Lletres de batalla de la València medieval

Col·lecció documental

1462, abril 2. València. Lletra de batalla de Francesc Berenguer de Blanes, senyor de Cotes, a Lluís Crespí de Valldaura, senyor de Sumacàrcer (doc. 4 de la col·lecció documental)

1.

c. 1500.

Pere Joan Ferrer Destorrent (c. 1431-1504).

Tractat i reglamentació de l’ordre que ha de tenir la batalla a ultrança entre cavallers.

BNM, Manuscritos, núm. 13.208, ff. 2-12r.

Biblioteca del Real Monasterio de San Lorenzo del Escorial, Manuscritos, J-L., 25, ff. 1-12, còpia de 1779.

Edicions:

F. CARRERAS CANDI (ed.), Sumari de batalla á ultrança fet per mossen Pere Joan Ferrer, cavaller: ab la biografia del autor y breu estudi de l’obra, Mataró, Estampa Abadal, 1898.

P. BOHIGAS, Tractats de Cavalleria, Barcelona, Barcino, 1947, pp. 155-175.

Sumari de batalla a ultransa, fet per Pere Joan Ferrer, cavaller.

Tractat de lo horde que ha de tenir per a dar deseiximents hun cavaller a altre cavaller.

Antigament s’à tractat sots diverses formes de batalla a ultransa, d’on s’à seguit que en cascun regne s’ha fet leys estrenyent en certs casos e no altras tal batalla a consentir-se. E com entre cavallers servar no·s sie pogut que sols per aquells se hagués a combatre, per fer l’ànimo lur més inclinat ab armes que en altra manera llurs differències aclarir, s’à pres entre aquells hun costum que huy té força de ley, per on tal batalla entre aquells és permesa, no atorgant per açò libertat als qui sens licència de llur príncep combatre no poden, mes en aquells a qui és consentida. E perquè en los actes de cavalleria és lo més principal i pus honrat aquest de batalla a ultransa, mirant yo moltes leys, pràctiques e costums qui de aquella tracten, he volgut fer un breu sumari tractant de aquella, no presumint com actor les coses dites a mi atribuir-se deguen, mes com aquell qui ab treball, mirant los actes pasats breument, é posat lo que·m par a tot cavaller ser necessari, e per ço aquest tractat haurà nom sumari de batalla a hultransa, la correcció del qual remet, si falliment hi haurà, en aquells qui per la gran[d]esa de llur entendre e speriència de tals s’esguarda.

I.

Com batalla se ha de tractar per paraules de present o per migà de cartells.

Tota batalla a hultransa se ha de tractar per paraules de present o per migà de cartells. Per paraules de present ha de ésser en aquesta forma, dihent hun cavaller a altre: «Vós m’aveu fallit en tal cosa», e dir en quina manera. E l’altre deu respondre: «Yo us dich que no dieu ver, o mentiu», segons la qualitat del crim imposat, sens pus ni més. E aquesta resposta de «mentiu» és complida e satisfà en acte de traÿsió, e del major cas al menor. E no fretura i dir «yo us ho defendré per batalla», com sia cert tot cavaller que promou batalla, formant querella ab qualsevol nom, és requeridor per quant és actor de aquella, e sens necessitat de la honra sua tracte e promou la batalla. E axí com lo vocable de «mentir» satisfà a tot crim imposat, axí lo cavaller de la batalla, formant querella, és de tanta força que lo qui primer la promou és actor de aquella e per ço requeridor.

II.

Com lo qui enculpa a altri és obligat en provar lo crim que li posa.

Lo qui inculpa o repta a altri és obligat a provar per batalla lo crim que li posa, no podent-se provar en altra manera, com batalla no tingua loch sinó en defalliment de prova. E per ço, com se tracte de batalla ab paraules de present, deu lo reptador lensar guatge al raptat en senyal de les paraules de què l’inculpa, lo qual guatge lo reptat no deu pendre fins sien de acort de querella. A tal hora lo reptat lo deu pendre e tenir fins la jornada que són compareguts en la lisa, on aquell dia lo rey d’armes lo deu pendre e restituhir-lo al reptador. Ver és que, posat per paraules de present els sien de acort e lo guatge dat e acceptat, és necessari, per cartells entre ells fets, aparegua llur querella e concòrdia de batalla e lo divisar de les armes, a fi que aquell qui hyrà a sercar la plaça pugua mostrar al jutge la causa de la batalla e la concòrdia de aquella, car negun rey o príncep no acostuma dar loch a tals actes sens que no veja lo procés fet entre aquells qui combatre volen.

III.

Com no fretura guatge com per migà de cartells les batalles se tracten.

E com per migà de cartells aquestes batalles se tracten, aquelles ores no y fretura guatge, car los cartells signats de llur mà e sagellats de llurs armes fan complida fe, los quals cartells han ésser partits per A.B.C., signats e sagellats com ja és dit e tramesos per officials d’armes, o en defalliment d’ells per trompeta, los quals han de fer verdadera relació, essent-hi per llur offici tenguts e obligats.

IV.

De l’orde que los cartells deuen tenir.

L’orde dels cartells ha ésser lo més breu que·s pugua ab paraules limitades, posant lo reptador la querella sua clara e afermar-i dient: «Yo dich que vós me haveu fallit en tal cosa», e té a dir lo falliment qual és e en quina forma fonch fet. E lo reptat deu respondre: «Vós no dieu ver» o «Mentiu», segons la calitat del crim imposa<t>. Les paraules altres en lo cartell posades deuen ésser: «a mi semble-o per tal cosa», a fi que lo reptat no pugua mudar de querella sobre alguna paraula dita affermativa, majorment si aquella tal era de més importànsia que no la de la querella de què tracten. E són de parer alguns que si dos lletrejant-se estan en diferència sobre una querella, si per cas parlant surten en altre, no·s pot mudar ni partir de la primera, si dons no era de major importànsia; a tal hora ho pot fer com a cosa més necessària a la honrra sua. E perquè lo major cas presehex lo menor, ver és que són alguns de parer hi deu quant pot mesclar la primera que més honrrada cosa és, perquè mostra que en aquella té veritat e que està ferm en hun prepòsit e que no muda sinó per necessitat del major cas, mes açò fasa ell si li fa al fet, e no en altre manera, car moltes voltes se segueix que hom no té bona querella en la primera e ab contrarietats de paraules ne surt algun altre, com és dit, qui és de major importànsia, y en aquella hom la té bona y és gran discreció en tal cas mirar tot son avantatge.

V.

Com en tal cartell de batalla no·s deu desmentir sinó per la sola querela.

Són alguns de parer que en cartell de batalla no·s deu desmentir sinó que la querella o per cosa major d’ella, per quant lo desmentir té tanta força que, si algú és inculpat de traisió, dient «mentiu», és complida satisfacció. E per ço és vist que lo desmentir importa tant ab si que, si algun desment l’altre fora la querella, aquell tal pot deixar la querella e formar querella nova de aquella cosa per què lo desmentiment és fet o per lo desmentiment com ha infamat de mentirós.

VI.

Com tot reptat és defenedor.

Tot reptat és deffenedor e té de son dret per antigues leys e costums divisar la forma de la batalla, com és a peu o a cavall, e les armes, e sercar jutge qui·ls tinga la plaça, o à facultat si·s vol de donar lo càrrech al requeridor.

VII.

Com deuhen ésser divisades les armes.

Tot home que divise armes les deu divisar que sien offensives per si e deffensives per si, car altre no són dites armes. És feta differència en la Segona Partida d’Espanya¹ que les defensives pròpriament no són dites armes, ans se nomena armadures, e són aquestes les quals nos vestim e nos armam per a defensió de la persona, e acerqua de açò és dit que axí com en lo divisar dels senyals, bandera, escut o cota d’armes, que són les insinyes del cavaller guanyades per fets d’armes, hun sol color no fa divisa ni senyal, axí en lo divisar de les armes de combatre cos a cos no són dites armes si no són divisades de ofensives e deffensives, e per ço en lo divisar de aquelles se deu molt atendre que sien tals quals ésser deuen e tant cavallerívols com fer-se pugua, car altrament fan gran càrrech a qui les divisa, per quant assenyalen no voler batalla, car qui batalla vol deu divisar lo que és rahonable e pertinent par a tal acte, ço és, posar querella pertinent, armes rahonables e jutge competent, tant per ésser degut com encara perquè més fàcilment hajen jutge qui·ls tingua la plaça, car com los prínceps o senyors, veen la querella ferma ab què han a combatre és desonesta e fora de estil per algun desordenat divisar d’armes o per querella civil o desrahonable, no volen donar loch o atorguar aquella. E axí, a culpa de tal, la batalla se alargua e·s dilata, lo que en tan e senyalat acte com és batalla a ultransa se deu molt atendre. E són alguns de parer tals armes no deuen ésser acceptades, car acceptar ço que és molt difícil de haver és voler perdre temps sens fer acte de fet. Ver és que, posat açò sia dit, elles se dehuen acceptar per no metre en ningun dubte ne perill la honra.

VIII.

Quin orde se deu tenir aquells qui son en diferència de requeridor a defenedor.

Són de parer alguns que si dos letrejant-se estan en differència de requeridor o deffenedor, no podent-se concordar, deuen pendre lo procés de llurs cartells e sercar jutge que·ls aclarixca la tal differència, e que aquell mateix los tingua la plaça, perquè no s’haja de perdre temps en sercar-ne altre.

IX.

Com ningú no deu donar temps a l’altre en son scriure.

Estant dos en cartells de batalla, ningú no deu donar temps a l’altre en son scriure si donchs no era de tal edat que perdés en la dispusició o si havia entendre en menors empreses de què per aquell fet estigués empachat, car per les majors cada hu scusat reste.

X.

De quin orde deu tenir lo qui té a sercar e trobar jutge e plaça.

Com són de acort de querella, lo qui té lo càrrech de sercar la plaça deu demanar aquella, si és acte de tra<ï>sió o de fe, a son senyor natural. Si és per altre cas, a senyor estrany, fent sa diligència ell en persona o trametent altri, qui sia altre ell mateix en sercar aquella dins spay de sis mesos per stil d’armes acostumats de donar. E si aquella li és denegada per algun príncep o senyor, escusant-se per alguna causa o rahó, en tal cas deu supplicar lo senyor qui aquella li denegua li vulla donar la resposta en scrits, dient la causa perquè aquella no li consent, la qual resposta haja autenticada e treta en forma ab son sagell patent sagellada, a fi que, si dins lo dit temps aquella hagut no haurà, pugua per los actes mostrar haver fet sa diligència. E si pasarà per alguna terra de senyor que pugua tenir plaça i aquell tal serà absent, fassa levar acte, lo qual s’enporte autèntich, com ell és estat en lo dit loch per demanar la plaça al dit senyor e que no l’ha trobat en sa terra.

XI.

Què deu fer aquell que la plaça haurà haguda e què deu haver del jutge qui aquella li atorgua e consent.

E com lo qui serca la plaça aquella haurà haguda, deu haver del senyor que aquella li consent letra citatòria per a aquell ab qui·s té a combatre, e hun guiatge o salvoconduyt per a ell e a totes ses coses e per a tots los qui en la batalla lo acompanyaran, e per lo semblant per si mateix, trametent-li aquella ensemps ab una letra sua avisant-lo com ab sa diligència ha dat compliment al que obligat s’ere, la qual letra citatòria ha ésser tramesa e portada per rey d’armes [ara o persemblant] si n’i haurà, la qual donada ha fer relació al qui la tramet, de la qual relació fa fer acte per migà de notari e aquella ensertar en lo procés de llurs cartells o letres. E si rey d’armes [ara o persemblant] no y haurà, en tal cas la deu portar trompeta, portant ab ell hun notari ab dos testimonis, e si fer-se pot que sien gentilshòmens, lo qual notari leve acte de la presentació de aquella. E per lo semblant sia ensertada en lo procés de llur batalla.

XII.

Què deuhen fer los combatents aprés de presentada la letra citatòria.

Presentada la letra citatòria e los actes damunt dits <per> los cavallers qui a combatre tenen, deuen prestament partir la via de la ciutat o vila hon lo senyor los ha assignada la plaça, anant les persones lurs tan guardades com fer-se pugua, e per lo semblant los cavals e armes que porten.

XIII.

Si algun inconvenient se seguirà als combatents anant a la batalla, què és lo que deuhen fer.

Si per cas, anant los combatents a la batalla en lo camí los seguia algun impediment de malaltia o altre qualsevol de aquell, fassa fer actes auctèntichs e tan provables com fer se puga, trametent aquells al senyor qui·ls té citats per a la batalla, perquè sia auctènticament certificat de la causa que·l deté en no poder ésser a la jornada. Y encara per major compliment, si fer-ho pot, hi trameta procurador per dar rahó de tot son ésser, no movent-se jamés del loch hon lo tal inconvenient li ha seguit, si donchs no acostar-se a la ciutat o vila hon la plaça li és assignada.

XIV.

Què dehuen fer los combatents quant arriben en algún loch circunvehí pr[op] del loch hon los és assignada la plaça.

Com los cavallers seran arribats en algun loch circunvehí² pr[op] de la ciutat o vila hon los és assignada la plaça, deu cascú per si, en arribant, trametre hun official d’armes, si aquell tindrà o, si no, alguna persona principal, al senyor que la plaça los ha donada, certificant-lo de la sua venguda, supplicant a sa senyoria mane li sia donat aposentament per a ell e sa gent, perquè en continent puga entrar en la ciutat o vila hon lo senyor ha assignada la plaça.

XV.

Què és lo que deuhen fer los combatents com són arribats en lo loch hon lo senyor los ha assignada la plaça.

Com los dos cavallers seran arribats dins la ciutat o vila hon lo senyor serà, deuen informar-se qui són los officials e grans hòmens pus favorits del rey o senyor, e parlar ab aquells, tirant-los a sa voluntat quant pugua. E perquè lo qui ha haguda la plaça, de rahó, deu haver ja provehit en guanyar-se aquells, lo qui darrer a la batalla ve deu dir entre les altres coses com ell los té per tant nobles e valents cavallers que no creu que per ésser vengut primer son adversari, nomenant-lo, a ells falleguen en res de la honrra sua, ans per la fama que ha hoyt del rey o senyor e de ells, confia tant de llur virtut com faria pròpriament de parents e persones a ell molt acostades. Açò sia dit segons la condició dels hòmens, proporcionant les paraules segons la gravesa e estima de aquells. E axí·ls demana de gràcia que en tot e per tot lo vullen aconsellar e haver la sua honrra per recomanada, axí com ell faria per ells o per qualsevol d’ells, sentint ab semblants maneres e altres la voluntat de aquells.

XVI.

Qual orde dehuen tenir los combatents i què deuhen dir com venen a fer reverència al senyor qui la plaça los ha consentida.

Assignada la ora per a venir a fer reverència al senyor, fassa cada hu aquella segons la condició del senyor qual serà, venint devant la senyoria sua ab cara ferma e ab continensa esforsada. E si lo senyor és tal que haja mester tursimany, supplich aquell que·l li do, davant lo qual diga tres coses:

La primera, com ell és aquí per fer-li reverència e regràsia a Déu com li ha fet gràsia de donar-li causa de veure hun tan virtuós e famós rey o senyor, lo qual tota sa vida havia desijat veure per la gran fama de sa molta virtut e cavalleria, affegint-hi, lo qui ha haguda la plaça, regrasiar-li la mercè que li ha feta de consentir-li aquella.

La segona, que ell comparegua davant sa gran senyoria com a citat a batalla per ell fahedora ab tal, e que·l suplique sia de sa mercè que de sa comparisió li man ésser fet e lliurat acte autèntich e perpetual memòria e testimoni de veritat.

La terça, que proteste que en cars lo cavaller qui·l fa comparer li fallís a res del que per lurs letres o cartells e concòrdia e en altra manera és obliguat, que en tal cas ell pugua usar contra aquell axí com per dret d’armes en altra manera li pertangua, que en açò temps algú no li córregua. E de açò, axí mateix, requira li sia fet e lliurat acte públich e aquell e tot altres actes qui fassen a conservació de la honrra sua haja en pública e auctèntica forma. E açò fassa cada hu d’ells segons la obligació en què serà.

XVII.

Quin orde deuhen tenir los combatents encontrant-se ans de la batalla dins la ciutat o vila hon los és assignada la plaça.

Estant en la ciutat hon los és assignada la plaça, los cavallers que a combatre tenen, majorment en la cort del rey o senyor, ans de la jornada de la batalla, vent-se lo hu a l’altre se deuen saludar ab continença alegra e esforçada.

XVIII.

Quin orde deu tenir lo requeridor si és request de concòrdia ab son adversari.

E si lo rey o senyor o per qualsevol altra persona era tractat entre ells combatents concòrdia alguna o compromés, axí fora la batalla com dins la batalla, o prenent-se lo jutge la batalla, lo requeridor no y deu dar loch, com sia obligat a dar fi al que comença e no pot exir honrradament si no fa atorgar al defenedor lo de què l’inculpa o·l mata, per quant té facultat si lo jutge que lo request aurà hagut […] de haver-ne altre, o si ell n’a pres primer lo càrrech, és en culpa sua si no l’ha hagut tal que li deixe venir la batalla a fi. E per ço, deu molt guardar cada hu ans de requerir de batalla a què se obliga, car molt és gran la obligació en què el requeridor se posa.

XIX.

Si lo defenedor és request de la mateixa concòrdia què deu fer ni dir.

E si lo defenedor és request de la mateixa concòrdia, la sua resposta deu ésser com ell és a qui demanat à batalla, per tal qui l’ha request, e axí de donar execució a la batalla com de mentre aquella o tota llur differència a coneixença, ell és prest seguir-ne la voluntat del qui·l té request, axí de fer-ne coneguda com de combatre.

XX.

Si lo requeridor e concordava de metre sa diferència a coneguda, què deu fer lo defenedor.

E si per lo senyor jutge o per altres lo requeridor se concordava de voler metre la diferència a coneguda o en poder de algú, deu lo defenedor ésser content de seguir aquell, com a ell en quant és request no li’n pot seguir càrrech.

XXI.

Si·s concordaven los combatents de metre los fets a coneguda e diferien del fermar primer, si és càrrech al defenedor fermar primer.

E posat se concordasen de metre lurs fets a coneguda e differència qui de les parts fermaria o parlaria primer, en tal cas no és càrrech ni enconvenient algú que lo request ferme o parle primer. Protestant que res en tal cas per ell dit, promés o fermat sia, no val·la per dit, promés ni fermat fins a tant lo requeridor haja fermat, dit e promés.

XXII.

Com tota batalla té tres temps.

E perquè tota batalla a ultransa té tres temps: lo hu, en lo qual hajeu a ésser comparegut; l’altre, lo dia en què és assignada la batalla; l’altre la ora per a combatre, deu lo requeridor, arribat dins lo temps en la part hon li és assignada la plaça, supplicar lo senyor que li assigna lo dia per a la batalla, car d’estil acostuma’s que, posat siau citat per lo jutge assignant-vos jornada que siau comparegut per a la batalla, tostemps lo jutge, aprés que los cavallers són arribats, atorguau per metre en orde lo camp e les coses que per a la jornada de la batalla son necessàries. E per lo semblant, assignat lo dia de la batalla, vos assignau la ora que haveu a ésser en lo camp per a combatre. Ver és que, posats los jutges moltes voltes açò pratiquen ells, no poden de justícia prorrogar ne alargar la jornada de la batalla sinó essent los dos combatents compareguts e presents e per temps molt curt, car altrament és fer gran perjuhí a aquells. E per ço, com tal porrogació és feta, cada hu dels combatents deu requerir e protestar al jutge del perjuhí que li fa atorgant la batalla més del terme assignat e fent-ne cascú larch acte.

XXIII. Com ans del dia de la batalla los combatents deuhen elegir lurs padrins.

Ans del jorn de la batalla los combatents deuhen elegir lurs padrins, ço és, dos cavallers esperimentats en fet d’armes, qui·ls aconsellen en tot lo que·ls és necessari per a la batalla.

XXIV.

Com deuhen venir los combatents a la plaça la ora del combatre.

Venint los combatents a la plaça, deu venir primer lo requeridor, portant cada hu sobre la persona sua una cota de ses armes vestida, e una bandera de ses armes davant sa persona e, davant la bandera, hun estandart de divisa, portant aquells dos gentilshòmens. E si rey d’armes, araut o persona hi haurà, per lo semblant deu anar davant la persona llur. Té de entrar lo requeridor per la porta del camp qui està a orient. Semblant orde ha de tenir lo defenedor en lo venir seu a la liça, sinó que té entrar per la porta qui és a occident. Lo pavalló del requeridor deu estar a la part dreta del jutge e lo del defenedor a la sinistra, y lo jurament té a fer primer lo requeridor que lo defenedor, jurant cada hu en presència de l’altre; e té a jurar lo requeridor affermant la querella sua, e lo defenedor lo semblant té a jurar sens condició alguna lo contrari.

XXV.

Concluint la forma del camp e la fi del sumari.

La forma del camp ha ésser segons cascú senyor en sa terra acostuma, car yo trobe una forma del rey don Alonso de Castella el X en la Setena Partida de Spanya, en lo títol tercer, qui tracta dels rieptos sobre acte de traÿsió, e de aleve que ordena que los feels assenyalen lo camp e l’amollonen, mostrant-ho als cavallers perquè entenguen e sàpien per quin loch són los mollons, e aquest camp és sens ninguna clausura. E trobe per lo semblant que lo rey en Pere d’Araguó, en acte de traÿsió e de fe rompuda, ordena altra forma de camp, e aquest ab clausura quadrada de pals feta e doblada de tres palenchs sots certa mesura, ab son cadafal alt posat en la endana del camp, segons largament en la dita ordinació és contengut. E per lo semblant, en França e Inglaterra e ab clausura combaten. E perquè aquestes coses tota vegada fer no·s poden ab la serimònia deguda, ans, segons lo loch e temps, s’à de praticar, par a mi tota volta que fer-se pot lo camp, se dega ésser fet quadrat e de tres palenchs doblat per mesura, perquè estiga ab l’orde que deu e ab tota seguretat dels combatents. Mas, perquè la forma del camp se esguarda al jutge de la batalla e no als combatents, deixe al càrrech del senyor qui la plaça consent la ordinació de aquell. Sols he volgut dir aquelles coses que m’han occorregut quant als sguarts dels cavallers, per informació de l’orde que deuhen tenir, tractant de batalla a ultransa fins a la execució de aquella. Lo restant remet a la virtut e ànimo llur e al ben obrar de ses mans, per hon lo premi de la victòria se alcança.

XXVI. La orde que se ha de tenir per a dar deseiximents un cavaller a altre cavaller.

Procura

Ego T., civitatis Valentie habitator, scienter et gratis, cum hoc praesenti publico instrumento, etc., facio, constituo, creo et solempniter ordino procuratorem meum certum et specialem et ad infrascripta generalem ita quod, etc., vos honorabilis […] invicem sive trompeta praesentem, etc., videlicet ad nomine meo et pro me comparendum coram T. seu in domo et habitatione eiusdem et illi nomine meo et pro me quandam litteram diffinamentorum sive de deseiximents in papiro scriptam, nomine atque manu mea signatam et meo sigillo cera rubea sigillatam et divisam per A.B.C., observatis forma et dispositione fororum huius regni Valentiae seu stillo et practica in praesentatione et datione consimilium diffinamentorum sive deseiximents servari solitis dandum, intimandum, praesentandum et tradendum et si in propria solita habitatione vel alias eidem nobili […]³ personaliter dictam litteram diffinamentorum sive de deseiximents praesentare, dare atque tradere non potueritis, requisitis atque confectis de illius absentia instrumento vel instrumentis publicis, nomine meo et pro me comparendum coram spectabili gerentevices generalis gubernatoris in praesenti Valentiae regno vel eius locumtenenti vel subrogato aut alio quovis iudice et officiali ad quem seu quos pertineat et spectet aut pertinere videatur, observatis omnino foris huius regni Valentiae et ibidem omnia supradicta seu quavis eorum intimandum et notificandum eisdemque gerentivices generalis gubernatoris seu eius locumtenenti, subrrogato aut alii cuiusvis iudici et officiali seu alteri illorum cui supradicta omnia intimata et notificata erunt dictam litteram diffinamentorum sive deseiximents, nomine meo et pro me, iuxta forum Valentiae dandum, praesentandum atque tradendum ac eisdem instantissime requirendum, faciant seu fieri faciant omne id quod per forum praesentis regni Valentiae tenentur et obligati sunt facere. Et de praedictis omnibus et singulis quibuscumque instrumentum et instrumenta in posse et manu cuiusvis notarii, cum et sub illis clausulis et cautelis opportunis, etc. Actum Valentiae, etc.

Notificatio

In Dei nomine. Amen. Noverint universi quod anno a Nativitate Domini (en blanc),⁴ die vero intitulata (en blanc) mensis (en blanc). Constituhit personalment dins lo pati o entrada de la casa de (en blanc), situada et posada en la present ciutat de València, en la parròchia de (en blanc), en lo carrer vulgarment dit de (en blanc), en Tal, trompeta, en nom de procurador de Tal, segons consta de la sua procura ab acte rebut per lo notari dejús scrit a tal del mes de tal de l’any tal, de la qual procura per lo dit Tal, trompeta, fon donada e lliurada còpia e tresllat autèntich. Lo qual dit en Tal, trompeta, en presència dels egregis Tal, Tal, i Tal, testimonis per a les coses davall scrites per aquell en dit nom nomenats, elets e deputats, en presencia de mi Tal, notari públich de la ciutat e regne de València, entrant en lo pati i entrada de la dita casa aquell dit Tal, trompeta, ab alta e intel·ligible veu dix i proferí tals o semblants paraules a hun jove, criat o escuder de casa:

—És en casa el senyor Tal?

Lo qual dix e respongué que sí.

E de continent lo dit Tal avallà de dalt, e, essent en la escala de dita casa, dix les paraules següents:

—Què és açò, deseiximents?

E stant al peu de la dita escala lo dit don Tal, dix lo dit Tal, trompeta, les paraules següents:

—Vostra mercè és lo senyor Tal?

E lo dit Tal dix e respòs que sí.

E lo dit Tal, trompeta, encontinent dix:

—Senyor Tal, yo Tal, trompeta, procurador de Tal, segons consta de la mia procura ab acte rebut per Tal, notari, a (en blanc) dels present mes i any, la qual és aquesta que yo porte en la mà —fent ostensió de dit acte de procura— i la qual deixe en poder de vostra mercè, ab la qual procura tinch poder i manament del dit mon principal per a intimar e presentar a vostra mercè una letra de deseiximents del dit Tal, principal meu, i per ço, enseguint la voluntat del dit mon principal, iuxta la forma del fur del present regne, vos presente aquesta carta i letra de deseximents de part del dit Tal, principal meu, fermada de sa mà e sagellada ab lo sagell e armes de aquell.

E en presència dels sobredits egregis e nobles Tal, Tal, i Tal, testimonis per a les dites coses per lo dit Tal, trompeta, nomenats, elets e deputats, lliurà realment e ab tot effecte en mans e poder del dit Tal huna letra o carta de deseximents, la qual fonch desplegada i en lo mig de aquella, aprés de les paraules que en lo mig de aquella eren scrites, estaven e foren atrovades les dites armes del dit Tal en cera vermella impreses, que són tals. I baix, al tall de la dita letra, hi havia tres miges letres que mostraven ésser estades tallades per mig, y segons de aquelles se podia comprendre eren A.B.C., les quals estan la una en lo prensipi, l’altra en lo mig, l’altra en lo fi, distant la una de l’altra per spay de quatre dits poch mes o menys, la qual letra és del sèrie e tenor següent:

Inseratur littera.

La qual letra de deseiximents presentada, encontinent lo dit Tal dix e respòs que ell respondrà.

De totes les quals coses en la forma e manera que dessús son estades dites i fetes, lo dit Tal, trompeta, en lo dit nom requerí a mi dit en Tal, notari, en rebés acte públich per aver de aquell memòria en lo esdevenidor, la qual per mi, dit notari, fonch rebuda en los loch, dia, mes i any dessús dits.

Presents foren per testimonis Tal, Tal, Tal.

Cartell

Yo, don Tal, per mal grat que tinch de vós Tal, me deseixch de vós, fent-vos saber que, passats los deu dies aprés que lo present cartell vos serà presentat, entendré en dampnificar vostra persona per totes les maneres que a mi me serà possible. E perquè ignorància no puixau al·legar vos tramet lo present cartell de deseiximents per Tal, trompeta, procurador meu.

Fet en València, a tal del mes de tal de l’any tal, scrit de mà de altri, sotascrit de la mia mà i sagellat de les mies armes, del qual me’n deixe un semblant tresllat partit per A.B.C.

Yo, don Tal.

2.

1461, noviembre, 23. Calataiud.

Joan II escriu al lloctinent de governador del regne de València sobre els problemes a la Vall de Càrcer entre els Crespí de Valldaura, els Blanes, Pere d’Eslava i Miquel Joan Cervató.

ARV, Reial Cancelleria, 240, ff. 14v-15r.

Lo rey.

Loctinent de portantveus de governador. Magnífich amat nostre. Per vostra letra de .VIIII. del present som certificats dels ajusts fets en la Vall de Carçre e en altres parts de aqueix regne per en Crespí Valldaura, en Francesch de Blanes, mossén Pere d’Ezlava e en Miquel Joan de Cervató, e de les provisions per vós fetes, axí en apresonar los qui haveu pogut haver com encara en fer denunciar aquells e los altres qui en açò eren stats, e com feu proseguir les denunciacions e presons, e havem per molt accepte vostres provisions e diligència que sobre lo dit negoci haveu prestat, e encara comendam la diligència del nostre advocat fiscal. E siau certs que en res vós e lo dit advocat fiscal no·ns podeu tant plaure com en administrar justícia, castigar los malfeytors e proseguir los delinqüents e metents turbació en aqueix nostre regne, e confiam que axí ho fareu de bé en millor, car per ço vos havem comanats lo offici. E manam-vos per tant, axí stretament com podem, que en lo dit fet façau e ministreu justícia, e per bé que la pau e concòrdia entre·ls nostres súbdits e vassalls sia a nos molt plaent e accepte, emperò vós ne altres officials nostres per los tractaments entre les parts no deveu cessar de fer e proseguir la justícia, la qual porta pau e repòs en lo regne. E axí vós feu lo procés jurídich contra los delinqüents, e nostres advocat e procuradors fiscals prosegueixquen les denunciacions, e vós provehiu per justícia en aquelles sens dilació e comport. E si les parts se concordaran entre si per intervenció de la ciutat o de altres persones, serem ben contents de la concòrdia e pau, mas no volem oblidar ministrar la justícia e castigar los delinqüents e torbants lo repòs de aqueix regne, en tal forma que ells no hagen gosar a atemptar tals coses d’aquí avant. E guardau-vos per res no cancel·lar, ni remetau les denunciacions e procesos que fets haveu e haureu sobre açò, ni sobresegau en res de aquells, mas, puix sien closos, consultar-nos heu del stat e de la justícia de aquells, perque us puxam respondre de nostra intenció e del que fer deureu sobre lo dit negoci. E semblantment provehiu e procehiu per justícia sobre los ajusts, debat e novitats d’en Joan de Monpalau e d’en Cardona e sobre tots altres del regne, proseguint-los ab denunciacions e axí com se pertanga per justícia, car nos de present scrivim al balle general que dels emoluments d’aquexa cort ministre despeses per porters e altres ministres que conexerà ésser necessàries. E guardau-vos attentament de fer lo contrari, per quant haveu cara la gràcia nostra. E comunicau la present a nostre assessor e a l’advocat fiscal, perquè sien certs de nostra intenció.