Crònica. Volum II

[130.] De com prengueren la galera del duch de Túrsia, dit Andrieta de Òria, y, ab ella, son general¹

Estant sinch ho sis galeres de Gènova en Roses, que feyen viatjes des de Roses a Coplliure, y de Coplliure a Roses, aportant provisions de una part a altra; al tems que estaven a Coplliure saberen que eren arribades, en lo port de Quedaqués, sis galeres de França y alguns vaxells; y veyent que elles avien de tornar a Roses y era forsós aver de passar devan Quedaqués, determinaren partir de Coplliure entrada de nit, y posar-se molt a la mar per no éser descubertes. Y assò era als primés de fabrer 1642. Y esent partides de allà y volent pendre lo golf de Roses, los donà tan gran tormenta y tenpestat de vents de llevans que·ls determinà a obligar acostar-se a terra per la part de Blanes. Y totes les galeres se dividiren unes de altres, y sols la Capitana donà devés terra, devant Blanes, casi sense rems y molt espatllada, y molt espantada la gent per la gran tormenta que [86v] avían passada; y de ganes que tenían de anar a terra, per molt que lo general (que era Genetín de Òria) los digués que·s posasen a la mar, ells sempre donaven la proa en terra; perquè deya lo general que més se estimave negar-se en mar que éser pres dels catalans.

Y vist per los de Blanes que la galera anave al través devés terra y molt derrotada, determinaren de avarar molts llaüts y anar devés la galera. Y com s’i anaven acostant, veyen que los de dintre los signaven de que se acostasen, y ells, alesores, s’i abordaren hi pujaren alt, y saquejaren tota la galera y prengueren tota la recàmara de dit general, donant-ho tot a saco. Y aportaren la galera a Blanes, molt espatllada, de tal manera que allà se acabà de perdre, que no pogué més servir. Tragueren lo general, pres, en terra, y capità, demés offisials y tota la xurma; y no y avia molts soldats. Lo general Genetín de Òria estave molt desesperat, que diuen que estigué vint-i-quatre oras que no volgué menjar, de tanta pasió que tenia. Quant prengueren dita galera era als 7 de fabrer 1642, y fou a la tarda. Y en lo punt ne donaren orda, lo batlle, assí en Barcelona, a bé que lo virey no y era arribat encara, que estave en Roselló, però governave alesores son llochtinent, que era don Fransisco Tamarit, y lo senyor de Argensó; y quexos donaren orda, de prompte, de que los aportasen assí en Barcelona, tant la xurma com los cabos. En lo punt que saberen, alguns genovesos apotentats de assí de Barcelona, la pèrdua de aquexa galera y la presa de aquex senyor, anaren —hu que·s diu Palegro Balardo y un altro que·s deya don Jàcomo de Negro, genovesos molt richs— anaren a parlar ab lo senyor de Argençó y al senyor Tamarit, llochtinent de virey, y los digueren que avían sabuda la desditxa de Genatín d’Òria y que, per lo amor que li tenían —per éser tots de una pàtria y ser presona de calitat—, desijarían saber a ont avían de aposentar dit senyor per a que ells li volían adresar son aposento. Ells se pensaven que no·l posarían en presó sinó que·l posarían ab alguna casa particular ab guardes; y axí, lo senyor Francesc de Temarit los féu de resposta que ell, esent diputat de Catalunya lo treni passat,² lo senyor compte de Santa Coloma lo féu pendre y lo féu posar a la presó, a la Torreta, y que, per ara, no y avia altro lloch per ell, de aquí que y auria altra orda; y ells li feyen fermansa, per molts milanàs, sols lo posasen a una casa particular ab guardes; y no y agué remey. Y alesores, com veren que no·n pugueren acabar ninguna cosa, demanaren llisènsia per a enblanquinar-li la Torreta y entapisar-ley y posar-le-y a son punt; y axí ho feren.

Avien anviat, de assí, lo aguasil Rodó³ y alguna companya de cavall per acompanyar-los, y tanbé un cotxo per aportar dit general y cabos. Y axí, los aportaren assí als deu de dit mes. Aportaren lo Genetín a casa de Argenson, ab los cabos, y va sopar ab dit Argensó y Tamarit; y quant agueren sopat, lo feren acompanyar a la presó.⁴ Sols ab ell estaven dos que·l servien, y li posaren bones guardes; y los capitans los posaren ab altra estànsia. Lo endamà aportaren la xurma, y marinés y demés offisials de galera, que eren alguns 350; y los aportaren a la Drasan[a], ab bones guardes.

Sabut assò per lo rey crestianísim, donà orde de aportar dit general en França, y axí sols estigué a la presó alguns deu ho dotze dies, y los aportaren en França; la xurma restà assí. A molts marinés y ofisials donaren llibertat per ser estats ells la causa de fer venir la galera en terra, y los demés posaren a una galera nova que la Siutat donà al rey en recompensa de una galera que se li donà al través, a la costa de Fransa, venint a Catalunya, a bé [87r] que, de la gent, no·s perdé ningú per ser prop de terra; que de la galera genovesa no·s pogué aprofità, per éser-se tota huberta y la gent aver-la destrosada tota.

1. La galera presa era sota el comandament de Giannettino Doria, fill de Carlo Doria, duc de Tursi.

2. Trienni 1638-1640.

3. Es tracta de Miquel Rodó o Rodon, agutzil que actuà de comissari per l’allotjament de tropes durant les campanyes del Rosselló de 1637, i després com a prebost per reprimir els avalots de Barcelona la vigília de Nadal del 1640.

4. El MNA recull la notícia de la manera següent: «Dit dia a la tarda entraren Janetin Doria ab la carrossilla del senyor de Argenson en la present ciutat. Lo portaren en casa de dit senyor de Argenson i·l convidà a sopar y en avent sopat lo portaren a les presons reals i·l tancaren en una instància que·s diu la torratya, que ja per dit efecte estava molt entildada, y·l posaren ab guardas de vista» (vol. XIII, p. 81).

[131.] Lo entrar los enemichs ab exèrsit de la part de Segre, y ajuntar-se ab los de Terragona

Tenint lo enemich castellà un bon número de gens en la part de Aragó, determinaren de voler-lo fer ajuntar ab los de Terragona, y tement que en lo Coll de Balaguer no·ls llevasen lo pas, intentaren a passar per una part ahont mancho se pensaven, lo qual los rehisqué son intent. Lo general de aquesta gent fou lo marquès de Povar, dit don Pedro de Aragon, fill segon del duch de Cardona; aquest se digué que aportave dos mil cavalls y sis ho set mil infans, tots bona gent. Lo lloch per a ont passaren fou que, des de Fraga, aportaven un pont de barques que avían fet allà, y arribaren a la Torra de Segre y allà posaren lo pont y passaren tots per la part de Catalunya, y quant foren passats romperen lo pont ho·l cremaren.

Tenint notísia lo mosur de La Mota del que està dit —lo qual estave per los colls de Cabra y Monblanch—, tement que lo enemich no vingués per talar la campanya y arroïnar lo Urgell —que alesores los blats ja eren grans perquè érem als primers de mars—, ajuntà tota la gent que pugué, dexant ben guarnits los dits colls, y anà a fer cara als enemichs. Y de altra part, també hisqué lo compte Riu,¹ que governave les armes en Lleyda, de nasió fransès. Y axí, tots estaven aguardan lo enemich per los passos a ont podia passar, acudint-hi moltísima gent de la terra de aquell Urgell y Segarra; y, veyent que lo enemich no·s movia, no·ls gosaren acometre per éser superiós la cavalleria sua y la gent, sinó que·ls aguardaven ab alguns passos, guardant no passasen a Urgell.

Y lo enemich tenia altro intent, que abans no se’n foren adonats foren prop de Terragona; y fou que passaren per un lloch que may no u creyen, que fou per lo bosch de Poblet, que són tres ho quatre llegües tot bosch. Y axí, ells passaren per allí, passant per alguns llochs y cases sens fer ningun dany, pagant tot lo que prenían; y de aquex modo arribaren en Terragona sens rebre ningun dany. Perquè, qui avia de pensar que passasen per un bosch tant llarch y tan mal camí com és lo bosch de Poblet y la muntanya de Prades?

1. Riu: «Rieux». Segons refereix un fullet coetani: «a Torre de Segre [...] lo senyor Comte de Rieux à desfet y batut un comboy de docents carros de viurers», Relacio molt verdadera de la victoria que ha tingut lo señor mariscal de La Motte, contra lo exercit del rey de Castella, en Torre de Segre, y tambe cerca del castell del Gerri, a la part de Castello de Farfanya, a 31 del passat, Barcelona, Jaume Matevat, 1642 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 9118).

[132.] De com entrà en Barcelona per primer virey lo mariescal de Versé, y la entrada y festes se li feren

Avent los enemichs castellans tinguda aquella gran derrota en Roselló, com atràs se diu, per lo entrar socorro en Perpinyà, que verdaderament se digué que ne entraren —y molts diuen que no fou poch lo que y entraren, si bé los costà molta gent, tant de una part com de altra—, y veient lo virey, lo mariescal de Versé, que ells avían entrat socorro dins Perpinyà, agueren de usar de altra tratagema;¹ y fou que se determinà que lo matex rey chrestianísim vingués en Roselló, y que se prengués Coplliure, y que los castellans no tinguesen ningun port de mar en Roselló, que de altra manera no·s podria vedar entrar socorros en Perpinyà; y per avall se dirà. Y se determinà de que lo dit virey vingués en Barcelona. Y, antes que ell no vingués ni partís de allà, va entrar en Roselló lo mariescal de la Milliera,² dit Carles de la Porta, gran mestre de la artilleria del rey crestianísim, ab un numerós exèrsit, com aprés se dirà.

Y lo mariescal de Versé se’n vingué per a Barcelona acompanyat de molta cavalleria; y se asenyalà entrada per a diumenja, als 23 de fabrer 1642. Y molts dies abans que no vingués, ja vingué tota sa recàmara y molt bestià, y li pararen la casa —la que era del compte de Santa Coloma— al pla de Sant Francesc, que lo mosur de Argensó ne teni[a] càrec. [87v]

Arribada que fou dita diada, la Siutat hordenà una bona entrada: primerament, féu posar totes les confraries en armes y féu formar un esquadró de mil soldats —piqués, mosquetés y arcabusés—, lo qual partí de la plasa de Sant·Ana, bo i ordenat, governat per Galseran Dusall,³ mestre de camp, y Hieroni de Miquel,⁴ sargento major, y sinch cavallés capitans y sinch banderes; y anaren a formar dit esquadró a un camp sobre la Creu de Sant Fransisco; las demés companyes avien fetes repartir per los llochs a ont avia de passar, per dins y fora de Barcelona, fins a la Seu y en sa casa. Per éser los dies curts, se donaren pressa en que fos de gorn, perquè no fos vespre. Y axí, lo hisqueren a rrebre tota la Audiènsia, ab les mases, y los diputats tanbé, y darrerament los consellés, acompanyats de molta cavalleria catalana, ricament vestits, ab moltes trompetes. Y se encontraren ab lo virey entre la Creu de Sant Fransisco y lo Molí d’en Carbonell; allí se feren grans cortesies y acatament. Venia lo virey ab la sua guarda de escarrebinas a cavall, ab sa llureya vermella y unes grans creus darrera de la capa —blanques, las creus, guarnides de gorbions⁵ verts—, que devien ser alguns sinquanta ho sixanta, y alguns cavallés fransesos. Era lo virey un omo molt gros, ja mitx mesclat,⁶ de edat de alguns sinquanta-sinch fins a xixanta anys; anave ab un rigurós cavall y en cos, ab una clotxa⁷ encarnada, tota guarnida de or, molt ben posat; lo cap del cavall, tot plomes de colós. Quant se agueren fetes les cortesies, comensaren a fer camí devés siutat, y ell sempre anave en lo sombrero en la mà, fent molts acatamens; y pertot allà a ont pasaven, sempre tiraven, que tot era espès de companyes; y quant entraren al Portal,⁸ tiraren tota la artilleria que estave per aquella muralla, y los baluarts tanbé. Y de aquex modo arribaren a la Seu, a jurar.

Quant fou passat lo virey, se desféu lo esquadró y lo feren anar a la Rambla perquè, a la tornada de la Seu, hi avia de passar lo virey; y lo feren posar allà, en ala. Y totes les demés companyes que estaven per dins siutat ja tenien orde que, en ser passat lo virey, de anar-se’n cada una al puesto li avían asenyalat, perquè des de la Seu a palàsio, tot era soldadesca.

Acabat que fou lo jurament, tornaren a pujar a cavall y se’n baxaren per la plasa Nova y per la casa del marquès de Aytona, y per la Rambla avall y per lo portal de la Drasana, avent-hi, pertot, grandísim concurs de gent y soldadesca. Avia previngut la Siutat, per éser en los dies xichs, des de la Seu a palàsio, moltísimes graelles enseses, endemés per la Rambla, que encara que fos fosch parexia dia; y per tot lo entorn de la cavalleria, y de devant y darrera, avia previngut la Siutat gran cantitat de atxes, que pertot allà a ont passaven parexia que fos dia, tanta era la claridat de les atxes y graelles. Y sempre anant tirant pertot allà a ont passaven. Y de aquex modo arribaren al pla de Sant Fransesch, a ont se desparà tota la artilleria de aquells baluarts y muralla. Y de aquexa manera lo virey se n’entrà a palàsio y los consellés se despediren ab molt contento y alegria de tots.

1. tratagema: «estratagema».

2. Meylleraye, mariscal de l’exèrcit francès expert en l’arma d’artilleria.

3. Galceran Dusai, del braç militar.

4. Jeroni Miquel, del braç militar.

5. gorbions: ‘tela de seda de cordonet’ (cast. gurbión).

6. ja mitx mesclat: «entrecano», diu la versió castellana de la crònica de Parets (MHE, vol. XXIV, p. 10).

7. clotxa: ‘vestidura ampla i llarga’.

8. entraren al Portal: el MNA precisa «Entraren per lo portal Nou» (vol. XIII, p. 90).

[133.] Lo entrar lo rey crestianísim de França en Narbona. Y lo posar lo siti a Coplliure, y lo rendir-la, y los pactes¹

Ab las armas y valor del senyor mariescal de Bresé, virey de Catalunya, restà lo enemich en Roselló, ab falta de gent y de viures, a bé que, en Perpinyà, lo socorro que y entrà no fou molta cosa, per quant lo avia manester molta gent. Y axí, tanbé avien manester molt de menjar, y la major [88r] part del que aportaven dexaren per lo camí, que de onze mil infans y mil cavalls que tenia lo enemich entre Perpinyà, Salses y Coblliure (contant-hi los que desembarcaren en Coblliure als primés de novembre), los reduí sa exelènsia (per medi de sis batallas campals que·ls donà per espay de sis semanes, y asistènsia de tres mesos en campanya) a sinch mil infans y quatre-sens cavalls; los dos mil dexà lo enemich per guarnisió de Perpinyà, y los tres mil, ab tre-sens cavalls, posà en Coblliure.

Rebé sa exelènsia, per cartes de la cort, avisos serts de que sa magestat, que Déu guart, venia ab sa eminènsia en aquestas fronteras de Roselló, ab exèrsit reyal, per a deslliurar-nos ab tota opresió del iugo del poder dels castellans. Y axí, donant ordes a l’estat de Roselló (mentres tardava lo exèrsit del senyor mariescal de la Malliare),² partí per a l’Empurdà ab tropas, a ont, avent regonegut Rosas personalment y asegurats bé aquells passos y plaças, remeté las tropas al senyor de La Mota, tinent general de la armada de Monblanch per sa exelènsia, que·s trobave en Monblanch en poca gent. Vingué sa exelènsia en aquesta siutat de Barcelona, com atràs està dit, a jurar, fent-li les festes y resebimens atràs dits.

Entrà sa magestat (que Déu guart) y sa eminènsia en Narbona, als 10 de mars 1642, ab pujant exèrsit, avent ja entrat lo senyor mariescal de la Malliare en Roselló ab ses tropas. Avia escrit en Madrit lo marquès de Mortara (que governava a Coblliure) que·s tractàs de socórrer-lo, que ell se offeria sustentar y defendre tot un mes las eminènsies,³ abans que los nostros puguesen arribar atacar a Coblliure. Emperò lo senyor mariescal de la Malliare, ab son valor acostumat, hi posà lo siti als 20 de dit mes de mars; y ab una tarda sola li guanyà a l’enemich totas las eminènsies, matant y prenent de l’enemich 500 hòmens, seguint-los fins al foso de Coblliure, a ont de prompte comensà a obrir trinxeras y plantar bateria, asitiant en aquella plaça passats de tres mil òmens y quatre-sens cavalls; comensà a batre lo fort real —que·s diu de Sant Juan—, y a pochs dies, veient que la artilleria no y podia pendre, se resolgué de donar-i asalt, ab què lo rendí, degollant y prenent tota la guarnisió que y avia dintre, de castellans. Pres aquex fort, fou fàsil guanyar lo arraval, plantant la bateria quantra la vila.

En aquest tems aparegué a les costas de Barcelona la esquadra dels vaxells dels castellans, que, segons los avisos y las cartas que prengueren a un correu, era la esquadra de Jopser⁴ Sem, que aportave monisions y provisions a Roses per a socórrer Coblliure y tot Roselló. Emperò permeté Nostro Senyor que lo mal tems y los grans llevans no·ls dexà passar, y axí, seguint la derrota del vent, foren los galions llansats a ponent, de ont venían. Y entretant nòstron exèrsit de Roselló llevà lo pas de la mar, que no·s pogués acostar ningun vaxell a donar socorro a Coblliure, que, de la part de mar, avían fets grans bastions ab belles pesses.

1. Parets sembla seguir un fullet —fraccionant-ne el text en dos apartats i alterant-ne l’ordre— titulat Relacion de la derrota, y presa del general Don Pedro de Aragon, y de todo su exercito, Barcelona, Gabriel Nogués, 1642 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 2416).

2. Meylleraye.

3. las eminènsies: es refereix a les fortificacions situades als turons que rodejaven Cotlliure.

4. Jopser: aquest nom també consta al fullet en castellà que segueix Parets, però més avall se l’anomena «José Sem».

[134.] Lo intentar passar lo enemich des de Terragona, per terra, a socórrer Coplliure, ab exèrsit governat per don Pedro de Aragó, fill del duch de Cardona. Y de la derrota que tingué en lo camí, y presa del general y tot son exèrsit¹

Veyent lo enemich castellà lo apreto tan gran en què estave posat Coblliure, y veient que, perduda aquexa plaça, era la total perdisió de tot Roselló, y perduda aquexa, avían de perdre Perpinyà y Salses y tot lo demés, y veient que per la part de mar no·ls podien socorre de cavalleria ni podien valer a Perpinyà —que tenían molta falta de cavalleria per córrer la campanya—, resolgueren una desesperatió (que axí se pot dir) de socórrer-la per terra.

Tenint lo enemich avís de tot lo demun dit, y considerant la potènsia de França enpenyada en Catalunya, y que la porta per a entrar era en Roselló, a ont se trobave falta de infans y cavalleria y de viures, resolgué de passar en Roselló un gran cop de cavalleria y part de bona infanteria y cabos, que, juntats ab los que allà tenia, se venia a conpondre un exèrsit de set mil infans y tres ho quatre mil cavalls, que, posats en campanya, feyen molt deficultosas las entradas de las tropas fransesas del Llenguadoch en Roselló y Catalunya. [88v] Per altra part, ja avían donat orde, lo enemich, de anviar per mar la esquadra dels vaxells atràs dita,² que per la inclemènsia del tems no·ls donà lloch a passar tan prest.³

Per a executar aquestes resolusions se donà patenta de general a don Pedro de Aragó, anomenat abans marquès de Povar, fill segon del duch de Cardona (que poch tems avia que estave pres en las càrsels reals de Barcelona, y avían fets los canvis ab los enbaxadós de Barcelona que estaven presos en Madrit, com atràs se diu en cartes 82),⁴ lo qual s’era criat, y molt conegut, en Catalunya. Y feren cabo en aquex, no perquè fos estat may soldat, sinó perquè, ab aquexa conesensa, obligaria als catalans a rebre’l per amich, sens reparar que los catalans abans faltarían a la vida que a las obligations grans que tenían a son rey y senyor que·ls defensa.

Donaren-li⁵ tropas de Castella y Aragó, ab les quals passà, sens trobar resistènsia, per les aspresas dels camins de la frontera de Aragó, al Camp de Tarragona (com atràs se diu llargament del modo que passà, en cartes 87). Posat en Terragona, li ajuntaren lo millor y més florit de l’exèrsit del marquès de la Inojosa,⁶ compte de Aguilar, que avia molt tems governave Tarragona. Se trobà ab un exèrsit de dos mil y sinch-sens cavalls, entre corasas y cavalls llaugés; mil dragons y mil infans, la major part offisials, vius y reformats,⁷ y los demés, tots soldats vells; per a que axí convenia per aconseguir hu dels fins més temeraris que·s puguesen enpendre, que era voler atravesar tota Catalunya, des de Tarragona a Roselló, que per lo mancho hi ha 36 lleguas, tot terra àspera, trencada y montanyosa, y tan poblada com se sap. Rebé don Pedro ordes de Madrit de passar absolutament. Y per a que les jornadas fosen llargas y breu lo viatje, tingué orde de no entretenir-se en pendre plaças, sinó marxar sempre; y per axò se donaren mulas a tots los infans, viures y monisions, a cada hu per dotze dies.

Després de la entrada del senyor mariescal de la Malliare en Roselló (com està dit), comensaren a entrar regimens de cavalleria y infanteria per Catalunya, als quals donà orda sa exelènsia, del senyor virey, anasen a rebre los ordes del senyor de La Mota, a Monblanch. Y axí, ab aquexos y ab los que sa exelènsia avia aportats ab ell de Roselló y remesos al senyor de La Mota, se trobave dit general, en Monblanch, ab estat molt diferent que abans, és a saber: més fort y engroxit son exèrsit.

En aquest tems, donaren avís los de Trem a sa exelènsia que don Visente de Aragó, germà de don Pedro, era entrat en Catalunya per aquella part, ab tropas de peu y de cavall, a bé que pocas, y que·s reselaven no·ls posàs siti.⁸ Donà sa exelènsia orda a son tinent general, mosur de La Mota, per a que regonegués lo enemich y juntament enviàs socorro. Axí se féu: juntaren-se los somatens ab gran número. Aribà lo enemich a Trem, envià un trompeta dient que·s rendisen a son rey, y que allí venían a llibertar-los dels fransesos. Al qual respongueren los leals de la terra que estàvan molt rendits a son rey, que era lo de França, y que lo que deyen que estaven opresos dels fransesos, que estaven tan lluny de voler-se deslliurar d’ells que, no tenint ningun francès alesores a la vila, ells los enviarien a sercar per a que ells los defensasen dels castellans. En assò se travà escaramusa entre los de Trem y los enemichs, los quals, veient-se resistits, se retiraren. Y los nostros, ab lo calor del socorro que envià lo senyor de La Mota, los perseguiren ab tan valor que don Visens de Aragó, ab ses tropas, se’n tornà dins Aragó, procurant més de defensar-se dels nostros, que mostràvan gana de seguir-lo, que de refer-se per a tornar a entrar.

Y en asò donà fi sa entrada. Y lo intent d’ells no era sinó voler desbaratar la gent de assí, per a que los de Terragona puguesen passar ab més fasilitat; però va-y aver bastanta gent per a tot.

Lo general don Pedro de Aragó, després de aver munisionat y proveídas sas tropas —que·s deya que y avia tres mil y sinch-sens cavalls, entre corasas, cavalls llaugés y dragons—, y donades mulas a mil infans, y altres més per lo restant del bagatje, comensà a marxar del Camp de Tarragona per atravesar Catalunya, als 24 de mars 1642. Los pobles sircunveïns, al punt donaren avisos duplicats: uns, per la part de [89r] Vilafrancha, a sa exelènsia; altros, per la part dels colls, al senyor de La Mota.

Sabuda per sa exelènsia la marxa de l’enemich, despatxà correus a la cort, al senyor mariescal de la Melliare y al senyor de La Mota, per a que baxàs ab cavalleria, pus la tenia bastanta per la part de Igualada, per a trobar-se a la retraguarda de l’enemich, judicant era forçós encontrar-lo al passar del riu Llobregat, ho devés Martorell ho Esparraguera. Ademés de axò, manà sa exelènsia despatxar ordes, a [to]tes les viles y llochs, se axecàs lo somatent general per a perseguir, a la contínua, a l’enemich. En axò, tots los pobles comensaren a tocar les campanas, ab gran somatent, y posar-se en armas quantra los castellans ab tal fervor y calor que mostraren, en aquesta ocasió, lo amor y fidelitat gran que tenían a son rey y senyor, y la obediènsia rendida a sa exelènsia.

Al matex tems que don Pedro de Aragó comensà a marxar, lo marquès de la Inojosa féu frenta, ab lo restant que li restave de tropas, als colls que ab tanta vigilànsia y valor ha defensat sempre lo senyor de La Mota y, bax sos ordes, don Juseph Biure y Margarit, governador, ara, de Catalunya. Emperò lo senyor de La Mota, conexent que era estratagema de l’enemich per a divertir no seguisen a don Pedro de Aragó, a un matex tems donà orda als regimens de Aubaye y de Busi y de Alés y de Mounti, que marxasen a Piera, y a les companyes catalanes de don Juseph Amat y del comenador Enrich Juan, que·s trobaven en Vilafrancha, que, passat lo enemich per aquella vila, seguisen la [re]treguarda y vinguesen en aquesta forma ajuntar-se ab ses tropas franseses abans de passar lo riu.

Y, juntament, tanbé féu cara al marquès de la Inojosa als colls, obligant-lo a retirar-se. Y en assò, se partí a Piera, encomanant la custòdia de aquestos passos a mosur de Terrail, donant avís de tot a sa exalènsia.

Arribà don Pedro de Aragó a l’Arbós y, de passada, envià un trompeta per a que se rendisen, offerint-los bon tracte y al·legant que tanbé era paisano com ells. Respongueren que no creyen en promeses de castellans, que no cumplían sa paraula, com s’era vist en Canbrils —a ont se rendiren a vida salva los catalans—: avien penjat los cabos, que eren cavallés, y atropellant ab la cavalleria y degollant tots los sitiats, que eren prop de mil; y que, axí, ho que·s retiràs ho que peleàs, que axí estaven resolts. Per no perdre la jornada passaren avant, y a l’enfrontar ab Vilafrancha la dexaren a un costat. Però com aquesta vila estava preparada y disposta a sustentar siti a la llarga, desparà de la muralla y, a grans veus, desafiàvan lo enemich. Las dues companyas de cavall catalanas que allí se trobàvan seguiren l’orde de mosur de La Mota, de seguir tras lo enemich per a ajuntar-se ab ses tropas.

Al punt que sa exelènsia sabé la vinguda del senyor de La Mota a Piera, li envià, de la companya de ses guardas, xexanta-y-sinch escarrabinas ab los capots colorats de sa llureya, y ademés de assò li envià uns trosos de cavalleria catalana⁹ que, esperant éser remontats, estàvan allotjats junt a Barcelona; ab què lo senyor de La Mota se trobà ab mil cavalls.

Trobave’s, en aquest tems, lo enemich en San Sadorní, y lo senyor de La Mota a Piera. Lo enemich, a una llegua del passar del riu, y lo senyor de La Mota a dues, ab què era forsós topar-se al passar; a bé que alesoras entre los nostros y lo enemich y avia moltes montanyes y torrens y terra molt aspre, perquè lo enemich venia per lo camí reyal de Terragona a Barselona, y los nostros per lo camí reyal de Lleyda a Barcelona.

En aquesta ocasió arribà lo governador de Catalunya, don Juseph Margarit, a Barcelona, al qual donà orde sa exelènsia se n’anàs a la part de San Saloni y, axecats los somatens de aquella contornada, esperasen lo enemich en aquell pas. Partí de prompte y ajuntà allí tres mil catalans, desijosos tots de pelear y morir per sa magestad y per sa pàtria, abans de dexar passar lo enemich.

Envià tanbé orda sa exelènsia, a las tropas franseses que venían marxant per ajuntar-se en Monblanch ab las del senyor de La Mota, que fesen alto en San Saloni y que fesen un cos ab las catalanas, y que guarnisen aquell pas tan estret com casi forsós.

Lo senyor de Argensó venia de la cort a Barcelona, al qual donà avís sa exelènsia de la marxa de l’enemich, y lo advertí no pasàs. Y trobant-se dit senyor en Girona, demanà al punt a la Siutat que fes lleva de gent. La siutat de Girona al punt féu lleva de do-sens mosquetés, y acudint los somatens de aquelles parts, se formà un bon número; los quals féu posar ab un lloch indiferent als camins de marina y de Sant Saloni, per a que, ab fasilitat, puguesen acudir a oposar-se a l’enemich en qualsevol de les dues parts, avisant de assò al governador, don Juseph Margarit. Féu, juntament, avansar la cavalleria del regiment de mosur de Terraill, a Ostalr-rich, per a ajuntar-se ab les tropas de San Saloni, a ont se trobaren, per a resistir a l’enemich, sis mil infans y més de quatre-sens cavalls, que, segons la situatió de aquell pas, era gran aquest número y casi imposible de rompre. [89v]

Lo senyor mariescal de la Malliare rebé lo avís de sa exalènsia; féu passar, de Roselló a l’Enpurdà, lo regiment de cavalleria de Loran, a qui seguia lo de Magalobi, ab los ajudants de camp: mosur de Guitaud y mosur de Fontvilla, per a ajuntar-se allí ab la cavalleria catalana y infanteria del batalló, y ab los regimens fransesos que estan de guarnisió a Castelló de Anpúries.

Lo mestre de camp general de la infanteria catalana, don Juseph Sacosta, convocà tots los pobles catalans de l’Enpurdà fins a Ulot, que són molts, ab què lo Enpurdà restà fet un gran cos de guarda, fransesa y catalana, per acabar de desfer los enemichs, si arribaven allà alguns que fosen escapats de les tropas del senyor de La Mota, y de les de San Saloni, y de les de la contornada de Girona.

La siutat de Mandresa, sempre puntual a sos serveys, avisant sa vegueria, féu quatre companyas de infanteria, a[b] les quals acudí al senyor de La Mota y seguint sos ordes, perseguint lo enemich en moltes ocasions y atravesant, per aquest efecte, moltes montanyes y terres aspres.

Sobretot la insigne siutat de Barselona, en lo punt que sabé los designes y marxa de l’enemich, juntant-se los ilustres senyós consellés y Consell de Sent, y resolgueren se fesen promptament sinch-sens mosquetés, pagats y munisionats lo tems que seria manester, donant-los de sou, a cada hu, quatre reyals.¹⁰ Féu-se aquesta lleva de infanteria dintre sis oras, oferint-los a sa exalènsia, al qual¹¹ féu gran estimatió de aquest servey, manà marxasen quant prest puguesen y, juntament, donà avís al senyor de La Mota de aquest socorro.

Finalment, tots los pobles, grans y xichs, casi a un matex tems, a sis llegües a l’entorn del camí que emprenia lo enemich, avisats per sa exelènsia, se posaren a l’arma ab la major prestesa, amor y fidelitat que imaginar se puga.

Als 25 de dit mes de mars, partí lo senyor de La Mota, ab ses tropas, de Piera, dues oras abans del dia, per a poder encontrar lo enemich al passar del riu Llobregat, a ont tenia avís que volia passar. A las sis oras arribaren a son exèrsit los dos mariescals de camp: mosiur Ouchincourt¹² y lo marquès de la Luserna. A les vuyt oras, sos batidós de estrada li donaren avís de la marxa de l’enemich; posà ses tropas en batalla a un puesto aventatjós y, regonegut lo enemich, dexà descansar y menjar la cavalleria. Entretant, donà orde que la mosqueteria catalana entretingués, ab escaramusa, lo enemich per obligar-lo a dexar infanteria a la retraguarda. Sucsehí, dixosament, aquest pensament, perquè, pasant lo enemich lo riu, donà sobre la retraguarda ab los escarrabinés del marquès Ville y de Moty, sustentats de altros; escaramusant y carregant sobre ells ab tal ditxa que perdé, lo enemich, 200 hòmens, entre morts y nafrats y presos, y entre ells molts offisials. Ab assò, se n’anà a dormir aquella nit a Martorell.