Lletres de batalla de la València medieval

Dada en la ciutat de Calatayud, a .XXIII. diez del mes de noembre de l’any mil .CCCC.LXI.

Rex Ioannes.

Dirigitur locumtenenti gubernatoris.

Dominus rex mandavit michi, Paulo Rossell, et vidit eam Ferdinandus de Trogillo, regens thesaurariam, et Petrus Torrellas, conservator regii patrimonii. Probata.

3.

1462, gener, 8. L’Almúnia de Donya Godina.

Joan II dona instruccions a misser Pere Belluga, advocat fiscal seu, sobre el procés entre els Blanes i els Crespí.

ARV, Reial Cancelleria, 240, f. 17v.

Primo, dirà als jurats de la dita ciutat com la magestat del dit senyor rey és contenta que, levada la qüestió civil d’en Blanes e Crespí, la qual és en lur poder per tot lo mes de febrer, aquells faent pau e treva en manera que no puixen debatre d’aquí avant, lo lochtinent de governador los cancel·le lo procés, aquells pagant les despeses. Entretant, durant lo dit temps, plau al senyor rey que sia en lo procés que·s fa contra aquells sobresehit; e, passat lo dit temps, si concordes no seran e lo que dit és no faran, sia enantat en lo dit procés. E açò dirà de part de la prefata magestat al dit lochtinent en virtut de la creença que li porta.

Paulus Rossell, secretarius.

4.

1462, abril, 2. València.

Francesc Berenguer de Blanes, senyor de Cotes, remet lletra de requesta de batalla a ultrança a Lluís Crespí de Valldaura, senyor de Sumacàrcer.

Archivo de los Condes de Orgaz (ACO), Fons Crespí de Valldaura, lligall XXXVIII-1. Original. Paper (300 × 220 mm). Carta partida per A.B.C. amb subscripció autògrafa. A tergo: segell de placa de cera vermella amb les armes de Blanes (ø 30 mm).⁵

ACO, Fons Crespí de Valldaura, lligall XIX-2. Còpia autèntica per Joan Torrent, notari (1462, maig, 8. València). Pergamí (500 × 330 mm).

ACO, Fons Crespí de Valldaura, lligall 20-45 (II).

Biblioteca Nacional de Madrid (BNM), Manuscritos, núm. 7811, f. 339v.

Magnífich en Luís Crespí,

Fins ací haveu mostrat deliberadament voler debatre ab mi. Sembla’m, pux tan bon desig teniu, deveu apartar los camins de les parenseries. E ara, pux som deliures del compromés que fermat havíem en poder de los jurats de València, sense ells haver determenat nostra qüestió, vós e yo som en nostra libertat. He pensat que nengú no pot mils determenar la dita qüestió que vós e yo, e per ço us dich que si vós voldreu dir que los moros de Cotes no sien en posseció de ampriar e no agen ampriat e acostumat de ampriar en lo terme de Sumacarse, axí en lo temps que vostre pare vivia e des que vós ne sou senyor hi en tot temps essent notori a ell e a vós, dich que mentiu, e mentreu tantes vegades com ho direu; he us ho defendré cos per cos e a tota ultransa, confiant en la ajuda de Déu e en ma bona justicia, <e> vos faré dir tot lo contrari del que fins ací haveu dit. He volgut adverar davant los jurats, e done-us facultat de elegir les armes e la plassa, o pendre-u si a mi ho voldreu dar. Per açò, vos tramet la present per Bernat Martínez, trompeta, partida per A.B.C, sots-scrita de la mia mà, sagellada de mes armes.

Feta en València, lo segon dia de abril any .M.CCCC.LXII.

La resposta pendrà per mi Bernat de Penaroga, al qual ne dexaré lo càrrech.

Francesq Berenguer de Blanes (signatura autògrafa).

5.

1462, abril, 6. València.

Lluís Crespí de Valldaura respon per carta a Francesc Berenguer de Blanes acceptant el desafiament i triant les armes, comprometent-se a buscar plaça i jutge en el termini de sis mesos.

ACO, Fons Crespí de Valldaura, lligall XXIX-1 i 2. Pergamí (500 × 330 mm). Còpies autoritzades per Joan Torrent, notari, en 1462, abril 7 i maig 8. València.

ACO, Fons Crespí de Valldaura, lligall 20-45 (I i II).

BNM, Manuscritos, núm. 7811, f. 340.

Magnífich en Francesch Berenguer de Blanes.

Vostra letra partida per A.B.C. sotscrita de vostra mà, sagellada ab lo sagell⁶ de vostres armes, feta en València lo segon del present mes de abrill, possada per Bernat Martínez, trompeta, a la porta de la casa⁷ mia, é vista, en la qual dieu que en totstemps los moros de Cotes són e són stats en possessió de ampriar en lo terme del meu loch de Sumacarçre, e us⁸ obligau me fareu dir tot lo contrari del que he dit⁹ e volgut adverar davant los magnífichs senyors de jurats de la dita ciutat; e axí·m requeriu de batalla a tota ultrança, segons en la dita letra pus larch se conté. Per què yo, Luís Crespí, en nom de nostre Senyor Déu e de nostra Dona e del benaventurat cavaller Sent Jordi, deffenent ma bona justícia, veritat e honor, accepte vostra voluntària batalla com a request, cos per cos e a tota ultrança, e confie en nostre Senyor Déu e ma bona justícia que atenyeré de vós aquella honor que hun request pot aconseguir de son requeridor. E perquè conegau que les parenseries no són de mon alt, no·m cur dir més,¹⁰ mas ab la present, per la facultat que per dret de armes a mi com a request és donada, e encara per vós a mi atorgada, prench càrrech de cercar la plaça e dins sis¹¹ mesos per mon poder haver aquella, e no podent-la haver, leix lo càrrech a vós dins altres sis mesos la hajau. E devise les armes a cavall, ab arnés de cama e de cuxa de pes de quinze lliures¹² acostumat de portar en guerra, sens nenguna maestria; falda e gocets de malla segons és acostumat de portar en guerra; cuyraça blanca de acer, de pes de vin-e-dos lliures, sens scarcelles e ab rest, acostumades de portar en guerra; guallardets, canons e guardes de pes de nou lliures e mija; guans de acer sens guarda ne vayrescut ne altra maestria, de pes de tres lliures; cabaçet e¹³ bavera de pes de dotze lliures e miga; dues spases cascú, la una de cinch palms e mig, copagorja de dos palms e mig del cap fins a la punta; una lança de larch de quatorze palms cascú, ab lo ferre de migana gruxa de una natura de fust, e lo ferre de córrer puntes sens neguna maestria, ab rest de cuyro e dos palms de la coha; e los cavalls encubertats ab cubertes de brúffol, ab fancalets acostumats de portar en guerra, e testera de acer sens neguna maestria, sella de cosser acerada segons és acostumat portar en guerra, ab lo arçó de davant de hun palm de alt e hun palm e una mà de ample, streps delligats, sens neguna manera de altres armes en les persones nostres ne en los cavalls.

E axí, en Francesch Berenguer de Blanes, puix haveu trobat acabadament lo que ab tanta voluntat mostrau cerquar, no cureu de fadigar-vos en més scriure, car veig¹⁴ d’ací avant ésser més necessaris fets que paraules. Perquè no pendria letra vostra, e per ço no he fet procurador algú per reebre¹⁵ aquella. E·n testimoni de les dites cosses vos tramet la present per en Pere Lorenç, trompeta, procurador meu, partida per A.B.C., sotscrita de la mia mà e sagellada ab sagell de mes armes.¹⁶

Feta en València, dimarts a sis de abril de l’any de la Nativitat de nostre Senyor mil quatre-cents sexanta-dos.¹⁷

Luís Crespí.

6.

1462, abril, 6. València.

Lluís Crespí de Valldaura nomena procurador Pere Llorens.

ACO, Fons Crespí de Valldaura, lligall XXIX-45. Notari original: Pere Guerau. Notari de la còpia: Joan Torrent.

ACO, Fons Crespí de Valldaura, lligall 20-45.

Ab carta pública de procuració feta en València a sis dies del mes de abril de l’any mil quatre-cents sexanta-dos, reebuda per mi, Pere Guerau, notari públich de la dita ciutat, açò de pròpria mà scrivint e fefahent, appar com lo magnífich en Luys Crespí, donzell, senyor del loch de Somacarçre e habitador de la dita ciutat, scientment e de bon grat, ha feyt e constituhit procurador seu special e general, tant solament al acte dejús scrit, en Pere Lorenç, trompeta, absent, axí com si fos present, ço és, a presentar e liurar al magnífich en Francesch Berenguer de Blanes e/o a l’honorable en Bernad de Penaroga, havent càrrech per aquell, una letra del dit magnífich en Loys Crespí, sotascrita de sa mà e sagellada de ses armes, partida per A.B.C., feta en València a sis del dit mes e any, resposta a una letra de batalla del dit magníffich en Francesch Berenguer de Blanes, e dreçada al dit magníffich en Loys Crespí, sotascrita de mà de aquell e segellada de ses armes; e de la dita presentació e liurament requerre qualsevol acte públich. E perquè en qualsevol loch fe hi sia tribuhida, ací pose mon acostumat sig(signe notarial)ne.

7.

1462, abril, 7. València.

Acta del lliurament d’una lletra de Lluís Crespí de Valldaura a Francesc Berenguer de Blanes com a resposta al seu repte, per mans de Pere Llorens, trompeta i procurador seu.

ACO, Fons Crespí de Valldaura, lligall XXIX-2. Pergamí orig. (400 × 220 mm). Notari: Joan Torrent.

ACO, Fons Crespí de Valldaura, lligall XX-45(II).

Noverint universi quod anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo sexagesimo secundo, die mercurii intitulata septima mensis aprilis, devant la presència del magnífich en Bernat de Penarroga, ciutadà de València, atrobat personalment a cavall devant casa de mestre Berthomeu Vidal, barber, qui stà a la plaça de l’Almodí de la dita ciutat, constituhit personalment en Pere Lorenç, trompeta, en nom de procurador del magnífich en Luys Crespí, donzell, habitador de la dita ciutat, havent poder de fer les coses dejús scrites, segons dix constar de la dita procura, ab la ceda del tenor següent:

En lo dit nom, lo dit en Pere Lorenç, en presència de mi, dit notari, e dels testimonis dejús scrits e de molts altres nobles, cavallers e gentilshòmens qui allí eren, interrogà al dit magníffich en Bernad de Penaroga, qui present era, si era procurador del magnífich en Francesch Berenguer de Blanes, lo qual dit en Bernad de Penaroga dix e respòs que hoc. E lo dit en Pere Lorenç, e·l dit nom, dix en effecte que lo dit magníffich en Loys Crespí, fahent resposta a una letra de batalla a ell tramesa per lo dit Francesch Berenguer de Blanes, posada per en Bernad Martínez, trompeta, a la porta de la casa del dit en Luys Crespí, li trametia per ell una letra de resposta partida per A.B.C., e signada de mà sua e segellada ab lo segell de ses armes, la qual en presència de mi, dit notari, e dels testimonis dejús scrits e de molts altres qui allí eren presents, li liurà, e de la qual a mi, dit notari, donà e liurà trellat ensemps ab la dita ceda de la procura dessús inserta, la qual dita letra o resposta és del tenor e continència subsegüents.

E reebuda la dita letra e resposta per lo dit magníffich en Bernad de Penaroga, aquell dix e respòs que ell, en lo dit nom de procurador del dit en Francesch Berenguer de Blanes, en nom de Déu acceptava la dita resposta al dit son principal feta. De les quals coses lo dit en Pere Lorenç, nomine quo suppra, requerí ésser feta per mi, dit notari, carta pública en testimoni de les dites coses e per haver-ne de aquelles memòria en l’esdevenidor. Les quals foren fetes en los loch, dia, mes e any dessús dits.

Presents foren per testimonis a les dites coses los molt nobles e magníffichs don Luys Cornell, don Thomàs de Pròxita, mossén Francesch Maça, mossén Johan de Vilarasa, mossén Galceran de Soler e mossén Gracià de Monsoriu, cavallers, habitadors de València, e molts altres nobles, cavallers e gentilshòmens qui allí presents eren.

Sig(signe notarial)num mei, Iohannis Torrent, auctoritate illustrissimi domini Aragonum regis notarii publici Valencie ac per totam terram et ditionem suam, qui predictis interfui eaque requisitus recepi, scribsi et clausi loco, die et anno in prima linea et secunda lineis contentis; corrigitur autem in .XIIª. linea ubi dicitur: terme del.

Probata.

8.

1462, maig, 19. Saragossa.

Joan II accepta ser jutge en la batalla entre Francesc Berenguer de Blanes i Lluís Crespí de Valldaura, i els convoca per al 7 de gener, festa de Sant Julià, al lloc on es trobe el monarca (1a convocatòria).

ACO, Fons Crespí de Valldaura, lligall XXIX-45.

ACO, Fons Crespí de Valldaura, lligall 20-45 (III).

ARV, Reial Cancelleria, 287, f. 13 r-v.

Don Johan, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, de Navarra, de Sicília, de València, de Mallorques, de Cerdenya, de Còrcega, comte de Barcelona, duch de Athenes e de Neopàtria, e encara comte de Rosselló e de Cerdanya. A l’amat nostre en Francesc Berenguer de Blanes, donzell, salut e dilecció. Per dues letres, la derrera de resposta e concòrdia de batalla entre vós e lo amat nostre en Luís Crespí, donzell, lo qual, com a request, havia pres càrrech de cerquar la plaça, és stat a nostra magestat lo amat nostre mossén Anthoni Johan, cavaller, per part del dit Luís Crespí, a suplicar-nos, prenem com a vostre rey e senyor, la plaça vos volguéssem atorgar. Perquè nos la dita plaça havem volgut atorgar, axí com ab la present atorgam, assignant a vós e al dit en Luís Crespí lo jorn de la festa del gloriós màrtir sent Julià de l’any primervinent comptat mil .CCCC. sexanta-tres, en aquella ciutat, vila o loch deçà la mar hon nostra magestat personalment se trobarà, per dar compliment a vostra batalla en la forma e manera en les dites letres contenguda. Per tant, vos diem e manam que a la dita jornada devant nos dejau personalment comparéxer, car nos per seguretat vostra e del dit en Luís Crespí, persones e béns de vosaltres, en nostra bona fe reyal guiam e asseguram plenàriament, enaxí que per nos ni officials nostres qualssevoll no puxats en persones ni en béns ésser pressos, detenguts, arrestats ni en altra manera molestats. En testimoni de les quals coses manam ésser fetes les presents, ab nostre sagell comú en lo dors sagellades.

Datum en la ciutat de Çaragoça, a denou de maig, any de la Nativitat de nostre Senyor mil .CCCC. sexanta-dos.

Rex Iohannes.

In Diversorum Valentie, .VIº.

9.

1462, juny, 1. València.

Lluís Crespí de Valldaura nomena Pere Llorens, trompeta, com a procurador seu.

ACO, Fons Crespí de Valldaura, lligall XXXVIII-1, còpia. Notari: Pere Guerau.

Die martis, intitulata prima mensis iunii anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo sexagesimo secundo, Valentie, Ludovicus Crespi, domicellus, habitator civitatis Valentie, scienter et gratis cum hoc presenti publico instrumento etc., facio, constituo et ordino procuratorem meum, certum et specialem ac generalem itaque specialitas, etc., vos, honorabilem Petrum Lorenç, […]nem, absentem ut presentem, videlizet, ad comparendum coram magnifico Francisco Berengario de Blanes, domicello, habitatori dicte civitatis, et eidem presentandum quandam literam citatoriam mandati et guidatici domini regis, manu dicti domini signatam sigilloque comuni dicti domini sigillatam in dorso eius, que data fuit Cesarauguste, [deci]ma nona madii proxime preteriti, et faciendum omnia et singula contenta in dicta litera, etiamque presentandum simul cum dicta regia quandam literam partitam per A.B.C mei, dicti constituentis, dicto Francisco Berengario de Blanes, et in absentia ipsius dictas literas presentandum illis procuratoribus seu personis p[er] dictum magnificum Franciscum constitutis apud ista acta, et de dictis presentationibus instrumenta quecumque requerendum, etiamque ad ponendum dictas literas mandati et guidatici domini regis et mei, dicti constituentis, in quibuscumque domibus seu castris locorum ipsius seu magnifici patris eius, in quibus dictus magnificus est assuetus presentialiter residere et de dictis possitionibus literarum instrumenta quecumque requirendum, inquam, de peticionibus fiendis per vos, dictum constitutum, et de absentia reperta de dicto magnifico Francisco, si casus acciderit, instrumenta quecumque requirendum per publicum et auctenticum notarium; et pro predictis omnia et singula necessaria et opportuna faciendum et exercendum, et que ego facere possem personaliter si adessem. Promitto habere firmiter quicquid per vos in et supra predictis et circa ea actum fuerit sive gestum et nullo tempore revocare, sub obligatione omnium bonorum meorum, presentium et futurorum.

Quod est actum Valentie, etc.

Testes honorabilis magister Iacobus Roig, magister in medecina, et Iacobus Rocafort, scriptor, Valentie cives.

Copia [instrumenti] procurationis fuit abstracta a protocollo mei, Petri Guerau, notarii publici Valentie, receptoris eiusdem, et cum eodem diligenter comprobavi <et>, ut fides indubia possit adiberi, hic meum solitum artis notarie appono sig(signe notarial)num.

10.

1462, juny, 1. València.

Lluís Crespí de Valldaura envia una carta a Francesc Berenguer de Blanes comunicant-li l’acceptació del rei Joan II com a jutge de la batalla i la citació per a la plaça.

ACO, Fons Crespí de Valldaura, lligall XXXVIII-1.

Magnífich en Francesch Berenguer de Blanes.

Per lo càrrech que yo tenia en cerquar e trobar la plaça segons la concòrdia de nostra batalla, anant-la a cerquar e haver per part mia, lo magnífich mossén Anthoni Johan à suplicat primer la serenitat de nostre rey e senyor la·us volgués atorgar, la magestat del qual la·us ha atorgada, e largament guiats e assignada jornada, com per letra de sa excel·lència, la qual ensemps ab aquesta mia vos tramet, poreu stesament veure. Axí, en Francesch Berenguer de Blanes, puix en sta part he fet lo que devia, no·m fretura més, dic dexant la resta per al jorn de la batalla. E perquè a les dites coses sia donada fe, vos tramet la present per en Pere Lorenç, trompeta e procurador meu, partida per A.B.C., sotscrita de la mà mia e sagellada de mes armes.

Feta en València, dimarts primer dia de juny any de la Nativitat de nostre Senyor mil .CCCC. sexanta-dos.

Luys Crespí.

11.

1462, juny, 1-2. València.

Acta de la recerca i lliurament per part de Pere Llorens, trompeta i procurador de Lluís Crespí, a Francesc Berenguer de Blanes, de la notificació de l’acceptació del rei Joan II com a jutge, així com del dia i el lloc per a l’enfrontament.

ACO, Fons Crespí de Valldaura, lligall XXXVIII-1.

Noverint universi quod anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo sexagesimo secundo, die martis intitulata prima mensis iunii, en Pere Lorenç, trompeta, en nom de procurador del magnífich en Luís Crespí, donzell, segons consta de la sua procura ab ceda del tenor següent: (en blanc), anà a la casa del magnífich en Francesch Berenguer de Blanes, hon aquell solia star e habitar en la present ciutat de València, e essent devant la porta de la dita casa, la qual stà en la plaça de Preycadors de la dita ciutat, lo dit en Pere Lorenç, en presència de mi, dit notari, e dels testimonis dejús scrits, interrogà una dona, la qual se dix ésser la casera de la dita casa, e dix haver per nom na Gostança, muller d’en Johan de Chiva, mesurer de l’almodí, si era en la dita casa lo dit en Francesch Berenguer de Blanes, la qual dix e respòs que no. E més avant, lo dit en Pere Lorenç, per ell, dit notari, interrogà la dita na Gostança si sabia hon era lo dit en Francesch Berenguer de Blanes e si sabia procurador algú de aquell en la present ciutat, e dix que no. Ladonchs lo dit en Pere Lorenç dix en effecte que ell, com a procurador del dit en Luís Crespí, era allí per presentar una letra patent e guiatge del senyor rey, signada de pròpria mà e ab lo sagell comú de sa magestat sagellada, ensemps ab una altra letra del dit en Luís Crespí, e axí, si li deya hon era lo dit en Francesch Berenguer de Blanes la y anaria a presentar. La qual dix que ella no sabia hon era, que més havia de dir: que no l’havia vist. De les quals coses, lo dit en Pere Lorenç requerí carta pública.

Presents foren per testimonis a les dites coses en Martí Blasco, fuster, ciutadà, e en Climent Martí, scuder, habitador de València.

Et factis premissis dicta eadem die, sens divertir a altres actes, lo dit en Pere Lorenç anà a la casa del dit magnífich en Jofre de Blanes, donzell, lo qual atrobà personalment en lo studi de la casa sua, la qual té en la dita plaça de Preycadors, carreró enmig de la casa del dit en Francesch Berenguer de Blanes. Interrogà aquell, si era procurador del dit magnífich en Francesch Berenguer de Blanes, si aquell era en la ciutat o hon era, o si sabia qui era procurador seu. Lo qual dit en Jofre de Blanes dix que ell no era procurador de aquell dit en Francesch Berenguer de Blanes, ni sabia hon era, e que si lo magnífich en Bernat de Penarroja, ciutadà, no era procurador de aquell, no sabia altre procurador. E lo dit en Pere Lorenç dix al dit en Jofre de Blanes en effecte que ell, com a procurador del dit magnífich en Luís Crespí, era allí per presentar huna letra patent del senyor rey, ensemps ab huna altra del dit en Luís Crespí al dit en Francesch Berenguer de Blanes, e axí, que si li deya hon era o li deya qui era procurador de aquell les hi presentaria. Lo qual dix que no sabia àls del que dit havia. De les quals coses lo dit en Pere Lorenç requerí carta pública, per conservació del dret del dit en Luys Crespí e per haver de les dites coses memòria en sdevenidor.

Presents foren per testimonis los sobredits en Martí Blasco e en Climent Martí.

E més avant en lo mateix dia, poch aprés d’açò, lo dit en Pere Lorenç anà personalment a la casa del magnífich mossén Luís de Vich, cavaller e mestre racional del senyor rey, la qual té prop la plaça de Sent Jordi de la dita ciutat. En la qual casa atrobà personalment lo dit magnífich en Bernat de Penarroja, ciutadà, e en presència de mi, dit notari, e dels dits e dejús scrits testimonis, dix en effecte al dit en Bernat Penarroja que ell, com a procurador del dit en Luís Crespí, era per presentar al dit en Francesch Berenguer de Blanes una letra patent del senyor rey ensemps ab una altra del dit en Luís Crespí, e axí, que si sabia hon era lo dit en Francesch Berenguer de Blanes lo y digués, perquè la hi pogués presentar; o si ell, dit Bernat de Penarroja, tenia procura e poder bastant del dit en Francesch Berenguer, lo y digués e que ell les hi presentaria. Lo qual dit en Bernat de Penarroja dix e respòs que era veritat que lo dit en Francesch Berenguer havia fet procurador a ell, dit en Bernat de Penarroja, de paraula solament, no ab acte rebut per notari, e axí, que si li volia dar les dites letres, ell les daria al dit en Francesch Berenguer, e que, si no les hi volia donar, que anàs a la Vayll d’Almonezir, que allí trobaria lo dit en Francesch Berenguer e les hi poria dar. Lo qual dit en Pere Lorenç dix que si ell tenia poder special a poder rebre los dits actes ell los hi daria, e·n altra manera no. Lo qual dit en Bernat de Penarroja dix que no tenia pus poder del que dit havia. De les quals coses lo dit en Pere Lorenç, dicto nomine, requerí carta pública.

Presents foren per testimonis a les dites coses los dits en Martí Blasco e en Climent Martí.

E noresmenys, en los mateixos dia e any, poch aprés de les dites coses, lo dit en Pere Lorenç, en el dit nom, tornà a la dita casa del dit en Francesch Berenguer de Blanes e, essent devant la porta de aquella, interrogà la dita na Gostança, muller del dit en Johan de Chiva, si era vengut lo dit en Francesch Berenguer de Blanes e si era en la dita casa. La qual dita na Gosta<n>ça dix e respòs que no era vengut ne era en la dita casa. E encontinent, lo dit en Pere Lorenç, dicto nomine, vehent que no podia trobar lo dit en Francesch Berenguer de Blanes personalment, ne procurador de aquell ab poder bastant per reebre los dits actes, requerí a mi, dit notari, legís e publicàs en presència de la dita dona e dels testimonis dessús e dejús scrits e dels altres que allí eren, dient que, puix al dit en Francesch Berenguer de Blanes ne procurador de aquell no podia haver, presentava e havia per presentada la dita letra a la porta de la casa de aquell. La qual dita letra reyal, e encara la dita letra del dit en Luís Crespí, ilico per mi, dit notari, foren lestes e publicades de mot a mot, e són del tenor e continència subseguents […].¹⁸

E, lestes e publicades les dites letres ilico, lo dit en Pere Lorenç, en el dit nom, en presència de mi, dit notari, e dels dits testimonis, per conservació del dret de son principal ficà hun trellat de la dita letra reyal en paper scrit, clos e signat de mà de mi, dit notari, lo qual, és del tenor seguent:

Hoc est translatum fideliter factum Valentie, die prima mensis iunii anno a Nativitate <Domini> millesimo .CCCCº. sexagesimo secundo, sumptumque fideliter a quadam litera citatoria guidatici seu mandati sacre magestatis illustrisimi domini regis, facta magnifico Francisco Berangario de Blanes, domicello, habitatori Valentie, eius propria manu, ut primis videbatur aspectibus, subsignata et sigillo suo comuni in cera rubea impresso in illius dorso sigillata, cuiusquidem litere tenor sequitur sub hiis verbis…¹⁹

Sig(signe notarial)num mei Iohannis Torrent, auctoritate illustrisimi domini Aragonum regis notarii publici Valentie ac per totam terram et ditionem suam, qui huiusmodi transumptum a sua originali littera regia extractum extraxi scripsique et clausi loco, die et anno in prima et secunda linea contentis,

A la porta del dit en Francesch Berenguer de Blanes, ensemps ab huna letra del dit en Luís Crespí signada de sa mà e sagellada ab lo sagell de ses armes, la qual és del tenor dessús insert. Requirint-mi, dit notari, de les dites coses e sengles li fes carta pública per conservació del dret de son principal e per haver-ne de aquelles memòria en esdevenidor.

Presents foren per testimonis a les dites coses los dits en Martí Blasco e Climent Martí.

Postmodum vero, die mercurii intitulata secunda mensis iunii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCCº. sexagesimo secundo, lo dit en Pere Lorenç, en lo dit nom, anà personalment ensemps ab mi, dit notari, e ab los testimonis dejús scrits, al loch de Canet per veure si trobava en lo dit loch lo dit en Francesch Berenguer de Blanes. E essent davant la casa del senyor del dit loch, hon atrobà personalment los magnífichs muller e en Jofre de Blanes, germà del dit en Francesch Berenguer de Blanes, e alguns altres, als quals interrogà lo dit Pere Lorenç, e·l dit nom, si era en lo dit loch lo dit en Francesch Berenguer o si sabien hon era. Los quals dixeren e respongueren que no era en lo dit loch ne sabien hon era. Ladonchs lo dit en Pere Lorenç, dicto nomine, dix que ell, com a procurador del dit en Luís Crespí, volent presentar al dit en Francesch Berenguer de Blanes una letra patent de citació, guiatge e manament del molt alt senyor rey, ensemps ab una altra del dit son principal, ha demanat aquell en la casa sua en la ciutat de València e hon aquell solia star e habitar, e encara als magnífichs en Jofre de Blanes, donzell, e en Bernat de Penarroja, ciutadà, dient-los si sabien hon era ni si eren procuradors ells o l’altre d’ells de aquell, los quals dits en Jofre de Blanes e en Bernat de Penarroja li havien respost, ço és, lo dit en Jofre de Blanes que ell no era procurador del dit en Francesch Berenguer ne sabia hon era, ne sabia procurador de aquell sinó lo dit en Bernat de Penarroja; e lo dit en Bernat de Penarroja que ell era procurador del dit en Francesch Berenguer de Blanes de paraula solament e no ab acte rebut per notari, e axí, que si li volien lexar les dites letres que ell les pendria, e si lexar no les hi volien anassen a la Vall de Almonezir, que allí lo trobarien personalment. E axí que, a major cautela, ell era vengut per saber si era en lo dit loch de Canet per fer-li presentació de les dites letres, los quals dessús dits muller, germà e altres dixeren que no y era ni sabien hon era. E ladonchs lo dit en Pere Lorenç, fahent presentació de les dites letres a la porta de la dita casa, requirí mi, dit notari, legís e publicàs aquells a la porta de la dita casa. Les quals ilico per mi foren lestes en presència dels testimonis dejús scrits e de alguns altres que allí eren, com los dits muller e germà no les volguessen oyr, de mot a mot, segons sa sèrie e tenor. E aquelles lestes, lo dit en Pere Lorenç, e·l dit nom, ficà hun altre trellat consemblant en tot e per tot al dessús dit a la porta de la dita casa, ensemps ab huna altra consemblant letra del dit en Luís Crespí. De les quals coses lo dit en Pere Lorenç, e·l dit nom, requirí mi, dit notari, li’n fes carta pública en testimoni de les dites coses e per haver de aquelles memòria en l’esdevenidor.

Presents foren per testimonis a les dites coses en Domingo Sancho e en Johan Agost, lauradors, vehins de Benimaclet.

Preterea vero, die iovis intitulata tercia mensis iunii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCCº. sexagesimo secundo, lo dit en Pere Lorenç, en lo dit nom, anà personalment ensemps ab mi, dit notari, e los testimonis dejús scrits, a la dita Vayll de Almonezir. E essent en lo dit loch de Ayr e/o Almonezir, devant la casa de Çahat, alfaquí, hon axí mateix eren Mahomat Català, alcadí, Faraig, alamí, jurat, Maçot Albigehuy e altres moros del dit loch, als quals interrogà lo dit en Pere Lorenç, trompeta, qual era la casa de senyor, los quals dixeren e respongueren que no y havia casa de senyor en la dita vayl, que tota hora que venia lo dit en Francesch Berenguer de Blanes posava en la dita casa de Çahat, alfaquí. Lavors lo dit en Pere Lorenç, e·l dit nom, interrogà los dessús dits moros si aquell dit en Francesch Berenguer de Blanes era en lo dit loch o en la dita vayll o si sabien hon era. Los quals dits moros dixeren e respongueren que no era en lo dit loch ne en tota la dita vayll, que més havia de mig any que no y era stat, ne sabien hon era. Ladonchs lo dit en Pere Lorenç, dicto nomine, dix que ell, com a procurador del dit en Luís Crespí, era allí vengut per presentar al dit en Francesch Berenguer de Blanes una letra patent de citació, guiatge e manament del senyor rey ensemps ab una altra del dit en Luís Crespí, per quant li era estat dit en València per en Bernat de Penarroja que allí era, e axí, puix no y era, ell, dicto nomine, fahent presentació de les dites letres, requirí mi, dit notari, en presència de tots los dessús dits, legís e publicàs aquelles, les quals per mi ilico foren lestes e publicades de mot a mot, iuxta sa sèrie e tenor. E aquelles lestes e publicades, lo dit en Pere Lorenç ficà a la porta de la dita casa hun altre trellat semblant als dessús dits, nichil addito nichilque remito, ensemps ab huna altra consemblant letra del dit en Luís Crespí, signada de sa mà e sagellada ab lo sagell de ses armes, partida per A.B.C. De les quals coses lo dit en Pere Lorenç, e·ll dit nom, requirí per mi, dit notari, ésser-li feta carta pública en testimoni de les dites coses e per haver-ne de aquelles memòria en l’esdevenidor.