

Aprés ha pertanygut a Pere Cavaller, barreter, està en la Barreteria a Sancta Catherina.

A [XXI] de [agost]345 any M D XXXV <en Ramon Çaera> fermà en la venda <que> na Yolant Vidal, tudriu e curadriu de son fill, feu del sobredit alberch a Nicolau Borrull, obrer de vila, per preu de XVIII lliures, ab acte rebut per en Johan Riudaura, notari e síndich de la Almoyna, rebé la venda Anthoni Rodrigues, notari, a XV de abril Mi D XXXV, affronta ab cases d’en Pere Cavaller, barreter, e ab cases de (blanc), formenter.

A XX de juliol D XXXVI ab acte rebut per lo dit en Johan Riudaura, notari, síndich, lo magnífich en Miquel Hierònim Garcia, majordom, lloà la venda feta per Nicolau Borrull, obrer de vila, a mestre Pere Cavaller, barreter, per preu de LIII lliures.

A 23 de setembre 1564 ab acte rebut per Luís Johan Vasiero, notari, lo magnífich Miquel Hieroni Garcia, mayordom, lloà la venda feta per los hereus de Pere Cavaller, a Joan Camarelles, mercader, per (blanc) preu de C XXXV lliures.

||40r Dictis die et anno

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,346 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Fluvià de la Cambra, quondam barber e ara corredor de bèsties, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Fluvià, té e posseheix un alberch en la present ciutat de València, en la parròquia de Sent Johan del Mercat, en lo carrer appellat dels Exarchs, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab cases del pobil Exarch e d’altra part ab cases de mestre Johan Morera, cirurgià, e que per lo dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció dihuyt sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loÿsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí e manà ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… XVIII sous.

 

Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Mercader e en Thomàs Abat, mercaders, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

A347 dotze de janer any Mi CCCC LXXX lo magnífich en Bernat Penarroja loà la venda feta a·n Martí Blasco, olim fuster, per preu de LV liures, ab acte rebut per en Bertran Bayona.

Lo dit jorn, ab acte rebut per lo dit notari, lo dit en Martí Blasco348 vené lo dit alberch a·n Jacme Ceres, laurador, per preu de X liures, ab cert recens.

Ítem, ab carta rebuda per lo dit Bertran Bayona, notari, a dos de juny any Mi CCCC LXXXIII, lo dit en Jachme Serós, vené la dita casa a la dona na Francina Rodrigues de Sevilla.

Ítem, ab altra carta rebuda per lo dit Bertran Bayona, notari, a V de juliol any LXXXIIII lo dit alberch fon venut per la dita na Francina Rodrigues e son marit a na Beatriu Salazar, viuda, que està a la crellada del quarer de n’Alquover.

En aprés ab carta rebuda per en Anthoni Guallent, notari, a XVII de octubre any D XXII la dita casa fon venuda per en Fransisco del Araval a·n Berenguer Liminyana e a na Ysabel, muller sua, per preu de LXXXV lliures, en les quals y avia sinquanta-sinch lliures de càrech.

Poseex la dita casa lo dit Berenguer Liminyana, revenedor, està en lo carrer dels Exarchs en Sent Johan.

A XI de maig 1580 lo magnífich Bernard Luís Albert de Vidal lloà una venda de dita casa feta per preu de do-centes y cinquanta lliures, rebé per lo lloïsme vint-y-cinch lliures.

||40v Ab carta rebuda per Pau Vaziero, notari, a dos de janer M DC XV los administradors dels béns y herència de Anna Assensi y de Moriquet, viuda de Joan Moriquet, quondam cirurgià, veneren la sobredita casa a Miquel Çabater per preu de tre-centes una liura y deu sous, y Pere Joseph Balaguer, majordom, loà la dita venda y rebé vint-y-dos liures, dotze sous y tres diners y lo luÿsme de aquella.

||41r Predictis die et anno

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,349 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo honorable n’Auziàs Belluga, mercader, habitador de la dita ciutat e interrogat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit n’Auziàs Bellugua, té e posseheix hun alberch en la dita ciutat, en la perròquia de Sent Martí, en un carrer adzucach appellat del Forn d’en Sentalines <o de la scola de mestre Tristany,350> alias d’en Martí Coll, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de n’Anthoni Gallent, mercader, e d’altra part ab alberch d’en Johan Pérez, colteller. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció dihuyt sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loÿsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí e manà ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any.

Presents testimonis foren a les dites coses en Pere Mir, corredor d’orella e en Johan Vinyals, fuster, ciutadans de València… XVIII sous.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

En Ausiàs Beluga morí, poseexen sos fils e pagen.

A XVII de març any Mi CCCC LXXXXVI lo magnífich en Johan Alegre donà la fadiga de la dita quasa a·n Gaspar Belluga per XX liures ab acte rebut per en Jordi del Royo, notari, que està en lo atzuquach d’en Se[n]talines, ab carta de pagament rebuda per en Johan Perilles, notari, a VIIII de juliol any M D V; la dona na Elionor Belluga ha pres en pagament lo dit alberch stimat en XXVI liures.

Poseeix la dita casa la dita viuda de Gaspar Belluga, seder.

Ab acte rebut per en Miquel Sanchis, notari, a XVI de gener any M D LI en Johan Hierònim Reo y sa muller na Francisca Pintor veneren dites cases a Miquel Johan Pintor, notari.

||42r Iamdictis die et anno

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la honorable na Aldonça Soler de Conqua, muller quondam del honorable en Johan de Conqua, mercader de la dita ciutat, e interrogada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Aldonça Soler de Conqua, té e posseheix hun alberch en la present ciutat, en la perròquia de Sent Thomàs, en lo carrer appellat de Catalans, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab l’alberch de la viuda d’en Johan Castellar, quondam corredor, e d’altra part ab cases del majoral dels Ignoscents. E que per lo dit alberch és tenguda pagar cascun any en la festa de Pasqua de Resurrecció trenta tres sous. E més és tenguda de les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí e manà ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… XXXIII sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Torres, barber, e en Rodrigo de Sequadura, scuder, vehins de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

A III de març any Mi CCCC LXXI ab carta rebuda per n’Ambròs Alegret, notari, lo magnífich en Luís Johan loà la venda feta a mossén Bernat Almúnia, cavaller, per preu de LX liures.

Poseix huy mossén Bernat Almúnia, lo fill magor.

||43r Die martis Xª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,351 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Francesch Martínez, algepcer, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Francesch Martínez, té e posseheix dos caffiçades de vinya poch més o menys en la orta de València, en terme de Andarella, damunt la alqueria de mossén Cabanyelles, cavaller, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, les quals dos caffiçades de vinya afronten de una part ab vinya d’en Pere Polo, ciutadà, e d’altra part ab vinya d’ell mateix, dit en Francesch Martínez, e a la part de baix ab vinya d’en Sentafé, sucrer, quondam. E que per les dites dos caffiçades de vinya és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció set sous. E més és tenguda de les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí e manà ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… XXXIII sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Eximénez, verguer dels magnífich jurats de València, e en Martí Andrés, sucrer, ciutadà de la dita ciutat.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

A [II] de setembre any Mi CCCCº LXXXXVIIIIº lo magnífich en Jacme de Fachs loà la venda feta a micer Francisquo de Grandoni, qui està davant l’ort de Marades e davant de Faro la quasa nova.

Lo micer Francisquo vené sens quarta la dita tera a mossén Antoni Saragoça.

Lo magnífich en Nofre Çaera, administrant per indisposició d’en Ramon Berenguer, loà la venda que faça per mossén Antoni Saragoça, prevere, a mestre Gilem, cirulgià, qui està a la cruïlada del Bordell per II liures a XVIIIIº de noembre any M D et hu per carta rebuda per en Johan Periles, síndich.

A XIII de nohembre M D V ab carta rebuda per Johan Perilles lo majordom fermà en la venda de la dita terra per preu de LXXX liures, ha comprat mestre Johan Bustamant, manyà.

Poseix en Jaume Almenara, mercader, sogre de Pere Monffort, e ara la viuda de Pere Monffort en lo carrer d’en Bou.

Ab carta rebuda per Johan de Montoro, notari, a XI de juny Mi D XXXXVIIIIº feu venda en Pere Almenara de la dita terra a Llorens Genís, semoler, per preu de XXV liures, fermà en la venda lo magnífich en Jeroni Gil a X de setembre de dit any, rebuda per Luís Vaziero, notari, e síndich de la Almoyna.

||44r Die mercurii XI iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,352 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo honorable en Vicent d’Arnés, apothecari, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Vicent d’Arnés, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Johan del Mercat, en lo carrer davant la Adoberia Major dels aluders, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch d’en Matheu Assensi, aluder, e d’altra part ab alberch d’en Bernat Rubert, olim cofraner e ara sobrestant del Almodí. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Pasqua de Resurrecció dihuyt sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí e manà ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… XVIII sous.

Presents testimonis foren a les dites coses los honorables en Johan Torrent, señor de Villodies, e en Miquel Çaragoça, escuder, vehí de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

 

En aprés ab carta rehebuda per Miquel Johan, notari, a XXIII de octubre any M D XI, en Johan Uget donà licència a Johan Garcia, calceter, curador de Marcel Arnés, hereu del dit en Viçent Arnés, veneren la dita casa a·n Pere Vidal, tudor, per preu de CC LXXX liures. E a XIII de març any mil D XII lo magnífich Gaspar Amat loà la dita venda, en poder de Bernat Dassió, notari, e rebé XXVIII liures de loÿsme.

Poseeix lo dit alberch Pere Vidal o los hereus de aquell, aluders.

Ab acte de venda rebut per Luís Nicholau Vaziero, notari, a XXI de agost M D LXXXXIIII Miquel Johan Salort vené la sobredita casa a Johan Serrano, matalafer, per preu de quatre-centes liures y ab càrrech de pagar lo loïsme, per rahó del qual rebé Jaume Beltran, majordom, trenta-dos liures y cinch sous y loà la dita venda ab acte rebut per dit notari, a XXII de dits mes e any.

Ab acte rebut per Luís Nicholau Vaziero, notari, a XXVI de octubre M D LXXXXV Onofre Martorell loà hun carregament de censal carregat per Joan Serrano y rebé deu liures de loïsme.