Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349)

3. LA REACCIÓ DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA: PROCLAMACIÓ I EXTENSIÓ DE LA UNIÓ I DIVISIÓ DEL REGNE EN DOS BÀNDOLS (MAIG-NOVEMBRE 1347)

26.

1347, maig 29. València, al monestir de Predicadors.

Parlament dels tres braços del regne de València, celebrat a l’aula capitular dels Predicadors i convocat pel Consell de la ciutat, amb l’objecte de discutir la constitució de la Unió.

ACA, C, Processos, llig. 133/5, fols. 4v-6v.

Et enaprés, lo dit di[a] de divendres³³ al qual la dita prorogació era estada feyta, que hom deh[i]a e comptava quarto kalendas iunii anno predicto, constituhits [e]n lo dit capítol dels frares Preÿca-||^5r-dors de València los honrats en Romeu³⁴ Giner, cabiscol, n’Arn[a]u Bru e en Pere Escrivà, canonges de la Seu de Va[lència], axí com a procuradors del bisbe e del capítol de Valèn[c]ia, frare Bernat Redon, majoral de Quart, procurador de l’abat de Poblet, e frare Ramon Miquel, procurador de l’aba[t d]e Valldigna, en Ramon Borrell, procurador de l’honrat en Vidal de Vilanova, comanador m[a]jor de Muntalbà, en Domingo Gil, procurador del mestre de Calatrava, frare Furtuny Péreç, procurador del castellà d’Amposta, en Pero Pèriç de Pisa, procurador de l’alt infant en Ramon Berenguer, los nobles en Guillem Ramon de Muncada, en Berenguer de Vilaragut, en Goçalbo Exeménez d’Andilla, n’Olfo de Pròxida e·n Gilabert de Centelles, en Munio Lòpiç de Tahust, procurador del noble en Pedro d’Exèrica, en M[i]quel [S]ànxiç de Roda, procurador de la noble dona Thoda Péreç, muller que fo del noble n’Artal d’Alagó, en Matheu Fàbrega, procurador del noble en Ramon de Vilaragut, en Francesch Mir, procurador de la noble dona Terea Exeménez de Burriol, muller que fo del noble en Francesch Ca[r]roç, en Gila-||^5v-bert Çanoguera, en Johan Exemèniz de Montornés, en Romeu Martínez de Çorita, en Ramon Colom, en Ruy Sànxiç de Calatayú, en Pere de Vilad[...], en Romeu d’Oblites, en Pere Çabata de Thous, en Berenguer Dalmau, en Ramon de Calver[a], en Pere d’Aragó, en Simon de Monpalau, en Bernat de Boxadors, en Vidal de Vilanova, en Joan Roï[ç], en Pere Exemèniz de Lumberri, en Ruÿç Martíniç de Sent Andrià,³⁵ en Johan Lançol, en Johan Ferràndiç Munyoç, en Ramon Çanoguera, en Garcia Lópeç de Peralta, en Pere Çanoguera, en Bernat Colom, en Martín Roÿç d’Isurre, n’Exemèn d’Oriç, n’Eximèn de Lobera, en Ferrando de Muntagut, en Guillem Escrivà, n’[A]rnau Escrivà, en Pero Sànxiç d’Oblites, pus jove, en Jacme S[à]n[xi]ç de Boÿll, en Rodrigo Lançol, e[n] Guillot de Xanesveres, en Lop Esquerr[e], en Johan de Cervató, [e]n Guerau Fabre, en Galceran de Riusech, en Ponç Guillem d’Alqualà, en Ramon de Riusech, en Ferrando Alfonso, en Johan [L]ançol, en Jacme de ||^6r Riusech, en Ruy Martíniç de Sent Andrià e alcuns altres, los quals per la multitut de la gent no foren escrits.

Et los honrats jurats e prohòmens consellers de la dita ciutat, e encara los honrats en Bernat Ferrer et e[n] Pere Daviu, síndichs de la universitat de la vila de Xàtiva, en Ramon Nebot e·n Johan Rovira, síndichs de la vila de Morella, en Berenguer de Sole[r] e n’[Es]teve de Camanyes, síndichs de la vila de Murvedre, e[n] Pere de Cleriana e en Vives de Juseu, síndichs de la vila de Algezira, e·n (blanc), síndichs de la vila de Castelló.

Et com per los jurats de [l]a dita ciutat, o per la .I. d’ells de volentat dels altres, fos proposada la rahó desús dita per la qual los dits procuradors de prellats e los richsh[ò]mens, cavallers e generoses (e) prohòmens de la ciutat e villes del di[t] regne eren allí ajustats, los dits procu[ra]dors de prellats e richshòmens, cavallers e generoses responeren que ells haurien lur acort sobre ço que proposat era estat e, haüt aquell, que retrien lur respos[ta] a la dita ciutat en lo dit capítol lo di[v]endres primerv[i]nent, en hora de tèrcia.

||^6v Semblantment, los dits misatges de les dites vi[l]les et lochs dels dits (sic) regne dixeren que n’haurien lur adcort, cascuns ab lo consell de la v(i)lla per la qual ells eren estats trameses, com aadés no haguessen alcun poder de fer alcuna certa resposta, et que al dit dia de divendres ells respondrien seg[o]n[s] que·ls seria manat per los dits consells, exceptats l[o]s misatgers de Morella, los quals dixeren que ells al dit dia de divendres no porien fer resposta, com la vila de Morella fos tant luny de la ciutat que al dit dia no porien ésser tornats.

Present[s] testimonis (blanc).

27.

S. d. S. ll. [1347, maig 30-31. València].

Pere de Vilanova (generós) informa el rei Pere el Cerimoniós de l’assemblea celebrada per la Unió al monestir de Predicadors de València.

ACA, CRD, caixa 35, núm. 4661. Orig. en paper.

Molt alt príncep e senyor.

A la vostra altea faz a saber que per micer Rodrigo, vicecanceller vostre, ab deguda reverència reebí una carta de creença vostra, la qual, senyor, per ell de part vostra me fon dada, e dix-me la creença. E yo, senyor, hoïda aquella ab deguda reverència, tantost parlí, senyor, ab aquelles persones que en los affers a onor vostra podien tenir loch. E aprés, lo dicmenge, micer Rodrigo, senyor, proposà e dix la creença per vós, senyor, tramesa a la ciutat de València, bé e longament, e volch, senyor, que yo hi fos ab ell. E lo diluns aprés yo, senyor, ab d’altres fiu que tots los richshòmens e cavallers fossen en los Preïcadors, e aquí, senyor, micer Rodrigo proposà la creença que venia de part vostra. E lo dimarts següent los jurats e prohòmens de València foren als Preïcadors ab multitud de gents, e los richshòmens e cavallers, o los demés que en lo regne són, foren aquí, e fon proposat per part de la ciutat que per molts torts e greuges que per vós, senyor, e per vostres oficials eren stats fets a la dita ciutat e regne d’aquella, e per trencament de furs e privilegiis e de franquees e libertats, axí en special com en general atorgades, la dita ciutat, vetlan en lo profit de la cosa pública, havia acordat de fer unió ab tots aquells qui aquí eren justats, e encara ab alcuns d’aquells qui defora eren, per què pregava a tots aquells qui aquí eren, senyor, que ells fosen tots ab ells en la unió. E a açò, senyor, fon respost per prelats, richshòmens, cavallers e hòmens de viles que·s retenien acort tro a divenres primervinent; e, hoïda la resposta, moch-se gran rumor entre los de la ciutat, dién que sempre encontinent, sens altra deliberació, fos feta e fermada per tuit la unió; e promet-vos, senyor que nós venguem a punct estret ab los de la ciutat, ço és a saber, de paor de avalot. E aprés d’[a]çò, s[e]nyor, los de la ciutat partiren d’aquí, e tots los richshòmens e cavallers, senyor, romassem aquí en los Prehicadors, e elegim, senyor, cinch richshòmens e .x. cavallers en tractadors dels dits af[f]ers, ab gran affan, cor no podíem fer que y fossen tots aquells que tenien la vostra via —emperò, en tal manera se féu que los demés són vostres, senyor—, e a aquests, senyor, és comanada la resposta que han a fer a la ciutat. Però, senyor, certifich-vos que en la unió se metrà tot aquell contrast que metre s’i puxa, e siats cert, senyor, que tot ço que fer s’i pot per desviar s’i fa; mas a la largua, senyor, no·m [...] que hom la puxe tolrre a la ciutat ne a alcuns cavallers que y tenen fort girada la cara, mas haurà-n’i mo[lt]s d’altres que no y consintran, senyor, si no vee per aquella manera que vostra honor sia. [E] a açò, senyor, proveescha la vostra altea segons que benvist li serà, com tot ço que fer s’i pot s’i fa, e que·ls affers vinguen a vostre honor.

P(ere) de Vilanova, humil vassayl vostre, senyor, ab deguda reverència se comana en vostra gràcia.³⁶

28.

1347, maig 31, Xèrica.

Pere de Xèrica al rei. Encara que malalt, informa de les seues actuacions per tal de frenar la constitució de la Unió de València.

ACA, CRD, caixa 34, núm. 4627. Original en paper, amb restes de segell de placa de cera roja.

Ed. M. de BOFARULL, CoDOIn. ACA, XXXVIII, Barcelona, 1870, pp. 382-383.

Muyt alto et muyt poderosso senyor.

Sepa la vuestra alteza yo haver recebido huna carta vuestra por la qual, entre las otras cosas, me certifficávades que havíedes acordado de tener cortes a los aragoneses en la ciudat de Çaragoça el día de sant Johan primero vinient, et depués aquello mismo entendíedes fazer cortes a los del regno de Valencia, la qual cosa, sennor, vos [e]n tengo en mercé en quanto a la vuestra alteza plaze signifficar a mi de vuestros aferes, et sénblame que havedes havido muyt buen acuerdo, segunt, sennor, que a vos se pertannye, porque con ell acuerdo que havedes havido pornedes en buen estamiento los vuestros regnos et los súbditos vuestros habitantes en aquellos. Quanto a lo que me enbiávades mandar que hoviesse sobirana diligencia a vuestro servicio sobre las ditas cosas, vos fago saber, sennor, que sabe Dios la diligencia et voluntat que yo he havido siempre et he agora en special por vuestro servicio en aquestos aferes de la unidat que se tracta fazedera en el regno de Valencia. Et como quiere que yo personalment no haya p[o]dido entrar en la ciudat de Valencia, por hun accident de coli[ca] passio que me es venido, por el qual no puedo cavalgar ni s[a]llir del lecho, enpero he enbiado mandaderos a lo[s] nobles, c[a]valleros e generossos del regno de Valencia sobre lo que vos me enbias[t]es mandar, et he tractado et fecho por guisa [c]on ellos que no serán en la unidat que los ciudadanos de Valencia et los de las vi[ll]as del regno de Valencia acordavan fazer; et se[n]blantment he enviado mandaderos a los ciudadanos de la ciudat de Valencia et he enbiado mis cartas a las villas del regno de Valenci[a], por aquellas maneras que yo entendí que más heran servicio vuestro, en manera que cu[y]do que la dita unidat no se fará. Enpero, d’estos [.II]I.º o .V.º días, Dios queriendo, yo vos en certifficaré plenerament por mis letras de lo que sobre las ditas cosas será fecho. Et si vos, sennyor, en todas maneras entendedes seyer en Çaragoça el día de sant Johan por tener las ditas cortes, pídovos mercé que me lo fagades saber por vuestras letras, et que me enbiedes mandar si querredes que vaya con m[i]s vassallos o tan solament sinplement con los de mi casa, por tal, sennor, que, si en aquell tienpo yo fuere en estamiento que pued[a] cavalgar, pueda seyer con vos segunt que m’enbiarede[s] mandar. Et si por ventura la vuestra yda tarda a Çaragoça, pídovos mercé que me lo fagades saber, et do ternedes por bien que salg[a] a vos et en qué manera. Scripta en Xérica, çaguero día de mayo, anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º septimo.

[Y]o, don Pedro, senyor de Xérica, beso vuestras manos et [m]e comiendo en vuestra gracia e mercé.

(Al dors:) A mi sennyor el rey de Aragón.³⁷

29.

1347, juny 1. València, al monestir de Predicadors.

Proclamació de la Unió pel Consell de València, amb l’objecte de salvaguardar els furs i privilegis i requerir la reparació de les actuacions contràries de la corona i dels seus oficials. L’acord, per pròpia autoritat de la ciutat, és publicat en un parlament celebrat amb representants dels tres braços del regne.

ACA, C, Processos, llig. 133/5, fols. 8r-13r.

Divendres, que era comptat kalendas iunii anno predicto, (fo) convocat e appellat consell ab trompeta per Guillem Açc[ó], corredor de la dita ciutat, segons que és acostumat, en lo capítol dels frares Preÿcadors de l[a] dita ciutat. En lo qual consell foren los prohòmens jurats, consellers e alt[r]es de la dita ciutat següents:

||^8v ..................................................

||^12r Et com en lo dit consell fos[e]n lo(s) procuradors dels prelats del dit regne, ço és, los honrats en Ramon Giner, n’Arnau Bru e en Pere Escrivà, procuradors, segons que ells afermaven, de l’honrat pare bisbe de València e del capítol de la Seu de aquella, frare Bernat Redon, procurador de l’abat de Poblet, frare, etc. (espai en blanc).

Semblantment, hi foren partida dels richshòmens et cavallers del dit regne. Foren elets tractadors per los dits richshòmens e cavallers, a tractar de la manera et forma de la dita Unió ensemps ab [a]lcuns prohòmens per lo consell de la dita ciutat elegidors, ço és, lo noble n’Olfo de Pròxida, etc. (espai en blanc).

||^12v Et en aquell matex instant lo dit consell de la dita ciutat procehí a fer et fe[r]mar la dita Unió, en la forma següent:

«La ciutat de València e hòmens e universitat d’aquella f[an] unió et f[r]aternitat jurada perpetual entre si, a honor e u[ti]litat del senyor rey e conservació de les regalies et drets de aquell, per conservar furs, privilegis, libertats e bons uses, franquees (e) inmunitats de la ciutat et regne de aquella, e per suplicar humilment e requerir al dit senyor rey que·ls dits furs, privilegis, [li]bertats e bons uses de la dita ciutat e regne deje efectualment servar als habitadors de la dita ciutat, e revocar e reduhir a degut estament ço que per lo dit senyor rey o officials seus és estat contra los dits furs o privilegis, uses, libe[r]tats, franquees e inmunitats en alcuna manera atemptat. Et la present Unió feren, prometeren e atorgaren de tenir, observar e mantenir aquella per sagrament feyt per aquells, l[o]s dejús nomenats, salva, emperò, en totes coses e per totes l[a] feeltat e naturalea per ells deguda al³⁸ dit senyor r[ey e a hono]r de la sua co-||^13r-rona real e dels succehidors de aquella e dels drets a aquells e aquella pertanyents.»

L[o] qual sagrament encontinent fo reebut dels infrasegüents, qui la dita Unió fermaren:

En Guerau Çafont, justícia de la dita ciutat en lo criminal. En Johan de Cervató, justícia de la dita ciutat en lo civil.

En Francesch Esquerre, en Pere de Poblet, en Bernat Redon, en Berenguer Dezpuig, en Miquel Martorell, jurats.

Et feyta e fermada la dita Unió, encontinent lo dit consell féu síndichs e procuradors a rebre, unir e ajustar a la dita Unió tots aquells del dit regne, ço és, prellats, richshòmens, cavallers e generoses, prohòmens de les villes e altres del dit regne qu[i] ésser-hi volrran, sots la forma desús contenguda,³⁹ ço és, los honrats en Bernat de Camós, en Bernat de Sentboy, en Jacme Ricar[t] e·n Bernat de Vich, et feren [...] lo dit sindic[a]t present:

«Noverint universi quod die ven[er]is, etc.»

Et encontinent lo dit consell ordenà que la ordenació feyta en lo consell de la ciutat lo dia que hom comptava (blanc) sia servada e enseguida per la dita Unió, açò enadit a aquella que si (espai en blanc).

Ítem, que·ls justícies [cr]iminal e civil sien guardats de dan per la dita Unió si inquisició los serà feyta p[er] ço car han fermada la Unió.

Presents testimonis n’Arnau de Tèver e en Guillem Parençós, preveres, Gil Martíniç e Sanxo Ruiç, habitadors en València.

30.

1347 (Era 1385), juny 1. Saragossa.

La Unió d’Aragó als jurats de la ciutat de València. Comuniquen la constitució de la dita Unió, malgrat els oferiments del rei, i insten els valencians a fer el mateix, amb la pretensió errònia que es troben adscrits a l’antiga Unió aragonesa del segle xiii. Els hi trameten missatgers.

ACA, C, Processos, llig. 130/1, fols. 4r-5r.

A los muyt honrados et savios los jurados et prohòmens de la ciudat de Valencia, de nos, los ricos hómens, mesnaderos, cavalleros del regno de Aragón et ciutadanos de la ciudat de Çara[go]ça o de las otras ciudades, villas e villeros de la unidat de Aragón, saluts e parellada voluntat a vuestros placeres. Recibiemos una letra vuestra, de la qual el tenor y és aytal:

«Als molt nobles e honrats, savis e discrets richshòmens, maynaders, cavallers del regne d’Aragó e ciutadans de la ciutat de Çaragoça e de tots los altres lochs de la unitat d’Aragó, de part dels jurats e proh[ò]mens de la ciutat de València, saluts e apparellament de serví e d’onor e[n] totes coses. R[ee]buda vostra letra, de la qual [ag]uem g[ra]n plaer, responem-vos que ja per alcuns dies abans de la recepció de la vostra letra avíem per le[tr]es ||^4v nostre[s] convocats a cert dia, ço és, la senyora reyna, senyors infants, prelats, richshòmens, cavallers e universitat[s] de ciutats, viles e lochs del regne de València per aver col·loq[ui] e [tr]actament ab ells sobre unitat leguda entre nós faedora, per la qual cosa no podem de present a vós fer aquella resposta que vol[r]ríem e seria neccessària segons la qualitat del feyt; mas, tengut lo dit col·loqui e tractament, encontinent, sens alcun entreval, farem resposta a vós per letra nostra, segons que en lo dit colloqui e tractament serà deliberat e acordat. Si algunes coses vos plaen que façam per honor vostra, som apparellats en quant puxam fer e per obra complir ço que sie vostre serví e honor. Scrit en València, diluns .xiiii. dies del mes de maig en l’any de .M.ccc. quaranta e set.»

Et maravellantes nos muyto que repuesta otra vuestra no havemos depués avida, vos significamos⁴⁰ que’l senyor rey ha enviado a nos con cartas de creyença el honrado don Miguel Péreç Çapata, governador de Çaragoça e de la Serranía, el qual por su creyença nos ha dito que’l senyor rey será el día de sent Johan primero vinent en Çaragoça por celebrarnos cortes generales, e que a consello de nos mismos satisfará e emendará a nos qualesquiere tuertos o prejudicios, si quiere dessafuramientos, que fetos nos ayan seýdo por él o por sus oficiales, et que noadurá con él o[t]ros savios o conselleros sino los de A[r]agón. Et magu[er]a por el dito governador e por otros manda[d]er[o]s qui depués nos ha enviados s[e] diga assí, pero por obra ||^5r veemos el contrario, porque ardit cier[t]o hemos av[i]do que’l senyor rey tiene su camino enta Rosselló, et assí no hemos grant sper[a]nça en las palauras de los ditos mandaderos en aquest caso, ni por aquello no lixamos de fer nuestros afferes, ante avemos feyto et firmada la unidat entre nos perpetualment, iuxta la forma de la unidat antigament feyta regnant lo rey don Pedro, de buena memoria, en la qual vos fuestes e la qual por vos o vuestros procuradores fue firmada e por los otros del regno de Valencia a todos tempos, por los de Ribagorça e de Teruel. Et porque aquella firmemos e los successores vuestros por sagrament e homenatge, dius pena de trayción, a d’aquella fincamos vos e nos astrictos e obligados por los ditos sagrament e homenatge. Et como ayamos entendido que, por senblant manera de turbar la unidat que feytes o fazer entendedes, el senyor rey ha enviado a vos algunos mandaderos, los quales se esforçarán meter división entre vos e los ricos hómens e cavalleros del dito regno, por esto enviamos a vos nuestros mandaderos, los quales dentro breus días avredes en vuestra presencia, en (sic) los quales vos dirán clarament la intenció (sic) que avemos por el proveyto comunal de la tierra e regnos del senyor rey. Et así rogamos vos que, no contrastant qualquiere messagería o informació contraria, enantedes a firmar vuestra unidat, a honra del senyor rey e salut de su ánima e a conservación de vuestras libertades e nuestras. Dada en Çaragoça, primero día del mes de junyo, Era mil[lesim]a .CCC.LXXX.ª quinta.

31.

1347, juny 1. Vinçà.

Pere el Cerimoniós a Bernat Ferrer i Berenguer Despuig, jurats respectivament de Xàtiva i de València. Els insta a continuar els seus esforços per tal d’impedir la formació de la Unió.

ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1127, fols. 74v-75r.

Lo rey d’Aragó.

Entès havem per relació d’al[c]uns dignes de fe [q]ue vós, zelant[s a] nost[r]a honor, pro[curat]s aytants (sic) [co]m podets que la Unió que·s tracta ésser ||^75r feta en la ciudat et regne de València no sia f[e]ta, [la] qual c[o]sa vo[s] grahim molt. Per què us pregam curosa[m]ent que, continuant de bé en mils ço que havets ben començat, hajats en los dits affers, és a saber, que la dita Unió no·s faça, sobirana diligència, axí com de vós conf[i]am, en [t]al manera que per açò vos siam tenguts a gràcia e a mercé. Data en Vi[n]çan, sots nostre segell secret, lo dia primer de juny en l’any de nostre Senyor .M.CCC.XLVII.

Al feel nostre en Bernat Ferrer, jurat de Xàtiva.

Similis:

Al feel nostre en Bernat⁴¹ Deçpuig, jurat de València.

32.

1347, juny 3. Xèrica.

Pere de Xèrica, governador general del regne de València, convoca la vila d’Alzira al parlament antiunionista que ha de celebrar-se a Vila-real.

ACA, C, Processos, llig. 130/1, fol. 9v. Còpia enviada pels jurats d’Alzira als de València el 9 de juny.

De nós, don Pedro, senyor de Xérica, etc., a los honrados el justicia e los jurados e hombres buenos de Algezira, salut e dilecció. Sepades que nos, por una carta que avemos ovida del senyor rey, entendemos fazer parlament con todos los prelados, ricos hombres, cavalleros, generosos e con los hombres de las vilas del regno de Valencia, sobre algunas cosas que son servicio del senyor rey e pro e honra de vosotros. Porque, de part del dito senyor rey, vos deýmos e mandamos, e, de la nuestra, rogamos que diajueves, que se contará .xiiii. díes del present mes de junio, sean con nos en el lugar de Vilareal síndicos e mensatgeros vuestros, por oyr aquello que de part del dito senyor rey les diremos e por tractar e firmar, si menester (será), aquello que en el dito parlament será tractado e firmado. Data en Exérica, dius nuestro seello proprio, .iii. días de junio anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º septimo.

33.

1347, juny 6. València.

L’infant Jaume d’Urgell jura la Unió de València, pel seu procurador Joan Llopis de Boïl. Protesta que li siguen conservats, a ell i als seus vassalls i possessions al regne de València, els furs i costums d’Aragó.

ACA, C, Processos, llig. 133/5, fols. 13v-18r.

Et enaprés, dimercres que hom dehia e comptava octavo idus iunii anno [Do] mini millesimo .CCC.ºxl.º [se]ptimo, l’onrat en Johan Lòpiç de Boÿl, procurador de l’alt senyor infant en Jacme, del molt al(t) senyor n’Amfós, de alta recordació, rey d’Aragó, fill, per la gràcia de Déu compte d’U[r]gell e vezcompte d’Àger, constituït en presència dels honrats en Bernat de Camós, en Jacme Ricart e·n Bernat de Vich, ciutadans de València, síndichs ensemps ab l’honrat en Bernat de Sentboy, ciuta[d]à de la dita ci[ut]at, a fer ||^14r [l]a dita Unió e reebre tots aquells qui ésser v[o]lrran en aquella, de la ciutat e regne de València, los quals ab los honrats en Francesch Esquerre, en Bernat Redon e en Berenguer Dezpuig, jurats de la dita ciutat ensemps ab los honrats en Pere de Poblet e en Miquel Martorell, eren en lo palau de la confraria de S[e]nt Jacme de la dita ciutat, e presentà a aquells (e) per mi, Guerau de Benviure, notari de València e escrivà de la dita Unió per lo consell de la dita ciutat deputat, l[e]gir féu davant aquells [la] scriptura següent:

«Salves en totes coses e per totes, ab deguda e ab plenera protestació davant anant a l’alt senyor infant en Jacme, fill que fo del di[t] alt senyor n’Amfós, de clara memòria, rey d’Aragó, e per la gràcia de Déu compte d’Urgell e vezcompte d’Àger, e als castells e lochs seus, e encara als habitadors d’aquells, los quals castells e lochs lo dit senyor [i]nfant ha en regne de Valèn[cia], furs, costums (e) libertats del regne d’Aragó, segons los quals los dits castells e lochs són prelibats,⁴² et contra totes altres franquees, libertats, inmunitats, privilegis, uses (e) costums d’aquells, los quals lo dit senyor infant huy en dia là té e posseïx e usa, et lo dit senyor infant e los seus predecessors çaenrrere han usat, tengut et possehit, e tots altres drets per q[u]alsevol manera al ||^14v dit senyor infant e als dits castells e lochs e habitadors d’aquells pertanyents, als qu[a]ls ni a altres d’aquells per alcuna manera tàcita o expressa renunciar ni derogar no entén l’onrat en Johan López de Boÿl, procurador del dit senyor infant e havén plen poder a les coses següents, ab protestaci[ó] que la feeltat deguda e regalies e drets pertanyents al senyor rey sien per tots temps salves, sots les damunt dites protestacions, en lo dit nom, ferma, loa e aprov[a l]a unitat feyta per la ciutat de València e, posant-se en lo dit nom, en aquella fa unitat ab la dita ciutat e·n la ànima del dit senyor infant jura aquella en la dita forma obtenir, mantenir e observar e defendre. Et, resnomenys, lo dit en Johan Lòpiç, en lo dit nom de procurador, requer als justícies, jurats, consellers, prohòmens e tota la universitat de la ciutat de Valèn[cia], e encara a tots e qualssevo[l] altres del regne de València qui en la universitat són e vollran ésser, que juren la creu e los san(t)s Evangelis de Déu de mantenir, defendre e conservar al dit senyor infant, castells e lochs e vasalls seus, totes e cascunes coses damunt espacificades e contengudes. Et com totes les damunt dites coses lo dit en Johan Lòpiç de Boÿll, en lo dit nom, demana e requer a s[i] ésser feta ||^15r carta pública per lo dit notari d[es]ús escrit, a perdurable memòria e conservació del dret del dit senyor infant e dels seus, la qual carta requer encontinent a si ésser liurada.»

Et encontinent fa fe de la sua procuració ab carta, ut sequitur:

«Noverint universi quod nos, infans Iacobus, illustrissimi domini regis Alfonsi, bone memorie, regis Aragonum, filius, Dei gratia comes Urgelli et vicecomes Agerensis, tenore presentis publici instrumenti facimus, constituimus et ord[i]namus certum et special[e]m procuratorem nostrum vos, dilectum consiliarium nostrum Iohannem Lòpiç de Boÿl, licet absentem tanquam presentem, ad comparendum et interessendum pro nobis et nomine nostro in cons[i]liis, parlamentis et tractationibus habendis et fiendis in civitate Valentie per richos homines, milites (et) villa[r]um [homin]es regni Valentie super inhienda debita Unione, temporali vel perpetua, pro manutenendis foris, usibus, privileg[ii]s et aliis libertatibus dicti regni, civitatum, villarum, locorum et castrorum ipsius et quorumlibet eorundem, in predictis et circa predicta fidelitat[e] debita domino regi et regalibus et iuribus suis semper salvis; et ad consentiendum dictis tractatibus et firmandum in eis et pro observatione ipsorum; et ad iurandum in animam nostram et prestandum homagium in ||^15v personam nostram, et alia facie[n]dum quecumque per nos fa[c]ienda fu[e]rint in predictis et circa ea, etiam si mandatum exhigerent speciale, salvis tamen nobis et locis nostris que habemus in regno ipso foris, consuetudinibus, usibus et libertatibus regni Aragonum, quibus dicta locha nostra populata sunt et quibus per ea que super predictis agenda⁴³ fuerint nolumus in aliquo dero[g]ari. Dantes et concedentes vobis plenum posse comparendi, in[teresse]nd[i] pro nobis in dictis consiliis, parlamentis et tractatibus et union[ibus ...] eo[...] et al[iis] supradictis et consentiendi eisdem et iurandi ac prestandi homagium pro observatione, ut premititur, eorundem, et alium vel alios procuratorem vel procuratores substi[t]uendi, et generaliter omnia alia et singula faciendi in premissis et circa premissa que nos facere possemus personaliter constituti, etiam si sint talia que mandatum exhigerent specialem. N[o]s enim promitimus ratum et firmum habere quicquid per vos in predictis et circa predicta actum fuerit sive gestum et nullo tempore revocare, sub bonorum nostrorum omnium ypotecha. In quorum testimonium prese[n]ts (sic) instrumentum inde fieri iuss[im]us, nostri sigilli munimine⁴⁴ roboratum. Actum Cesarauguste, nono kalendas iunii anno Domini millesimo .CCC.º XL.º septimo.

Signum (blanc) nostri, infanti[s I]acobi supra-||^16r-dicti, qui predicta concedimus et firm[a]mus.

Testes huius rei sunt nobilis Berengarius de Ripellis, nobilis Thomas Petri de Focibus, Dominicus L[u]ppi Sarnés et Matheus Moçaraví,⁴⁵ cives Cesarauguste.

Signum (blanc) Raymundi Marçol, dicti domini infantis scriptoris et notarii publici per totam terram et dominationem illustrissim[i] domini regis Aragonum au[ct]oritate eiusdem, [q]ui [pre]dictis interfui e[a]que scribi feci, cum raso et emendato in .XII. linea, ubi scribitur “nostri”, et clausi die et anno prefixis.»

Et lestes les dites coses, encontinent lo dit honrat en Johan López de Boÿl, axí com a procurador del dit senyor infant, jurà [e]n ànima del dit senyor infant, per Déu et los q[u]atre Evangelis de aquell, en poder de mi, dit notari, reebent aquell en loch e en nom dels dits síndichs e aquells presents, que·l dit senyor infant servarà e complirà tot ço que per ell⁴⁶ deu ésser feyt e complit, segons que desús [é]s contengut.

Et encontinent los dits sí[n]dichs posaren ço que·s segueix:

«En Bernat de Camós, en Bernat de Sentboy, en Jacme Ri-||^16v-cart e en Bernat de Vich, s[ín]dichs de la universitat [de] València, havén plen poder de fe[r] la dita Unió e de r[e]ebre qualsevol persones qui ésser volrran en aquella, dién en nom e en veu de la dita ciutat, e fan unió (sic) ab lo dit senyor infant, jasia absent, en la dita Unió, e per ell ab l’on[r]at en Johan Lòpiç de Boÿl, procurador d’aquell, present, e reebent lo dit senyor infant, jatsia absent, en la dita Unió, e per aquell lo dit en Johan Lópeç de Boÿl, segons la forma de la dita Unió feta per la dita ciutat, la tenor de la qu[a]l és aytal:

La ciu[t]at [de v]alència [e] hòmens e universitat d’aquella fan unió e fraternitat jurada perpetual entre si, a honor e utilitat del senyor rey e conservació de les regalies e drets d’aquell, e conservar furs, privilegis, libertats e bons uses, franquees (e) inmunitat[s] de la dita ciutat e del regne d’aquella, et per sup[l]icar humilment e requerir al dit senyor rey que·ls dits furs, privilegis, libertats e bons uses de la d[i]ta ciutat e regne deje efectualment servar a[l]s habitado[rs] de [l]a dita ciutat, e revocar e reduhir a degut estament ço que per lo dit senyor rey e oficials seus és estat contra los dits furs, privilegis, uses, libertats, franquees (e) inmunitats en alcuna manera atemptat. Et la pres[en]t Unió feren, prometeren e atorgaren ||^17r de tenir e observar e mantenir aquella per sagrament feyt per aquells, [l]os dejús nomenats, salvu emperò en totes coses e per totes la feeltat e naturalea per ells deguda al dit senyor rey e honor de la sua corona real e de[l]s succehidors de aquell e dels drets a aquell [e a]quella pertanyents. Et plau als dits síndichs que al dit senyor infant e hòmens seus romanguen salvus furs, privilegis, libertats e bons uses [a] ell e hòmens seus atorgats, segons e en la manera que ara los han [e]t havien ans de la dita Unió, e s’[o]feren l[o]s di[t]s síndichs, en nom de la dita Unió, jurar e defendre al dit senyor infant e lochs e vasals seus furs, priv[i]legis, bons uses e libertats a ell atorgats,⁴⁷ salv emperò als dits síndichs, en lo dit nom, furs, priv[i]l[e]gis, bons uses, libertats e franquees de la dita ciutat, segons que·ls han e·ls havien an[s] de la dita Unió.