Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII)

||^45r Die iovis XIIª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁵³ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Jachme March, mercader, ciutadà de la dita ciutat e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Jachme March, té e posseheix un alberch en la dita ciutat, en la perròquia de Sent Thomàs, en lo carrer appellat de Catalans, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de na Ysabel Spluges e d’altra part ab alberch d’en Johan Roqua. E que per lo dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Recurrecció nou sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí e manà ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València dijous a XII de juliol any M CCCC LXX… XVIII sous.

Presents testimonis foren a les dites coses los honorables mossén Arnau Castell, prevere, beneficiat en la Ceu de València, e en Pere Sànchiç, mercader de la dita ciutat.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

Poseex mestre March, metge, germà de micer March, doctor en lleys, està la casa en lo carrer que va al carrer de la Confraria de la Verge Maria de la Seu a Sanct Cristòffol.

Al present poseheix mossén Pere Martines, prevere e procurador del Spital General per la Cort del Justícia e de la Sancta Inquisició, ab acte rebut per en Ramon Capdan, notari, a XVIIII de noembre D XXVIII per preu de C LX liures ensemps ab altra casa enmiscuyda a cens de VIIIIº ] sous, està continuada en lo present en cartes LXV. No es pagat lo luÿsme.

Lo magnífich en Hierònim Gil, majordom, donà lixència al dit mossén Pere Martines de carregar LXXX liures, ab acte rebut per en Luís Vazierro, síndich, a XIIII de abril D XXVIIII.

A XV de febrer any Mⁱ D XXXXIII en Hierònym Tagell donà licència al dit mossén Martínez per carregar C liures, ab acte rebut per Luýs Vassiero, notari e síndich, sobre la dita casa e altres dos cases, la una LXV y a cartes C LXVI.

A VII de juliol any M D LXXVIIII ab acte rebut per Johan Garcia, notari, los administradors del últim testament del dit mossén Martínez veneren a Gaspar Sánchiz, mercader, loà dita venda lo magnífich mossén Bernat Simó ab acte rebut per Loýs Nicholau Vaziero, notari, a XXIIII de juliol dit any y rebé de loïsme cinquanta liures.

Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a XVIII de nohembre M DC III Felip Penaroja rebé deu lliures per lo lloïsme de un carregament de censal de propietat de CC sous e fet sobre la dita casa y fermat per Joan Battiste Sans e muller de aquell a Pere Pau Moreno, çiutadà.

||^45v Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a XXV de agost M DC XIII Joseph Tous, curador dels fills de Baptiste Sanz, vené la sobredita casa a Joseph Miquel Bertomeu, loà la dita venda Pere Pallarés, olim Joseph Simó, majordom de dita confraria y rebé per lo loÿsme trenta-sis liures i tres sous.

||^46r Die veneris XIIIª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁵⁴ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Johan Péres, colteller, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Johan Péres, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Martí, en hun carrer adzucach appellat del, Forn d’en Sentalines, alias d’en Martí Coll, prop de la Coltelleria, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch d’en Jachme Stheve, tireter, e d’altra part ab alberch de n’Auziàs Belluga, mercader. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció dihuyt sous, emperò confessa que lo dit cens és cens mort. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí e manà ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… XVIII sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Bernat Blanch, olim perayre e ara corredor d’orella, e frare Bernat Galter, del orde del Sant Sperit.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

Posex-la Goçalbo Mercader, que (blanc).

En Johan de Tena vené la sobredita quasa a·n Johan Navaro, quapuger, per for de XI liures. En Nofre Çaera, administrant per indisposició d’en Ramon Berenguer, loà la venda ab carta rebuda per en Johan Perilles, síndich de la dita confraria, a II de noembre any Mⁱ D e hu.

Possexen los hereus de Johan Navarro, capucher, està en la plaça de Sancta Catherina, la màrtyr.

Ab acte rebut per lo discret en Nicholau Vasiero, notari, a XII de agost any M D LVI micer Hierònim Navarro, doctor, axí en son nom propi com en nom de curador de sos jermans, tots hereus d’en Pere Navarro quondam brunater, vené dues cases a l’honorable en Joan Camarelles, mercader, per preu de XXX liures. A-y loació feta per lo majordom.

||^47r Die sabbati XIIIIª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁵⁵ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la honorable na Úrsola, muller del honorable n’Anthoni Roure, ciutadà, habitador quondam de València, e interrogada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Úrsola, té e posseheix hun ort e casa en la perròquia de Sent Salvador, prop del abeurador de la Sanctíssima Trinitat, fora los murs de la present ciutat de València, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, los quals ort e alberch afronten de una part ab ort del honorable micer Miquel Dalmau, doctor en leys, e ab séquia a dues parts e ab carrera pública. E que per los dits ort e casa és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció sis sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó dels dits ort e casa a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… VI sous.

Presents testimonis foren a les dites coses los honorables en Bertran Bayona, notari, e n’Anthoni Sànchiç, flaquer, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

Huy lo posex micer Cirrera, lo juriste.

Ab acte rebut per en Gordi del Royo, notari, a II de dembre any Mⁱ CCCCº LXXXº tres loà la venda lo magnífich en Nofre Çaera a na Úsola Tamarit, muler d’en Vicent Pedro, per preu de LX sous. E huy la posex en Loýs Venrel, notari, que li és estada lexada per la beata Tamarit, està prop la plaça d’en Novals, és pervenguda a na Tecla Vendrell, filla del dit Luís Vendrell, notari. Poseix la dita Tecla Vendrell.

A XXVIII de setembre D XXXI lo magnífich en Pere Benet Çaposa fermà en la licència de carregar LX liures a Vendrella, muller de Bertomeu Font, mercader.

És l’ort lo que Font ha obrat damunt la céquia de la Trinitat o entre les dos céquies.

A XXVIII de agost D XXXXVIII lo magnífich mossén Geroni Garcia fermà en la venda feta per la Cort del Justícia Civil a na Tecla Vendrell com a béns d’en Pere Joan Font, son marit, per preu de CC L liures.

Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a 13 de maig 1604 mossén Granada, majordom, lloà un carregament de censal sobre dita casa y ort y rebé per lo lluïsme set lliures y deu sous.

||^48r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁵⁶ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo magnífich micer Berenguer Clavell, canonge de la Seu de València, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit micer Berenguer Clavell, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Nicholau, en lo carrer appellat dels Cavallers, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch del magníffich en Ramon Castellar, donzell, e d’altra part ab alberch d’en Beren guer Mulet, notari, e ab dues carreres públiques. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció dihuyt sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó dels dits ort e casa a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… VI sous.

Presents testimonis foren a les dites coses los discrets mossén Pere Miralles e mossén Johan Barba, preveres, benefficiats en la Seu de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

Micer Berenguer Clavel morí ab testament rebut per en Johan Pla, notari, a XIIII de juny any M CCCC LXXXII, publiquat per lo matex notari a XVIII de juny del dit any. E feu ereu a mossén Francés Clavel, son germà.

Mossén Francés Clavell feu testament rebut per en Bernat de Asió, notari, a XXXI de juliol any Mⁱ CCCCº LXXXIII, publiquat per lo matex notari a XXII de abrill any Mⁱ CCCCº LXXXVIIIIº, en que fa ereu a mossén Viçent Penaroja, quavaller, e morí en Ferrara, en Hitàlia. Poseexen-ho huy sos fils de mossén Vicent.

En aprés ab carta rehebuda per Miquel Aliaga, notari, a VI de octubre any mil D XI na Elionor Penaroja e Andreu Penaroja veneren lo dit alberch al noble don Ferrando de Tore, balle general, per preu de M CCCC sous. E a XXII de nohembre dit any lo magnífich Gaspar Amat loà la venda en poder de Bernat Dassió, notari, e rebé XXII liures de luÿsme.

Poseex lo dit alberch la hereua del dit don Ferrando de la Torre, quondam batle general. Posseex la senyora dona Betriz Bovadilla. La casa és la que està en lo cantó del carreró que va a la casa de micer Gallach e l’altre cantó té lo forn del carrer dels Cavallers, la qual casa enmiscuy lo don Ferrando de Torres ab sa casa que era la Batlia e huy la Bovadilla la ha separada e la lloga per si.

A (blanc) de (blanc) mil D XXX la dita casa fonch venuda per la Cort de la Governació a la dita dona Betriz de Bovadilla e fonch estimada en quatre milia quatre-ssents sous que és lo preu que don Ferrando de Torres, <batle general>, la habia conprada de na Penarroja, e lo magnífich en Miquel Hierònim Garcia, majordom, rebé dit luÿsme de XX liures.

A 27 de ganer 1568 ab acte rebut per Miquel Johan Gómiz, notari, dona Margarita Lladró y de Bovadilla, viuda, e altres veneren a don Pedro Quintana per preu de cinch milia liures, fermà la venda Miquel Hierònim Garcia.

Ab acte rebut per lo scribà de la Cort Civil de la present ciutat a (blanc) de (blanc) M D LXXXVIIII la dita casa fou venuda per dita Cort a mossén Joan de Brizuela juntament ab la casa gran y per rahó de la stima de la dita casa chica rebé lo dit Vicent Honorat Vidal, majordom, per lo luÿsme de dita venda trenta una lliures, huit sous.

||^48v Ab acte rebut per Pau Vassiero, notari, a XXIII de abril M D LXXXXI los dits dihuit sous de cens foren per los señors confrares extints y quitats, afranquint dita casa precehint decret per lo governador a XX de abril dit any, registrat en la sisena mà de plets de la Governació de dit any, folio XIII, y rebé dita confraria quaranta lliures de Joan de Brizuela per lo preu de dits dihuit sous, les quals foren esmerçades sobre València a XXIIII de abril M D LXXXXI per Thomàs Dassió, majordom de dita confraria, com appar en Libre de títols de censals en cartes XXXVI.³⁵⁷

||^49r Die lune XVIª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁵⁸ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo honorable n’Anthoni Gallent, mercader, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dit e confessa que ell, dit n’Anthoni Gallent, té e posseheix hun alberch en hun adzucach appellat del Forn d’en Sentalines, alias d’en Martí Coll, en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Martí, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de n’Auziàs Belluga, mercader, e d’altra part ab alberch d’en Diego de Lesquas, sastre. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció dihuyts sous E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadiga e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… XVIII sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Francesch Oliver e en Bernat Gil, mercader, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

En Antoni Galent morí, feu testament per en Bernat de Asió, notari (blanc) e lexà ereu en Jacme Galent, notari, son nebot.

En aprés ab carta rehebuda per Bernat Dassió, notari, a XXI de abril del any mil D VIIIIº en Jacme Gallent, notari, hereu del dit Anthoni Gallent, ab testament rehebut per Pere Johan Çaburgera, vené lo dit alberch a·n Berthomeu Bodí, notari, per preu de XXX lliures.

Poseexen los hereus de Pere Bodí, notari.

Poseex los hereus de Francesch Garcia, formenter.

A 17 de març 1579 ab acte rebut per Luís Nicolau Vasiero, notari, lloà y aprovà una venda de dita casa feta per Gonçalo d’Estrada, donzell, a Johan Muñoz, guanter, per preu de 60 liures, ab acte rebut per Honorat Climent, notari, a 6 de febrer dit any, rebé per lo lloïsme sis lliures.

Ab acte fet en la Cort de la Real Audiència en lo any 1631 fonch venuda dita casa al convent de Nostra Señora de la Murta com a béns de Gaspar Salelles per preu de 60 liures y rebé Miquel Tafalla, majordom de dita confraria, sis liures per lo luïsme de dita venda y lloà aquella ab acte rebut per Luís Vaziero a 8 de abril 1631.

||^50r Die mercurii XVIIIª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁵⁹ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Órfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Johan Camargo, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit Johan Camargo, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Martí, en lo camí appellat de Sent Vicent, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab cases del discret mossén Johan Pedrós, prevere, e d’altra part ab cases d’en Nadal Colomer, laurador. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any de Paschua de Resurrecció nou sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadiga e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… VIIIIº sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Pere Mira, clergue, e en Pere Ferriol, texidor, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

En (blanc) Gòmiç, texidor de li, posex lo dit alberch per erència ab carta rebuda per n’A[m]bròs Artés a XVI de agost any Mⁱ CCCCº LXXXXº tres. En Nofre Çaera donà liçència de quarregar sobre la dita posesió XX liures per a quitar dins quatre any.

Na Húsola, fila d’en Gòmiç, posex lo dit alberch. Font quomisat, en aprés establit per C liures a ella matexa ab carta rebuda per en Jordi del Royo a VII de denbre any Mⁱ CCCCº LXXXXVII.

Ab carta rebuda per Johan Mona, notari, a quatre de agost any Mⁱ D XIIII en Pere Garcia, hostaller, vené la dita casa a n’Alfonso Ferer, rebí yo Carles Català, notari, la ferma a VIII de setenbre Mⁱ D XIIII.

Dit dia donà licència Miquell Andrés, mogordom, per a carregar XXV liures, rebí yo Carles Català, notari, licència.

A XXIIII de giner any Mⁱ D XX lo magnífich en Viçent Çaera lloà la venda de Alfonso Ferrer, saboner, feta a Miquel Johan Oriol, ab acte rebut per en Domingo Arnés, notari, per preu de CLII sous, rebé la ferma en Carles Català, notari, síndich.

Poseix lo dit Miquel Johan Oriol, porter de la Deputació, està en lo camí de Sant Vicent en la casa matexa.

A XV de maig M D LVII lo magnífich mossén Francés Johan March, majordom, loà y aprovà una venda feta per lo magnífich racional de València a Martí Cortés, velluter, per preu de CCC II lliures, X sous, ab acte rebut per lo scrivà de la Sala a XV de maig dit any.

Ab acte rebut per Luís Nicolau Vasiero, notari, a XVII de abril M D LXXXVII lo magnífich Johan de Brizuela, majordom, loà y aprovà hun carregament de censal de proprietat de tres-centes lliures imposat sobre les dites cases, fermat per mossén Jaume Cortés, prevere, ab acte rebut per Joan Baptiste Alcanyís, notari, a XV de dehembre M D LXXXVI, rebé per lo loïsme setze lliures e cinch sous.

||^50v Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a hu de agost 1618 Miquel Gil, sirurgià, vené la sobredita casa a Vicent Macià, flaquer, per preu de huit-sentes lliures, rebé lo señor Dionís Climent, majordom, sixanta lliures.

Ab acte rebut per Luís Vasiero, notari, a 11 de nohembre del any 1625 Pere Luís Ramos lloà una venda feta per la Cort de la Audiència de la damunt dita casa. Fonch feta la venda per preu de sinc-centes vint lliures, a rahó de franch, pagà per lo lluïsme sexanta lliures, quatre sous, fonch feta la venda en favor de Pere Job Pèriz.